Resum del document base Campanya Mans Unides 2019

"Treballar per a la dignitat de les persones"

Treballar pels Drets Humans ha format part de la missió de Mans Unides des dels seus començaments. Ja el 1968, commemoració de l’Any dels Drets Humans per Nacions Unides, en el butlletí de l’organització podíem llegir el text que a continuació es transcriu.

“La IX Campanya contra la Fam al Món que realitzen a Espanya, les Dones i les Joves de l'Acció Catòlica, coincideix amb l'Any dels Drets de l'Home, preconitzat per les Nacions Unides… Entre aquests drets tan glossats i tan poc complerts, figura en primer lloc el dret a viure, és a dir, el de disposar de l'alimentació indispensable; el dret al treball amb una remuneració justa; el dret a la instrucció i a l'educació; al lliure exercici de la religió; al descans; a la llibertat de residència; a la pròpia dignitat… per aconseguir aquestes metes, ha vingut lluitant des del començament de la nostra Campanya contra la fam: per remeiar la fam de Pa, la fam de Cultura, la fam de Déu… Ni més ni menys que perquè milions de germans nostres menys afortunats puguin conquistar aquests drets fonamentals és pel que sol•licitem la vostra col•laboració”.

En aquests anys, hem après que el dret a l'alimentació, que impulsa la nostra lluita contra la fam, no és un dret aïllat, sinó que està vinculat i és interdependent de la resta de drets humans: a l'aigua, a la salut, al treball, a l'educació… Per això, les accions amb les quals tractem de transformar situacions injustes les hem de plantejar des d'un enfocament de drets.

Aquest any, en el 60 aniversari de l'organització, rememorem que els nostres orígens estan en el compromís de les dones d'Acció Catòlica a Espanya que, mogudes per la seva fe, van voler donar testimoniatge lluitant contra la xacra insuportable de la fam, concentrant els seus esforços a aconseguir una dignitat de vida per a tot ésser humà sense exclusió.

El treball de Mans Unides als països en desenvolupament

Durant aquests 60 anys, el nostre treball s'ha centrat especialment a acompanyar i recolzar projectes de desenvolupament agrícola, sanitari, educatiu, social i de promoció de les dones.

1. Desenvolupament agrícola: el context en el qual treballem està marcat per un augment de la inseguretat alimentària, que, malgrat el creixement de la producció d'aliments, segueix afectant una gran part de la població del món, sobretot, als països i regions empobrits. Aquestes situacions es veuen agreujades per fenòmens com els conflictes violents, les crisis econòmiques i ambientals... Així, la lluita contra la fam presenta com a eixos principals: l'escassetat i falta de diversificació de cultius i productes; els problemes d'emmagatzematge, transformació i gestió dels productes agrícoles; la irregularitat en l'accés físic i econòmic als aliments; la insostenibilitat de l'actual model agroindustrial, i, per fi, la ineficàcia de les polítiques agrícoles, entre d’altres.

Per lluitar contra aquests problemes, en els últims deu anys, hem recolzat 1.104 projectes agropecuaris dirigits a 2.068.135 persones, amb un import total de més de 113 milions d'euros, col•laborant a millorar l'accés als aliments, mitjançant l'augment o diversificació de la producció, la millora dels sistemes de transformació o emmagatzematge d'aliments i l'accés als mercats locals.

2. Educació: des dels inicis, hem situat l'educació com un factor central del desenvolupament. Entre les mancances per garantir aquest dret humà fonamental, que es constaten al món, està, la falta de compromís per part de governs locals i estatals; l'escassetat de serveis educatius i les dificultats d'accés als mateixos; l'escassetat, baixa qualitat i falta de motivació del professorat; i uns sistemes educatius no sempre adaptats a les realitats concretes de les poblacions.

Aquesta és la raó per la qual, en els últims 10 anys, a Mans Unides hem recolzat 2.433 projectes educatius dirigits a 2.407.442 persones, amb un import de més de 122 milions d'euros, de capacitació del personal docent, millora d'instal•lacions i recursos, i formació formal i no formal per a nens, joves i adults, sobretot dones.

3. Salut: la falta de la qual té un gran impacte sobre el desenvolupament de les famílies i comunitats. Entre les causes identificades hi ha: infraestructures sanitàries insuficients i mal equipades; personal mèdic escàs i no sempre ben format; conflictes i desastres naturals que augmenten la necessitat d’atenció de la salut de les poblacions; escassetat de programes de prevenció, sensibilització i diagnòstic; dificultat d'accés als medicaments i tractaments; polítiques farmacèutiques i gestió de patents.

Per atallar, hem recolzat 1.209 projectes sanitaris que han arribat a 15.908.583 persones invertint més de 70 milions d'euros. I projectes que han facilitat a les poblacions infraestructures per a aigua de consum (canalitzacions, pous), per a aigua de reg (sistemes de collita/recollida d'aigua), i latrines per a la gestió de residus.

4. Aigua i sanejament: la seva falta té un impacte negatiu sobre el desenvolupament social i econòmic, la sostenibilitat mediambiental, la seguretat alimentària i la salut de les poblacions més vulnerables. Entre les seves causes estan: escasses i inadequades infraestructures tant de provisió d'aigua com de clavegueram i gestió d'excrements; falta de sensibilització i capacitació sobre la importància de l'aigua i el sanejament per al benestar humà; els efectes del canvi climàtic com ara l'augment de la desertificació, les inundacions, la degradació del sòl i la desforestació.

En l'últim decenni hem acompanyat 220 projectes que han facilitat a les poblacions infraestructures per a aigua de consum (canalitzacions, pous), per a aigua de reg (sistemes de collita/recollida d'aigua), i latrines per a la gestió de residus, millorant les condicions de vida d'1.717.400 persones, i suposant un import de 13 milions d’euros.

5. Promoció social: la lluita contra la fam és també lluita contra la misèria, de la qual podem destacar aquestes causes: escassetat d'infraestructures econòmiques i socials facilitadores d'una major capacitat productiva i comercial; el pes del deute extern; l'absència de polítiques macroeconòmiques favorables i la inestabilitat i inseguretat de moltes regions; l'augment del monocultiu per a l'exportació; l'acaparament de terres per l’agroindustria; l'escàs i desigual accés als mercats globals; la dependència de les importacions; l'impacte de les indústries extractives basades en el petroli i els minerals; la corrupció política. Són grans mals als quals hem volgut enfrontar-nos recolzant, en els últims deu anys, 1.495 projectes per millorar les condicions de vida de 18.559.960 persones amb un import de gairebé 95 milions d’euros. amb el suport d'iniciatives socio-econòmiques, sobre tots les protagonitzades per dones. A més, projectes de promoció de les dones, acolliment de refugiats, gestió mediambiental o enfortiment de les organitzacions i institucions locals, i presència en casos d'emergències humanitàries en situacions especials.

El treball de Mans Unides a Espanya: l'Educació per al Desenvolupament
Al llarg dels seus 60 anys d'història, Mans Unides amb l'Educació per al Desenvolupament (que implica Sensibilització, Educació, Recerca, Incidència Política i mobilització social) ha procurat traslladar a la societat espanyola una diversitat d'accions encaminades al canvi d'estructures, de valors, actituds i comportaments que afavoreixin la construcció d'un món més just i una societat més solidària. Mitjançant: les Campanyes anuals, amb els seus corresponents Documents, Cartells i Vídeos; les publicacions com ara la Revista quadrimestral, els Fullets Informatius, els Quaderns de lectura o els Quaderns de Formació; els materials educatius, audiovisuals i formació on-line; els materials catequètics i de formació cristiana; la nostra presència en els mitjans de comunicació; i, finalment, el nostre treball en xarxa.

Avui som molts els hereus i corresponsables d'aquesta història. Volem reconèixer avui la dedicació i el suport dels nostres Socis Locals, el voluntariat i el personal contractat, les nostres 72 delegacions, els nostres socis i donants; les Administracions Públiques, especialment a través de les subvencions a convenis i projectes.
Es tracta d'un compromís constant, durant tot l'any i tots els anys, per impulsar en la societat espanyola valors, actituds i compromisos compatibles amb la defensa de la dignitat humana. Per defensar la dignitat de les persones, lluitem per la realització efectiva dels seus drets. Els drets humans són l'expressió social de la dignitat humana, que van acompanyats dels deures específics de protegir, respectar i garantir la vida digna per a tot ésser humà. En aquest sentit, volem celebrar el nostre 60 aniversari d'experiència a acompanyar als pobres en sintonia amb altres instàncies que també plantegen la lluita contra la fam des de la clau d'una promoció efectiva dels drets humans. Solament citem a les Nacions Unides i la seva proposta de l'Agenda 2030 amb uns Objectius de Desenvolupament Sostenibles; i la Cooperació Internacional al Desenvolupament que planteja com a línies transversals l'enfocament de drets i la governabilitat democràtica.

Què li passa al nostre món? Ens fixem en els rostres de les persones
Reconeixem que algun dels indicadors de vida digna, com l'educació o la salut, han millorat en els últims anys; tanmateix, encara per a milions de persones el desenvolupament integral sostenible és un impossible. Dades que ens mostren aquesta contradicció: 821 milions de persones pateixen fam al món, una de cada nou, i una de cada tres, malnutrició; gairebé la meitat de la població mundial manca d'accés a serveis bàsics de salut; al voltant de 100 milions de persones es veuen abocades a la pobresa extrema per pagar els serveis bàsics de salut; més de 800 milions de persones gasten almenys el 10% del seu pressupost familiar per cuidar la salut; el VIH infecta 2 milions de persones a l'any; a tot el món moren al dia 18.000 persones a causa de la contaminació atmosfèrica; 263 milions de nens i joves, la quarta part de la població europea, no estan escolaritzats; com a promig, 24 persones per minut es veuen desplaçades forçosament de les seves llars.

La discordança en les dades revela la fragilitat dels avanços i la necessitat de seguir implicant-nos a promoure un desenvolupament més sostenible i solidari que millori les condicions de vida de moltes persones. Per a això, és necessari identificar les causes. Sobretot, circumstàncies provocades per diferents comportaments humans que atempten contra la dignitat de milions de persones: l'abús dels recursos dels pobles; l'acaparament dels béns essencials, especialment la terra i l'aigua; els hàbits de consum i de malbaratament d'una part de la població més acomodada; un model de desenvolupament excloent que no té en compte les legítimes necessitats de la majoria dels éssers humans.

Aquests comportaments tenen el seu origen en l'egoisme i l'avarícia i en la manera com hem construït el món actual: un món on els interessos polítics i econòmics prevalen sobre la defensa de la dignitat de la persona. Recordem aquí la frase de Pilar Bellosillo, fundadora de Mans Unides: “El dia en què els homes decideixin que ja no hi hagi fam sobre la capa de la terra, ja no n’hi haurà”.

Jutgem des de la fe i la raó

La fe aporta una perspectiva que reforça el nostre compromís en la construcció d'aquest món més just. Il•luminada per l'Evangeli i la Doctrina Social de l'Església, manifesta obertament que la pobresa i la fam són contràries a la dignitat humana. Que l'ésser humà és senyor de totes les coses, autor, principi i fi de tot projecte social, econòmic, polític i cultural. I com a conseqüència, que els béns i el seu ús són universals, destinats per a la satisfacció de les legítimes necessitats de les persones. La Doctrina Social de l'Església (DSE) defineix les estructures de pecat, que fundades en el pecat personal es reforcen i difonen, arribant fins i tot a afectar al desenvolupament dels pobles, creant i fomentant la pobresa, la misèria i l'exclusió. (SRS).

Aquestes estructures estan lligades a una concepció materialista del desenvolupament, que esdevé en un desenvolupament sense ànima, una economia de mort, on el tenir i el consumir prevalen sobre l'ésser. La perspectiva bíblica, la fe en Jesús de Natzaret, introdueixen la història l'estímul i la meta per al desenvolupament integral i solidari de la humanitat (RM 59). El nostre treball a les regions més empobrides del planeta ens ha fet reconèixer que optar pel pobres és la conseqüència lògica del nostre compromís de fe: la dignitat de fills i filles de Déu no és exclusiva dels rics. Totes les persones hem estat creades a imatge i semblança seva. Seguint la DSE creiem que, promovent condicions de vida més humanes, estem treballant a favor d'una cultura de la trobada, obrint camins de vida digna per a tots els éssers humans. No solament atenent les seves necessitats, sinó també lluitant pel respecte dels seus drets i contra aquestes “estructures de pecat” que, basades en una concepció materialista del desenvolupament, només busquen maximitzar el benefici d'uns quants a costa del patiment de moltes persones i pobles.

Com indiquem en la introducció, les institucions internacionals i el propi món de la cooperació al desenvolupament reconeixen que el respecte i compliment dels drets humans és el camí per a un desenvolupament digne de la humanitat. En l'agenda 2030 de desenvolupament, els 17 objectius de desenvolupament sostenible promouen un món més just basat en drets, equitatiu i inclusiu, a través del desenvolupament econòmic social i ambiental. Dos dels majors desafiaments de nostra era són la desigualtat creixent, dins i entre països, i la discriminació que de forma continuada sofreixen alguns col•lectius, com és el cas de les dones. Per això, és necessari abordar el desenvolupament sostenible de manera integrada i mitjançant l'acció col•lectiva, en tots els nivells i procurant no deixar a ningú enrere.

Actuar des de l'esperança. El dret al desenvolupament al centre de la lluita contra la fam i la pobresa

Celebrem el nostre 60 aniversari, però aquesta celebració no ha de ser ocasió per a gestos triomfals, sinó per fixar encara més la nostra mirada en els més pobres.

En aquest primer any d'un trienni dedicat als drets humans, pretenem abordar alguns sectors d'intervenció que poden contribuir a fer efectiu el “dret al desenvolupament”:

El Dret a l'educació: perquè les persones, les comunitats, i pobles al món es reconeguin com a titulars de drets. La formació i capacitació en drets ha d’impregnar socis i sòcies locals, comunitats, sectors educatius i la pròpia organització.

El Dret a la salut: per promoure la disponibilitat de serveis de salut amb altres drets i dimensions de la vida familiar i social indispensables, com l'alimentació, l'habitatge adequat, el treball, l'educació, la no discriminació, l'accés a la informació i la participació.

El Dret a l'aigua i el sanejament: Al món, uns 1.800 milions de persones manquen d'accés a un aigua de qualitat i uns 2.400 milions no disposen de sanejament. Per això recolzem una gestió sostenible de l'aigua, infraestructures de qualitat i serveis de sanejament adequats imprescindibles per al dret a la vida, a una alimentació de qualitat, a la salut i benestar o a un entorn humà saludable.

La igualtat de drets i apoderament de les dones: les nenes i les dones són les que més pateixen la pobresa i la violació dels seus drets i la seva dignitat. Per això, és clau seguir lluitant per eliminar les desigualtats entre homes i dones en tots els sectors, sobretot a l'educació, l'atenció mèdica, el treball decent, el reconeixement social o la representació en les decisions polítiques i econòmiques. La igualtat entre dones i homes no és solament un dret humà fonamental, és també la base imprescindible per aconseguir el desenvolupament humà integral i sostenible.

El Dret a l'alimentació: és el sector de referència de Mans Unides, en el qual seguirem treballant, no solament pels orígens de l'organització sinó per l'augment del nombre de famolencs. Ho farem mantenint les dues estratègies fonamentals del trienni anterior: denunciar els elements dins del sistema alimentari que bloquegen o dificulten el Dret a l'Alimentació, i proposant alternatives; i reforçant les capacitats de producció sostenible, comercialització, organització i incidència política de les nostres poblacions locals. Ens vam sumar així al Decenni per a l'Agricultura Familiar, vinculada al desenvolupament sostenible, a les comunitats i els territoris, a una producció a petita escala, propera a les dones rurals, destinada alimentar a la població i agroecològica.

Els mitjans per a una vida digna

El dret al desenvolupament requereix reforçar els processos de generació d'ingressos que aportin resiliència i estabilitat econòmica a les famílies. Per a això, haurem de promoure estratègies que permetin als empobrits produir els béns necessaris i adequats per satisfer les seves necessitats; crear llocs de treball agrícola i no agrícola, que millorin l'arrelament rural i eviti els desplaçaments forçosos que acaben en marginació i explotació; produir de manera sostenible, controlant els seus recursos; i obrir canals de comercialització equitatius. Dins del marc d'una Economia Social, amb iniciatives estratègiques com ara les cooperatives de producció, de transformació i de comercialització; els negocis sostenibles; els microcrèdits, etc.

L'educació per al desenvolupament: la “Educació per al Desenvolupament” és essencial per aconseguir aquest canvi personal i la transformació social que ens portin cap a un món més just. Cadascun de nosaltres podem optar per altres models de consum, que afavoreixin la justícia i la igualtat. Parlem de propostes de comerç just al qual optem per dir no a l'explotació i contribuir a l'establiment d'unes relacions comercials justes i equitatives; de consum responsable, necessari, ecològic i solidari; i d'empreses solidàries, respectuoses dels drets humans, entorn de l'economia social i de comunió. Tenim l'obligació de seguir transmetent a la societat missatges que ens convidin, des del nostre àmbit, a col•laborar en la creació d'una mentalitat i d'uns hàbits de vida més concordes amb el repartiment equitatiu dels béns. El nostre model de desenvolupament ha de descansar sobre la dignitat de la persona, i possibilitar el “dret al desenvolupament” de tot ésser humà.
Un futur amb esperança.

Mans Unides porta 60 anys en la societat espanyola i als països del Sud manifestant el seu compromís amb els exclosos. Creiem en un món fratern on regnin la justícia i la pau. Sabem que és necessària la col•laboració de cada persona i de tota la humanitat per construir-lo. Acceptem humilment les paraules del papa Francesc en la Jornada Mundial dels Pobres: Volem ser aquestes beneïdes mans que s’obren per acollir els empobrits i portar esperança i convoquem, a tots els qui vulguin, a unir les seves mans a les nostres. És un gran repte que exigeix fe en allò humà, compromís coherent en el servei als altres i relacions humanes fraternes, amb i per als altres.