Recurs Educatiu Primària | Relacions Nord-Sud

Activitat per a Primària: "Bosc Nord, Bosc Sud"

Objectius d'aquest recurs didàctic infantil: 
L'activitat per a Primària: "Bosc Nord, Bosc Sud" preten mostrar que hem de ser conscients de les conseqüències que el nostre model econòmic i el nostre estil de vida tenen a l'hora de generar desigualtats entre les persones.

Existeix un enorme contrast entre el no-compliment de Drets Humans fonamentals, com el Dret a l'Alimentació o a l'Aigua potable en els països del Sud, i l'opulència i el malbaratament dels països del Nord. Hem de lluitar, per tant, per assolir un repartiment equitatiu i un accés més igualitari als béns i als recursos naturals. La cooperació i la solidaritat són fonamentals per acabar amb aquestes situacions d'injustícia.

Troba el conte El Bosc del Nord en aquest link: http://mansunides.org/ca/recursos-educatius-primaria/relacions-nord-sud-52

I una altre activitat sobre aquest conte en aquest altre link: http://mansunides.org/ca/recursos-educatius-primaria/relacions-nord-sud-54

BOSC NORD - BOSC SUD

Amb aquesta activitat pretenem

Reflexionar sobre la desigualtat existent entre els països del Nord i els països delSud.Ser conscients de la responsabilitat que tenim a l’hora de reduir aquestadesigualtat per assolir una societat més justa i igualitària.Ens basem en…

Què és l’Educació per al Desenvolupament?

“Procés educatiu constant que afavoreix la comprensió de les interrelacionseconòmiques, polítiques, socials i culturals entre el Nord i el Sud; promou valors iactituds relacionades amb la solidaritat i la justícia social i cerca vies d'acció perassolir un desenvolupament humà i sostenible”. (CONGDE)

Quin és el seu objectiu?

Generar respostes davant les situacions d'injustícia derivades del desequilibrieconòmic i la desigualtat en la distribució dels recursos que actualmentcaracteritza el nostre planeta.

Aquest procés ha d'anar encaminat a afavorir en les persones amb qui treballem:

 Un reconeixement de la globalitat del món més enllà de la pròpia realitatlocal, que faciliti la comprensió de les relacions que hi ha entre les nostrespròpies vides i les de persones d'altres parts del món.

 L’augment del coneixement de les forces econòmiques, socials i polítiquesque expliquen i provoquen l'existència de la pobresa, la desigualtat il'opressió, i condicionen en conjunt les nostres vides i les dels altres.

 El desenvolupament de valors i actituds que ajudin les persones a veureles conseqüències dels propis actes i a generar una major responsabilitaten totes les decisions que afecten la pròpia vida i la dels altres.

 Una anàlisi crítica de la realitat que no accepti les coses passivament,sense qüestionar-les, i encoratgi a prendre decisions.

 La traducció de tot això en conductes i accions conseqüents aplicables a lavida quotidiana, que a favoreixin un desenvolupament humà sostenible enels tres nivells: personal, comunitari i/o local, i internacional.

Durarà

L’activitat està

pensada per

realitzar-se en una

sessió.

Necessitarem

Plantilles de Sol i Daria (Annex)Paper ceba de color blau

Consideracions per a l’educador/a

És necessari haver treballat prèviament a classe el conte “El bosc del Nord”,recordar el seu contingut i la importància de cooperar per intentar reduir lesdesigualtats i les injustícies.

Prèviament l’educador/a haurà retallat una petita peça quadrada amb el paperceba blau per repartir-lo a cada noi/a per tal que formi la seva gota d’aigua.

1ª fase:

 Col·loqueu els nois i noies asseguts en cercle.

 Lliureu als nois i noies la peça de paper ceba i demaneu-los queformin amb ella una boleta que simbolitzarà una gota de aigua.

 Col·loqueu en el centre del cercle les quatre plantilles de Sol iDaria.

 Expliqueu que cada planta necessita un mínim de tres gotesd’aigua per alimentar-se bé i no assecar-se.

 Expliqueu que l’objectiu de l’activitat és aconseguir que totes lesplantes estiguin ben regades i que cap no corri perill d’assecar-se idesaparèixer.

 Demaneu als nois i noies que, sense aixecar-se del seu lloc, llancinles boletes tenint la màxima cura possible que les gotes d’aiguacaiguin en les plantes.

Reflexioneu sobre el que ha passat a partir de preguntes com ara: Quantes gotes han caigut en cada planta?

 Quantes plantes tenen les tres gotes que necessiten persobreviure?

 Quantes gotes d'aigua han caigut fora de les plantes i s'hanmalgastat?

 Hem aconseguit, doncs, el nostre objectiu?

 Què va aprendre Nuba del que li van explicar Sol i Daria que feienper aprofitar la poca aigua que tenien?

 Què se us ocorre que podem fer per evitar malgastar gotes d'aiguai que totes les plantes puguin rebre l'aigua que necessiten?Deixeu-los un temps perquè, en grup gran, comentin les possiblessolucions.

2ª fase:

Partint de les aportacions que hagin fet al final de la fase anterior,continueu amb l’activitat de la següent manera:

 Demaneu que cada noi/a reculli una boleta i torni a asseure’s en elseu lloc.

 Expliqueu que ara el procediment que utilitzarem per regar lesplantes serà el següent: d'un en un s'aniran aixecant, s'acostarana les plantes i dipositaran la gota d'aigua directament damuntd'una d'elles.

 L’educador/a anirà controlant, a més, que totes tinguin les gotesque necessiten i que la distribució sigui proporcionada.

Reflexioneu sobre el que ha passat a partir de preguntes com aquestes:

 Quantes plantes tenen les tres gotes que necessiten?

 Alguna té més de tres gotes?

 Quantes gotes d'aigua s'han malgastat aquesta vegada?

 Hem aconseguit el nostre objectiu?

 Què hem après amb aquesta activitat?

Conclusió

Cal ser conscients de les conseqüències que el nostre model econòmici el nostre estil de vida tenen a l'hora de generar desigualtats entre lespersones.

Existeix un enorme contrast entre el no-compliment de Drets Humansfonamentals, com el Dret a l'Alimentació o a l'Aigua potable en elspaïsos del Sud, i l'opulència i el malbaratament dels països del Nord.Hem de lluitar, per tant, per assolir un repartiment equitatiu i unaccés més igualitari als béns i als recursos naturals. La cooperació i lasolidaritat són fonamentals per acabar amb aquestes situacionsd'injustícia.

El bosc del Nord

El bosc del Nord era el més conegut de tot el comtat, perquè teniaels arbres més alts, les prades més verdes i les flors més boniques.

Tot això era possible gràcies a un conjunt de núvols que esdedicaven cada dia a recorre’l i a descarregar-hi aigua. Estavenmolt ben organitzats: el Consell de Núvols s'encarregava dedistribuir-los per tot el territori. Així aconseguien grans resultats.Però el més important era que, gràcies a la seva feina, el boscestava aturant un gran perill: el desert Marró.

El desert estava situat en una dels vores del bosc del Nord. Com ungran monstre famolenc, esperava impacient per empassar-se ambles seves sorres tot allò verd que trobés al seu pas. El Consell deNúvols deia que l'única cosa que l’aturaria seria mantenir el boscmolt humit, i que l'aigua era la seva més gran enemiga.

Nuba era un dels núvols encarregats de regar el bosc. L’encantavala seva feina, perquè podia volar al costat dels ocells i recorre’lsencer. Se’n coneixia tots els racons.

No obstant això, mai s'havia acostat fins al desert Marró. Deien queera molt perillós, que la temperatura era tan alta que si un núvolcreuava el seu espai desapareixia immediatament.

Un dia va pensar: “Serà veritat que els núvols s'assequen quantravessen el desert? Vaig a veure-ho.” I sabent que anava a fer unacosa que no estava bé, va viatjar fins allà.

Quan va arribar al final del bosc es va trobar amb un paisatgetotalment diferent. Ni rastre d'arbres, ni d'arbustos, ni de flors…només sorra!

Va avançar un poc més i va notar com la temperatura pujava senseparar. Nuba suava i suava.

“Serà veritat que és molt perillós? Aguantaré aquesta calor?” Però vadecidir que si havia arribat fins allà, havia de continuar. De sobte unaveu va cridar la seva atenció:

− Eh, hola, hola!

Nuba va mirar a terra, però no va veure ningú.− Hola! Som aquí! Aquí baix!

Nuba va tornar a mirar, aquesta vegada amb més atenció. Llavors les vaveure: eren dues petites plantes de color verd amb tot just tres fullescadascuna. Nuba, amb molt de compte, va acostar-s’hi.

−És molt estrany veure un núvol per aquests paratges. Què et porta peraquí? -li va dir Sol, la més alta.

−Només volia conèixer el desert Marró i comprovar si és veritat tot el quen’expliquen.

−I què diuen? -li va preguntar la seva germana petita, Daria.

− Doncs que és un lloc tan calorós que ningú pot viure-hi. Tot s'asseca.

−Ha, ha, ha -van riure-. Nosaltres vivim aquí i no ens hem assecat! Peròtens raó, per estar en el desert hem hagut d'adaptar-nos. Aquí noaconseguiria viure qualsevol planta.Nuba va descobrir, llavors, que les plantes del desert eren especials. Ningúcreuria que poguessin sobreviure tants dies al sol sense rebre ni una micad'aigua!

−Nosaltres emmagatzemem molt curosament les gotes de pluja. Mira lesnostres arrels: no són profundes com les d'altres plantes, sinó que estanmolt a prop de la superfície del sòl per aprofitar millor la humitat i podermantenir-nos vives -va dir la primeta.

−Estem preparades per seguir creixent i no assecar-nos. Duranttota la nostra vida hem pensat solucions per aprofitar cada gota.Però fa molt de temps que cap núvol no passa per aquí, i jagairebé no ens queda aigua emmagatzemada. Només necessitemun poc de l'aigua que tens –va afegir la petita Daria.

−Però jo no puc donar-vos la meva aigua, he de complir amb lameva feina. Cada dia he de descarregar les meves gotes de plujasobre el bosc del Nord per contribuir a frenar el desert Marró. Nopuc guardar res per a vosaltres -va dir Nuba.

−Per favor, només unes quantes gotes! -va dir Daria-. Enspermetrien tirar endavant. A més, per detenir el desert, el millorés aconseguir que creixin més plantes en el seu interior. Aixídeixarà de ser undesert!

A Nuba aquestaresposta li va cridarl'atenció.

− Ara mateix no emqueda cap gota, peròveuré què hi puc fer.Tornaré demà! -va dir.De camí a casa vapensar en el quehavia descobert.Encara no sabia bécom, però sentia quehavia d'ajudar Sol i Daria.L'endemà va guardaruna part de les sevesgotes, i a la tarda vatornar a visitar-les iva descarregar plujasobre elles.

-Gràcies, Nuba! –vandir les dues plantes,agraïdes. Ja no recordàvem la frescor de l'aigua. Feia tant de temps que no lasentíem! Nuba va continuar fent el mateix durant tota la setmana. Erasorprenent veure com creixien les seves amigues en tan poc temps, iaixò que tot just rebien unes gotes cada dia! Un matí, quina sorpresavan tenir les dues germanes quan es van llevar! Havien nascut moltespetites plantes al seu voltant!Però les coses es van complicar. Brufat, el més rondinaire dels seuscompanys de feina, va adonar-se del que estava fent.

−He descobert que ens estàs enganyant: et guardes gotes per a tu! -liva cridar durant el Consell de Núvols.Tots van mirar Nuba sorpresos.

−És veritat, aquests dies he guardat algunes gotes, però no són per ami, són per a dues plantes amigues meves que necessiten la nostraajuda -va contestar.

−Aquí, en el bosc del Nord, no hi ha cap planta que necessiti aigua,totes en tenen prou, perquè nosaltres fem molt bé la nostra feina -vadir Brufat.

−És que no són al nostre bosc.

−El que faltava! A sobre regant plantes d'altres boscos! Quinavergonya!

−No són en cap bosc, viuen en el desert Marró.

− En el desert Marró! -tots es van mirar espantats i van començar adir-li: “Com se't va acudir anar allà!, ets un irresponsable!, has utilitzatsense permís l'aigua del nostre bosc!” Llavors, Nuba els va explicar totel que havia descobert i la situació en què es trobaven aquestesplantes, i els va demanar la seva ajuda.

−Però aquest no és el nostre problema -va dir Brufat-. Nosaltres hemd'ocupar-nos de les nostres plantes, no de les del desert Marró.

−A més, el desert no és lloc per a les plantes. No desaprofitarem lanostra aigua perquè dues plantetes capritxoses s'hagin entestat a viureallà! –va afegir un altre.

−Us equivoqueu -va dir Nuba-. Elles saben, millor que nosaltres, comaprofitar la poca aigua que tenen. Només necessiten que els ajudem aomplir els seus dipòsits. Ja no passen núvols per allà. I a més, sí que ésproblema nostre!, perquè el desert Marró no para d’avançar, i en pocsanys el nostre bosc haurà desaparegut, i si no fem alguna cosa totsnosaltres desapareixerem també.

En aquest moment, un dels arbres més vells va intervenir des de baix:-Nuba té raó. Quan jo era petit, el desert Marró era una cosa moltllunyana; tothom en parlava, però pocs arbres l’havien vist. Ara,tanmateix, puc sentir l’escalfor de la seva sorra en les meves arrels.

−Llavors, qui s'uneix a mi? Qui vol ajudar a aturar el desert i salvar elnostre bosc? -va dir Nuba.Al principi només uns quants núvols ho van fer, però molt aviat se'lsvan unir molts més: uns perquè, de debò, creien que havien d'ajudarSol i Daria, i altres pel seu propi interès, pensant en el seu futur i en eldel bosc. El millor va ser quan el Consell de Núvols va organitzar noustorns que incloïen la zona del desert Marró i mai més van deixar deregar les seves plantes. Cada vegada eren més, i més altes, i més verdes!En el bosc del Nord sabien que era molt difícil detenir l'avenç del desert, però tenien clar que tots els núvols havien de col·laborar,perquè, com deia Nuba: “La tempesta més gran comença sempre peruna gota, però una gota sola no pot aconseguir frenar un desert.”