Recurs Educatiu Secundària / Relacions Nord-Sud

Activitat sobre les desigualtats entre països: "Un dia a Koba"

Objectius d'aquest recurs didàctic infantil: 
L'activitat "Un dia a Koba" preten fer reflexionar sobe les desigualtats existents entre els diferents països del món, amb l'objectiu de despertar en l'alumnat el sentit crític sobre aquestes situacions d'injustícia.

Els alumnes de secundària amb l'activitat "Un dia a koba" podran ser conscients de les enormes desigualtats que hi ha entre els països del Nord vers als del Sud i donar-li les claus per a què se n'adonin de les injusticies que es cometen. L'activitat es basa en:

1) L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)
És un indicador de desenvolupament elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). A diferència d'altres indicadors, no té en compte només dades econòmiques sinó que es basa en un indicador social estadístic.

2) L’Índex de Pobresa Multidimensional (IPM)
Identifica múltiples privacions individuals en matèria d’educació, salut i nivell de vida. Aquest índex utilitza dades d'enquestes en llars.
Cada persona d'una determinada llar es classifica com a pobra o no, depenent de la quantitat de privacions a les quals està sotmesa la seva família.

 

UN DIA A KOBA 
Amb aquesta activitat pretenem 
Reflexionar sobre les desigualtats existents entre els diferents països del món, amb l'objectiu de despertar en l'alumnat el sentit crític sobre aquestes situacions 
d'injustícia.

Ens basem en… 
1) L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) 
És un indicador de desenvolupament elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). A diferència d'altres indicadors, no té en compte només dades econòmiques sinó que es basa en un indicador social  estadístic compost per tres paràmetres: vida llarga i saludable, educació i nivell de vida digne. Paràmetres de l'Índex de Desenvolupament Humà: 
Salut: mesurada segons l’esperança de vida en néixer. 
Educació: mesurada per la taxa d’alfabetització d’adults i la taxa bruta combinada de matriculació en educació primària, secundària i superior, així com pels anys de durada de l’educació obligatòria. Riquesa: mesurada pel PIB per càpita.

2) L’Índex de Pobresa Multidimensional (IPM)
Identifica múltiples privacions individuals en matèria d’educació, salut i nivell de vida. Aquest índex utilitza dades d'enquestes en llars. Cada persona d'una determinada llar es classifica com a pobra o no, depenent de la quantitat de privacions a les quals està sotmesa la seva família. 
Els llindars en educació són: Cap membre de la llar no ha completat cinc anys d'educació. Almenys un nen en edat escolar (fins a grau 8) sense assistir a l'escola.
Els llindars en salut són: Almenys un membre de la llar està desnodrit. Un o més nens han mort. 
Els llindars en el nivell de vida es relacionen amb: No tenir electricitat. No tenir accés a aigua potable. No tenir accés a sanejament adequat. 
Usar combustible “contaminant” (fems, llenya o carbó) per cuinar. Tenir un habitatge amb sòl de terra. No tenir cotxe, camió o vehicle motoritzat similar. Posseir només un dels següents béns: bicicleta, motocicleta, ràdio, frigorífic, telèfon o televisor.

1ª fase: un dia en la meva ciutat 
Dividiu la classe en quatre grups. Lliureu a cadascun d'ells la Fitxa 1 de l'Annex i demaneu-los que la completin. Han de decidir si el seu protagonista és un noi o una noia i triar-li un nom. Han de pensar en els seus horaris d'institut, en les seves activitats d'oci, en els seus menjars de cada dia, etc. Poseu en comú amb tota la classe allò que s’ha treballat en cada grup. 

2ª fase: un dia en el poblat de Koba 
En aquesta segona fase es treballarà en els mateixos grups que s’han format per a la primera i amb la mateixa metodologia. Lliureu a tots els grups la Fitxa 2 de l'Annex i els demaneu que la completin tenint en compte les “Condicions”, els “Objectius” i la “Informació” que hi apareix. 
Poseu en comú amb tota la classe el que s’ha treballat en cada grup i reflexioneu amb els nois i noies a partir de preguntes com 
ara les següents: Quin objectiu us ha resultat més difícil d’assolir dintre dels horaris i les condicions que teníeu? Per què? Poseu en comú les respostes a les tres últimes preguntes de la Fitxa 2, contrastant-les amb les respostes que han donat en completar la Fitxa 1: 
Què és el que menys t'agrada fer? Per què? I el que més t'agrada? Per què? Quina activitat que no fas t'agradaria fer? Per què? 
Recalqueu les diferències principals que es troben pel que fa a la Fitxa 1 “Un dia en la meva ciutat”: El que afegiríeu en la Fitxa 2, són béns fonamentals? Què ens indica això, doncs? Què podem aprendre d'aquests contrastos?

3a fase: què ens diuen les dades? 
Pengeu en un lloc visible de l'aula el pòster “Nivell de vida i salut”. Expliqueu la classificació dels països segons l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) elaborat pel PNUD i observeu el mapa del pòster: Què us crida l’atenció? On es concentren la gran majoria dels països amb IDHB? Expliqueu què és l'Índex de Pobresa Multidimensional (IPM) i analitzeu les dades del pòster tenint en compte quines són les dimensions en les quals es basa el seu càlcul (educació, salut, nivell de vida) i allò que s’ha comentat durant les reflexions de les Fases 1 i 2 de la dinàmica: Per la seva situació, a quin grup pertanyen els habitants del poblat de Koba? I vosaltres, en quin grup esteu? Què ens crida l'atenció de les dades que veiem? Quines 
conclusions traieu d'aquests percentatges? Us sembla just? Per què? Per què creieu que considerem les persones dels grups blau i taronja autèntics Superherois?