Recurs Educatiu Secundària | Relacions Nord-Sud

Activitat per a Secundària "Pensem en el que és just?"

Objectius d'aquest recurs didàctic infantil: 
"Pensem en el que és just?" és una activitat que preten reflexionar sobre la desigualtat de l'actual sistema comercial internacional.

Aquest recurs també vol utilitzar les arts plàstiques amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la necessitat d'un compromís per part de tots i totes perquè això canviï.

PENSEM EN EL QUE ÉS JUST?

Amb aquesta activitat pretenem

Reflexionar sobre la desigualtat de l'actual sistema comercial internacional. Utilitzar les arts plàstiques amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la necessitat d'un compromís per part de tots i totes perquè això canviï.

Ens basem en…

Aquesta activitat se centra en el treball sobre una de les tres metes fonamentalment econòmiques de l'Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) n. 8, “Fomentar una Aliança Mundial per al Desenvolupament”:

 Desenvolupar encara més un sistema comercial i financer obert, basat en normes,previsible i no discriminatori”.

Durarà

L’activitat està pensada per realitzar-se en diverses sessions.

Necessitarem

Enllaç vídeo “Sembrando chocolate”

http://www.youtube.com/watch?v=AzgAy6fgtOI&list=PLCABCEE8B0A31E7EB

Casos 1, 2 i 3 de l’Annex

Vídeos campanya “Paren, aquí vive gente”

1a fase: és just el nostre sistema comercial?

 Visioneu el vídeo “Sembrando chocolate”.

 A continuació reflexioneu en gran grup sobre el contingut del vídeo:

 Què us ha cridat més l'atenció? Per què?

 Sou consumidors de cacau?

 Què coneixíeu sobre la producció de cacau?

 Quins intermediaris apareixen en el vídeo des del'agricultor fins que arriba a les nostres botigues?

 Qui guanya més en aquest procés? Qui guanya menys?

 Us sembla just? Per què?

 Heu sentit parlar del Comerç Just? Què significa que un producte estigui etiquetat com a tal?

 Coneixeu alguna botiga de Comerç Just? Heu comprat mai en alguna d’elles?

2a fase: ens informem

 Dividiu la classe en grups.

 Expliqueu que el mateix que succeeix amb el cacau i que hem pogut conèixer a través de la història del vídeo de Costa d'Ivori “Sembrando chocolate”, ocorre amb molts altres productes que consumim cada dia. Anem a conèixer altres exemples.

 Lliurem a cadascun dels grups un dels casos de l'Annex. Hauriende llegir-los i compartir, en una posada en comú en gran grup, el seu contingut amb la resta de la classe.

 Una vegada que tots els grups han exposat el seu cas, visioneu tots junts els tres vídeos que els expliquen:

Mozambique, la jatrofa se come el país

http://www.aquivivegente.org/noticias/70-noticias-3-casos/53-mozambique-...

Senegal, la pesca se agota

http://www.aquivivegente.org/noticias/70-noticias-3-casos/74-senegal-lap...

Uganda, ¿dónde plantar alimentos?

http://www.aquivivegente.org/noticias/70-noticias-3-casos/54-ugandaidond...

3a fase: idees per lluitar contra la injustícia

 Els assumptes que tenen a veure amb la falta de justícia en el món exigeixen de tots i totes nosaltres una implicació per donar-los a conèixer.

 El treball es realitzarà en grups.

 Expliqueu l'objectiu d'aquesta tercera fase:

“Cada grup sou una Agència de Publicitat i us encarreguen una Campanya per donar a conèixer l'Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni n. 8: Fomentar una Aliança Mundial per al Desenvolupament, i concretament una de les seves metes,“Desenvolupar encara més un sistema comercial i financer obert,basat en normes, previsible i no discriminatori”. Heu de realitzar un cartell en el qual aparegui un eslògan que faciliti a la resta dels alumnes del centre conèixer aquestes situacions”. Per ajudar a confeccionar els eslògans, és fonamental:

 Que aprofiteu totes les reflexions i els continguts treballats en les dues fases anteriors: vídeo “Sembrando chocolate” i contingut de la campanya “Paren, aquí vive gente” de Veterinaris Sense Fronteres. Que el missatge de l’eslògan inclogui opcions i compromisos concrets que puguin ser assumits des del nostre paper com a consumidors/es d'aquests productes.”

Reflexioneu amb l'alumnat sobre el treball realitzat amb preguntes com aquestes:

 Us ha resultat difícil pensar idees? Per què? Esteu contents amb el vostre treball final? Per què? Després d'acostar-nos a aquestes situacions d'injustícia i con èixer l'estreta relació que tenen amb el nostre estil de vida i el nostre model de consum, has canviat o suggerit a la teva família i amics algun canvi pel que fa als productes que compreu?

Els cartells es col·locaran en un lloc visible del centre amb l'objectiu que compleixin el seu paper sensibilitzador.

ANNEX

CAS 1

Moçambic: el pinyó de l’Índia es 'menja' el país

En un any, més de cinc milions d'hectàrees van ser cedides a empreses nacionals i estrangeres a Moçambic. Per què? En la majoria dels casos per plantar-hi pinyó de l’Índia (jatropha curcas), una planta que és usada per produir agro combustibles (el bio dièsel que trobem en moltes de les nostres gasolineres.

El pinyó de l’Índia no es menja, però tanmateix “engoleix” la fertilitat de les terres. Després del seu cultiu és molt difícil regenerar el sòl, i necessita molta aigua i pesticides.

Què pot passar?

Aquesta situació és molt greu en un país on el 80% de la població viu del'agricultura i produeix el 75% dels aliments que consumeix."El biodièsel del transport públic que utilitzem procedeix de recursos que abans, a Àfrica, eren dedicats a produir menjar”.

Entre les empreses europees destaquen ESV, BioAfrica, Ada (originàries d'Ucraïna i Regne Unit), Sun Biofuels (Regne Unit), Enerterra i Moçam Galp (Portugal) i AVIAM (Itàlia).

De la seva banda, la presència espanyola a Moçambic s’està incrementant en els últims anys. “Els agrocombustibles són un dels causants de les greus crisis alimentàries que s’estan succeint en el planeta en els últims anys”.La preocupació de Veterinaris Sense Fronteres (VSF) per l'augment de presència d'empreses europees a Moçambic és motivada pel fet que la instal·lació d'aquestes transnacionals es faci a costa del desplaçament de comunitats camperoles que es queden sense terra i solen convertir-se en empleats de la companyia de torn amb salaris molt baixos. VSF ha pogut verificar que ja existeixen casos greus en les províncies de Tete i Niassa.

ANNEX

CAS 2

El Senegal, la pesca s’esgota

A la costa de Saint Louis -la segona ciutat per població del Senegal- la pesca industrial està destruint i arrasant els recursos pesquers. “Abans,veure un vaixell gran era una novetat i ho comentàvem amb sorpresa. Avui això ha canviat: el mar, de nit, sembla una ciutat”, afirma Pengi Dieye,presidenta de l'Associació de dones transformadores de peix Jambaaru Siine.

Malgrat que el govern senegalès va decidir el 2006 suspendre els acords amb la Unió Europea, els vaixells europeus (principalment espanyols) han continuat pescant a través de la conformació d'empreses mixtes.“La pesca artesanal és l'activitat més important del Senegal. Dóna ocupació a 600.000 persones. Després de l’allau de grans vaixells estrangers, jagair ebé no queda res per pescar”.

Beneficis espanyols

La presència de vaixells amb bandera espanyola al Senegal no és nova. L'Estat espanyol va ser el primer màxim beneficiari de la quota de captures permeses. Els beneficis generats per l'aprofitament de recursos no es queden al Senegal. El que pesquen les empreses espanyoles, o espanyol es senegaleses,és exportat per abastir una classe consumidora creixent,desposseint les poblacions senegaleses dels seus propis recursos pesquers i esgotant els caladors.

Babacar Gaye, president de l'Associació de Joves Pescadors: ”La presència d'empreses estrangeres és una veritable amenaça per a nosaltres,pescadors artesanals. Tenim només aquest mar per sobreviure. Dintre de pocs anys, no tindrem res.”

ANNEX

CAS 3

Uganda, on plantar aliments?

Neumann Kaffee GruppeEl 2001 el govern ugandès va cedir més de 2.500 hectàrees del districte de Mubende al grup cafeter alemany Neumann Kaffee Gruppe per a l'explotació de cafè verd. En aquestes terres estaven vivint i produint petits camperols i camperoles. El 18 d'agost del 2001, el govern central ugandès va desallotjar violentament 394 famílies -més de 2.000 persones- d'aquestes terres. Es van destrossar els seus habitatges, cultius i pertinences. Cinc persones van morir durant l'operació de desallotjament.

Després de més de 10 anys, els afectats no han estat compensats ni reallotjats. Si abans tenien 10 hectàrees on produïen per a autoconsum, ara tenen una hectàrea, menys fèrtil, que no els serveix per a gairebé res. “Ara només produeixo alguns escassos aliments per a menjar. Ja no venc aliments, perquè en aquesta terra no hi creix res”, afirma Anna Nandyosse,camperola desplaçada de Mubende.

Tots els aliments que mengem vénen directament del nostre sòl a la boca;això significa que sense terra, no tenim menjar”, ens explica Peter Kayiira,un dels desallotjats.

Lluitar contra un gegant

Les comunitats de Mubende han emprès una lluita contra un gegant. Neumann Kaffee Gruppe és capdavanter mundial quant a serveis de cafè verd i compta amb 45 empreses en 28 països. El grup compta amb una filial importadora en territori espanyol, COPROCAFÉ IBÈRICA S. A., amb seu a Madrid, líder en el comerç de cafè verd a Espanya i Portugal.