Recurs Educatiu Secundària| Educació en Valors

Lectura i activitat sobre el conte "Martí"

Objectius d'aquest recurs didàctic infantil: 
La lectura i activitat sobre el conte "Martí" preten que els alumnes de Secundària siguin conscients que, més enllà de les dades i les estadístiques de pobresa, hi ha persones reals que la pateixen.

Igualment, aquesta activitat, preten fer pensar en les conseqüències que la malaltia pot tenir per a les persones, especialment els infants, i més quan la malaltia no pot ser tractada
adequadament per manca d’un sistema de sanitat o de medicaments. A més a més,  preten, partir de la lectura d’una història, donar a conèixer la realitat en què viuen moltes persones en el món.

Per fer aquesta activitat cal llegir el conte "Martí": troba'l en aquest link: http://mansunides.org/ca/recursos-educatius-primaria/educacio-valor

També hi ha tres activitats més relacionades amb la narració "Martí" pels nois i noies de Secundària. Troba-les en aquests link:

http://mansunides.org/ca/recursos-educatius-secundaria/educacio-valors-28

http://mansunides.org/ca/recursos-educatius-secundaria/educacio-valors-29

http://mansunides.org/ca/recursos-educatius-secundaria/educacio-valors-47


LECTURA DE LA NARRACIÓ “MARTÍ”

Amb aquesta activitat pretenem

Que a través de la lectura del text “Martí” els alumnes siguin conscients que,més enllà de les dades i les estadístiques de pobresa, hi ha persones reals quela pateixen.

Durará

L’activitat està pensada per realitzar-seen una sessió.

Necessitarem

Narració: “Martí” (annex)

1ª fase: lectura del text

 Repartim les fotocòpies de la narració “Martí” que trobareu al’annex per tal que cadascú la llegeixi individualment.

2ª fase: reflexió

Després de la lectura, comentem amb tota la classe:

 Martí

 Com és al principi? En què canvia després del seu viatgea l’Àfrica?

 Què us crida l’atenció d’aquest canvi?

 Oly

 en què consisteix la seva feina?

 com ajuda Martí?

 Totana

 Què és el que més us agrada d’ell?

 Què podem aprendre’n?

 Què és el que més us ha cridat l’atenció de la sevahistòria? Per què?

 Sou conscients del que ha suposat la malaltia dels seuspares per a totana i el seu germà?

 Penseu que aquestes conseqüències són habituals entrepersones empobrides?

 Recordem el que es va fer en l’activitat anterior, i reflexionem apartir de preguntes com aquestes:

 En l’activitat anterior només vam fer una feina de recercad’informació, però tan sols ens vam centrar en les dades.

Després de llegir “Martí”:

 Ha canviat d’alguna manera la vostra visió de lescoses?Pensàveu, quan buscàveu les dades, en lespersones que hi ha darrere?

 Si tornéssiu a fer el treball, li donaríeu un altreenfocament? Quin? Per què?

 Reprenem la recerca d’informació sobre Kenya i Kibera amb unaltre enfocament mitjançant preguntes como aquestes:

 Què és el que més us ha cridat l’atenció? Per què?

 Us imaginàveu que tantes persones puguin viure enaquestes condicions?

 Havíeu sentit a parlar de Kibera? I d’algun lloc similar? Ones troba?

Annex

En Martí acabava de llegir a la Susanna l'article que havia escrit sobre lesúltimes dades de la SIDA a l'Àfrica i l'alt percentatge de nens i nenes orfes acausa d'aquesta malaltia.

-Fixa't en això, Susanna: "El 2009 l'Àfrica subsahariana va representar el 91%de les noves infeccions per VIH entre nens”.

»Aquestes dades espanten, oi? Doncs escolta això altre: "Dels gairebé 33,5milions de persones infectades pel VIH/SIDA al món, el 67% corresponen al'Àfrica subsahariana.

»I tot i que s'ha duplicat el nombre de malalts que han rebut tractament enpaïsos d'ingressos baixos i mitjans, segueixen sent només 4 de cada 10persones malaltes les que poden accedir als medicaments”.

En Martí va somriure, se sentia orgullós de donar aquesta informació. I és queen Martí en sap molt, però molt! Per alguna cosa escriu al diari més prestigiósde la ciutat. La seva especialitat és la política internacional. És capaç d'oferirdes de precises estadístiques sobre la població a les dades més rigorosessobre la influència dels conflictes bèl·lics en els mercats, o la pujada dels preusdel petroli i la seva repercussió en l'economia mundial.

-L'informe és molt bo -va dir la Susanna-, i les dades estadístiques sobre lamalaltia són bastant completes, però em sembla una mica fred, com si limanqués alguna cosa. Crec que si volguessis conèixer alguna cosa més sobrela vida d'aquestes persones malaltes hauries de buscar en altres fonts.

Aquest comentari va fer pensar molt a en Martí: a què es referia la Susanna?Gairebé es va sentir ofès, perquè ningú oferia un estudi tan detallat sobre elVIH / SIDA com el seu, amb cinc taules de dades i quatre gràfics en tresdimensions!

L'endemà va coincidir a la redacció amb l’Oly, una de les càmeres del diari, i liva explicar el que li havia dit la Susanna.

-Crec que entenc el que vol dir, Martí. La informació que dónes és moltnecessària, i difondre-la com tu fas és una cosa fonamental, però la realitat ésmolt més que xifres. La gent llegeix les dades i no triga gaire a oblidar-les.-Tu creus? Mai vaig imaginar que això fos així. Jo puc recordar fins i tot lesdades que vam publicar el 1994 sobre el conflicte de Rwanda i Burundi. Quèpenses que hauria de fer, llavors?

-Has de conèixer la informació de primera mà, Martí.

-Com?

-Viatjant. Això t'ajudarà a explicar les coses d'una altra manera.

-És veritat que no he viatjat, però jo sé molt del món i de gran quantitat depaïsos. Gairebé et diria que crec que el que vegi tot just em sorprendrà.

Pregunta, pregunta! Segur que puc donar-te un munt d'informació sobre elspaïsos on has estat.

-No ho dubto, Martí, però la diferència és que jo estic acostumada a mirardirectament a les persones. No es poden fotografiar xifres o indicadors! ... Etproposo una cosa: la setmana vinent envien un reporter gràfic a Kenya, i me’nvaig amb ell. Per què no véns amb nosaltres?

En Martí va acabar acceptant la proposta de l’Oly, i quan va tornar explicavaaixí com havia anat l’experiència:

-La veritat –deia en Martí- és que la idea de viatjar em va espantar una mica alprincipi, però finalment em vaig animar i, quan vaig voler adonar-me’n, estavacompartint bossa de viatge amb l’Oly en un avió rumb a Àfrica.

»Vam aterrar a Nairobi, la capital de Kenya, i la nostra primera parada va ser aKibera, la barriada de barraques més gran d'Àfrica.

»El que vaig veure era demolidor: cases de fusta i xapa amuntegades en uncaos on a penes hi havia carrers. Tot això al llarg d'un espai enorme, sobre unaterra vermellosa plena de deixalles de tot tipus i amb fang pertot arreu. Em vasorprendre escoltar que els nens havien d'anar sempre calçats pel carrer perevitar que qualsevol ferida s’infectés en contacte amb aquest fang.

»Jo sabia que el 17% de la població mundial no té accés a l'aigua potable, peròara ho tenia al davant: aquelles dones i nenes fent cua davant d'un canód’aigua, amb les seves llaunes i bidons, esperant omplir-los per despréscaminar pesadament carregades fins a casa. I aquesta aigua era tot el quetenien per beure, cuinar i rentar-se fins al dia següent, que tornarien a feraquest camí!

»Tampoc no hi havia clavegueres per evacuar les aigües fecals... en un barriamb més d'un milió d'habitants!

»Però el que més em va impressionar va ser la visita al Centre d'Acollida per aorfes de SIDA. Mentre escoltava esglaiat el que ens explicaven elsresponsables del Centre, l’Oly feia fotos de la realitat que ens envoltava. Vaigadonar-me que darrere de cada notícia, de cada dada i de cada titular, hi hapersones. Persones concretes, amb la seva història, les seves famílies i lesseves circumstàncies. Mai no havia estat gaire conscient d'això, em semblavaque parlar d'una malaltia era una qüestió d'informació i xifres. Però ara emtrobava amb les persones que hi havia darrere de cada xifra.

»Allà vaig conèixer en Totana. Els seus ulls brillants em van impressionar, peròel que més em va agradar va ser el seu somriure, que l’Oly es va encarregar defotografiar.

»En Totana pertany a una família de camperols, però en morir el seu pare deSIDA, ell, la seva mare i el seu germà no eren ben vistos al poble. La SIDA ésuna malaltia que marca tots els que hi tenen a veure, i en els petits poblatspodia ser molt complicat viure amb aquesta “taca".

»La seva mare va decidir buscar fortuna a la capital i van acabar a Kibera.Durant un temps la mare va sobreviure fent petits treballs, però quan ella vacomençar a desenvolupar la malaltia, Totana, amb deu anys tot just, va haverde fer-se càrrec de buscar ingressos per a la família. Va haver de fer de tot, desde recollir i classificar escombraries fins a cometre petits furts al centre deNairobi. Tot per tal de poder dur a casa el suficient per alimentar la seva mare iel seu germà. Fa uns mesos, la seva mare va morir, i ell i el seu germà vanvagar per Kibera fins que van arribar al Centre d'Acollida. Allà els ofereixen unaoportunitat per tirar endavant, i en Totana i el seu germà volen aprofitar-la... sila malaltia no els ho impedeix.

»En aquell moment ho vaig veure tot molt clar: això era el que havia d'aparèixera les meves pàgines! Si volia arribar a la gent, havia de substituir xifres perpersones. Les dades poden ser importants, però les persones ho són més.

»No et pots perdre les meves pròximes cròniques!

»Tu ets una part molt important d'aquest equip. Si les llegeixes i les expliquesals altres estaràs ajudant moltes persones a millorar les seves vides.