Recurs Educatiu Primària | Relacions Nord-Sud

Activitat per a Primària "Cooperació al quadrat"

Objectius d'aquest recurs didàctic infantil: 
Amb l'activitat per a Primària "Cooperació al quadrat" es preten reflexionar sobre el treball en equip: en el fet que el treball en equip no és simplement la suma d’aportacions individuals. Un grup de persones que treballen juntes en la mateixa matèria però sense cap coordinació, de manera que cada una realitza el seu treball de forma individual i sense que l’afecti el de la resta de companys, no forma un equip. L’equip funciona com una maquinària amb diversos engranatges, i tots han de funcionar a la perfecció. Si un falla, l’equip fracassa.

El treball en equip es fonamenta en les "5 C":

Complementarietat: cada membre aporta quelcom específic, personal i únic. Tots i cada un dels coneixements que aporta cadascú són necessaris per assolir els objectius del treball.

Coordinació: el grup actuarà de manera organitzada amb la intenció clara de tirar el projecte endavant.

Comunicació: el treball en equip exigeix una comunicació oberta entre tots els seus membres, essencial per coordinar les distintes actuacions individuals.

Confiança: cada persona confia en la bona feina de la resta dels seus companys. Aquesta confiança anteposa l’èxit de l’equip al lluïment personal.

Compromís: tots els membres es comprometen a aportar el millor de si mateixos, a posar tot el seu esforç per tirar el treball endavant sense buscar destacar entre els seus companys.

Per fer l'activitat es necessita el pòster del conte “Cooperació al quadrat” i el conte “Cooperació al quadrat”

I el conte "Cooperació al quadrat":

FITXA DE LECTURA: COOPERACIÓ AL QUADRAT

Amb aquesta actividad pretenem

Reflexionar sobre la importància de treballar en equip. Buscar en grup solucions als problemes.

Ens basem en…

El treball en equip: En el fet que el treball en equip no és simplement la suma d’aportacions individuals. Un grup de persones que treballen juntes en la mateixa

matèria però sensecap coordinació, de manera que cada una realitza el seu treball de forma individual i sense que l’afecti el de la resta de companys, no forma un

equip. L’equip funciona com una maquinària amb diversos engranatges, i tots han de funcionar a la perfecció. Si un falla, l’equip fracassa.

El treball en equip es fonamenta en les "5 C":

Complementarietat: cada membre aporta quelcom específic, personal i únic. Tots i cada un dels coneixements que aporta cadascú són necessaris per assolir els

objectius del treball. Coordinació: el grup actuarà de manera organitzada amb la intenció clara de tirar el projecte endavant.

Comunicació: el treball en equip exigeix una comunicació oberta entre tots els seus membres, essencial per coordinar les distintes actuacions individuals.

Confiança: cada persona confia en la bona feina de la resta dels seus

companys. Aquesta confiança anteposa l’èxit de l’equip al lluïment personal.

Compromís: tots els membres es comprometen a aportar el millor de si mateixos, a posar tot el seu esforç per tirar el treball endavant sense buscar destacar

entre els seus companys.

Durarà

L’activitat està pensada per realitzar-se en una sessió.

Necessitarem

Pòster del conte

“Cooperació al quadrat”

Quadern de lectura del conte

“Cooperació al quadrat”

Enllaç en la Web

Cicles 2/3

 

1ª fase: estudiem el pòster

 Col·loqueu el pòster del conte en un lloc visible de l’aula.

 Dividiu els alumnes en grups.

 Expliqueu el desenvolupament de l’activitat:

Heu de mirar amb atenció les il·lustracions del pòster, partint de la vinyeta de sortida i seguint el sentit de les agulles del rellotge. El protagonista és el dau blau

fosc anomenat Cubi. A partir d'aquesta informació heu de:

 Pensar quin pot ser l’argument de la història.

 Resumir en una frase quin és l’ensenyament que ens transmet.

 Poseu en comú el que s’ha treballat en cada un dels grups. L’educador/a apuntarà a la pissarra les frases resum.

2ª fase: lectura del conte

 Llegiu el conte en veu alta per a tot el grup.

 Compareu l’argument original amb els que ha aportat cada grup en la fase anterior i comenteu-lo. Després de llegir el conte, cada un dels grups torna a pensar

quin ensenyament poden extreure’n.

3ª fase: reflexionem

Reflexioneu sobre el contingut del conte, a partir de preguntes com aquestes:

 Com és el comportament de la fitxa del sis doble? Llegiu en veu alta les opcions i trieu entre totes i tots la més adequada:

Egoista

Maleducada

Capritxosa

Irrespectuosa

Dominant

 Quines solucions van plantejar els daus perquè la fitxa del sis doble deixés lliure el camí?

 Què va descobrir Cubi quan va contemplar la pluja?

 Hagués aconseguit Cubi, ell sol, que la fitxa s'apartés?

 T'has adonat que els daus, encara que saben que són petits, quan s'ajunten senten que són molt forts? Reflexioneu sobre Verdet:

 Quina és la solució que adopta Verdet per passar a l'altre costat?

 Per als daus, que són molt quadriculats, buscar un altre camí era impensable. Què els va ensenyar Verdet?

 És bo tenir en compte els punts de vista dels altres a l'hora de solucionar els problemes?

 Verdet va passar de ser un dau a ser una bala. El que era quelcom negatiu al principi es va convertir en positiu perquè ell va confiar en si mateix i va trobar la

seva pròpia solució al problema utilitzant la creativitat.

 Si no confiem en nosaltres mateixos no podrem aportar gaires coses als altres.


Cooperació al quadrat

Cubi és un dau. Bé, per ser exactes, és un petit dau amb puntets negres dels que s'utilitzen per als jocs de taula. Treballa a la sala

de passatemps infantils d'un centre cultural, i és un dels daus blaus del joc de parxís. Cada matí, li agrada fer una passejada, sempre la mateixa, pel

camí de rajoles blanques que travessa el seu poble. A la localitat hi viuen daus de tots els colors. Fins i tot, en el barri alt, se situen els daus de pòquer, que són

més grans i una mica envanits, perquè presumeixen que el seu és un joc d'adults. Als daus els agrada fer sempre les mateixes coses i, a més, a les

mateixes hores. Resulten bastant quadriculats. Cubi s'aixeca sempre el primer i va a passejar quan no hi ha ningú. Però un matí les coses van ser diferents. Duia

una estona caminant, i en arribar a la casella trenta-cinc es va trobar amb una enorme fitxa de dòmino que estava ajaçada enmig de la calçada. Vet aquí que no

podia passar! La molt descarada ocupava el camí de banda a banda, obstaculitzant el pas de tots els vianants. Si volia passar, havia de sortir del seu camí. Una

cosa impensable per a un dau com ell!

−EEHEMMM… perdoni, li importaria apartar-se una mica perquè pugui passar? La fitxa era el sis doble. Amb gest de mal humor, va obrir els ulls d'una de les seves

dues cares mentre l'altra seguia adormida.

−No m'agrada que em despertin tan d’hora, dauet! Algunes

treballem en jocs d’adults fins a molt tard.

−Sí, sí, ho entenc; però vostè està estirada enmig del meu camí. No sé si ho sap.

−I? -va dir, obrint els seus altres ulls.

−… que m'agradaria passar.

−Mira, petit, aquest lloc és estupend per descansar, i no em vull moure. Estic molt a gust, així és que busca't un altre camí! -i va seguir dormint. Cubi va quedar

desconcertat. Desviar-se del seu camí? Però… perquè? Com podia fer això? Els camins es tracen per seguir-los, i ell mai s'havia apartat del seu itinerari. És veritat

que sovint els menyspreaven perquè treballaven en jocs infantils, però realment mai no s'havia trobat amb una fitxa tan mal educada! Va estar una estona plantat

allí i, com que no sabia què fer, va tornar capcot a casa seva.

 

A mig matí, va sentir una gran remor a la plaça del poble. S’hi va acostar i va veure un grup de daus reunits i bastant empipats. Fins i tot els grocs estaven

vermells d'ira! Tots parlaven de la que s'havia organitzat al camí. Va resultar que, al llarg del matí, un munt de daus havien sortit, també, a fer el seu passeig

matinal, i tots s’havien trobat el camí tallat per la maleïda fitxa de dòmino. Al final, l'havien despertat tantes vegades, que la fitxa va fer un esbufec tan gros amb

les seves dues cares que va enviar rodolant fins al poble el pobre Verdet, un dels daus verds, i el va convertir en una bala!

−Què faré, ara! No tornaré a jugar al parxís! -es lamentava Verdet-. Ara hauré d'aprendre les regles d'un joc nou! Els seus companys se’l miraven amb pena: per a

algú tan quadriculat com ells, això era una cosa terrible! Els daus no sabien què fer, i això els posava encara més furiosos. Mai s'havien enfrontat a un problema

així. Aquella fitxa de dòmino no estava complint les regles, i els daus no sabien com respondre davant aquesta situació. De sobte, tots ells van començar a donar

la seva opinió:

−Es mereix una lliçó! Però, què podem fer si som molt més petits que ella?

−Jo sóc molt forçut -va dir el dau vermell fet un gallet-. Si un parell de daus forts us uniu a mi, podem anar a donar-li una empenta a aquesta fitxa tan caparruda.

−Res d'això -va contradir-lo de seguida un dau groc-. Per la força només aconseguirem empitjorar la situació. Aquesta fitxa és molt gran i té un munt d'ulls que ho

vigilen tot. Seria impossible acostar-nos-hi sense que se n’adonés. Hem de demanar-li que sisplau s'aparti i ens deixi passar.

−Aquesta fitxa és una dominant, mai no la podràs convèncer -deia un altre-. És la que té més números, i sempre comença eljoc.

−Vés, ximpleries! -va replicar el dau marró -. Les coses han de ser clares i cal anar a totes. Proposo que la banda municipal toqui música al seu costat fins que

s'avorreixi i marxi.

−Abans que ho aconseguiu, us haurà fet fora d’un esbufec.

El murmuri va anar creixent i creixent. No es posaven d'acord en res. Per sort va començar a ploure, raó per la qual els daus van tornar corrent a les seves cases i

a discussió es va acabar. Cubi es va refugiar de la pluja sota un arbre. Estava empipat i no volia tornar a casa. Distret, es va posar a observar com les gotes

d'aigua anaven caient i creant un toll cada vegada més gran. El toll creixia i creixia, fins que va enderrocar un petit mur de fang i un corrent d'aigua es va

desbordar amb rapidesa plaça avall. Llavors ho va veure tot clar!

−És clar! Com no me n'havia adonat abans? -va dir Cubi-. Les gotes són també petites, com nosaltres, però totes juntes tenen una força enorme! Quan va afluixar

el xàfec, va anar ràpidament a la plaça, va convocar tots els daus i els va explicar la idea que havia tingut. Una estona després, Cubi avançava pel camí amb pas

decidit juntament amb uns quants daus. En arribar als peus de la fitxa, li va demanar que s'apartés.

−I si m‘hi nego? -va riure de nou-. Per què no feu una volta i em deixeu descansar en pau? O he de tenir por d'uns marrecs com vosaltres?

-De nosaltres sols, no. Però resulta que som molts més, saps?

 

Cubi va tossir, fent una cara molt seriosa. A l'instant va girar la vista cap als seus companys i els va convidar que aportessin les seves raons per convèncer aquella

fitxa coberta d'ulls bellugadissos que els deixés el pas lliure. Amb un somriure d’orella a orella a la seva boca, el primer a parlar va ser un dau groc. No havia

acabat que ja demanava la paraula el dau blau. Els van seguir els daus taronja i violeta. D'un en un, tots anaven exposant les dificultats que els ocasionava amb

el seu gran cos estirat enmig del camí. La fitxa de dòmino es regirava nerviosa, i la seva cara envermellia per moments davant les raons que escoltava.

−Per molt que insistiu no em mouré d'aquí –va dir emmurriada. Cubi mai no havia vist una fitxa tan caparruda. Així és que va decidir engegar el pla B i va fer un

xiulet. En aquest moment van aparèixer en el camí molts més daus de tots els colors. En arribar davant la fitxa, cadascun posava en pràctica les seves

habilitats personals: mentre els més hàbils col·locaven una catifa per treure la fitxa del camí amb més facilitat, els vells usaven la seva saviesa per convèncer-la

de com d’injusta era la seva acció, de com és d'important respectar els altres i del dret que tots i totes tenim de caminar per qualsevol camí. Fins i tot alguns li

recitaven les regles del parxís, insistint-li que les fitxes no poden obstruir el camí sense raó. I tot això amb la música de fons de la banda municipal. Imagineu la

que es va armar! Arribat aquell punt, la fitxa de dòmino va veure que no podia controlar la situació i va optar sàviament per sortir corrents i buscar un altre lloc

més tranquil per fer la migdiada.

 

Els daus saltaven d'alegria. Quina passada! Millor que treure el número directe per dur a casa l'última fitxa! Per fi, van poder continuar el seu camí, però de sobte

es van trobar Verdet, ara convertit en bala, esperant-los a l'altre costat. Però, com havia aconseguit arribar fins allí?

-Molt senzill -va dir Verdet-: aprofitant el meu nou cos, he donat la voltat a la monstruosa fitxa. He guanyat temps i tranquil·litat, perquè no m'hi he hagut

d'enfrontar.