Recurs Educatiu Infantil | Relacions Nord-Sud

Activitat per a Infantil: "Bosc Nord, Bosc Sud"

Objectius d'aquest recurs didàctic infantil: 
L'activitat per a Infantil: "Bosc Nord, Bosc Sud" preten mostrar que hem de ser conscients de les conseqüències que el nostre model econòmic i el nostre estil de vida tenen a l'hora de generar desigualtats entre les persones.

Existeix un enorme contrast entre el no-compliment de Drets Humans fonamentals, com el Dret a l'Alimentació o a l'Aigua potable en els països del Sud, i l'opulència i el malbaratament dels països del Nord. Hem de lluitar, per tant, per assolir un repartiment equitatiu i un accés més igualitari als béns i als recursos naturals. La cooperació i la solidaritat són fonamentals per acabar amb aquestes situacions d'injustícia.

Troba el conte El Bosc del Nord en aquest link: http://mansunides.org/ca/recursos-educatius-infantil/relacions-nord-sud-55

I una altre activitat sobre aquest conte en aquest altre link: http://mansunides.org/ca/recursos-educatius-infantil/relacions-nord-sud-57

FITXA DE LECTURA: EL BOSC DEL NORD

Amb aquesta activitat pretenem

Reflexionar sobre la importància d’implicar-nos a l’hora d’ajudar els altres.Potenciar el valor de la solidaritat.

Ens basem en…

El compromís, que el diccionari defineix com “la paraula donada”. Una societaten la qual la gent no és capaç de contreure compromisos, de complir amb “laparaula donada”, és una societat fragmentada, insolidària, i així és difícilconstruir un projecte comú que ens doni sentit com a societat, ja que elcompromís neix de la resposta que hem de donar al problema de lesdesigualtats, els desajustaments, les injustícies, etc… provocats per allòque cadascun ha de fer com a ésser social i no fa.

Aquest compromís necessita concreció; una societat ben preparadanecessitarà individus compromesos amb les seves responsabilitats. Nosaltrespodem fixar el compromís en l'acostament a algú que sigui víctima de ladesigualtat o de la injustícia allà on es trobi, i oferir-li un servei concret. Elnostre compromís serà el seu motiu d'esperança.

Per comprometre'ns hem de tenir conviccions pròpies a partir de les quals obrar“el compromís”. Això ens permet relacionar el sistema de creences de cadascúamb l'actuació externa. És un valor instrumental molt adequat, en tant que és unvehicle de resposta i afecta les accions humanes, especialment davant lesnecessitats de les altres persones.

El compromís davant les necessitats de les persones té molts noms:

 Solidaritat: donar del que ens fa falta per compartir-ho amb qui passaalgun tipus de necessitat

 Comprensió i comunicació davant les situacions i vivències d'aquells queno pensen ni actuen com jo, ni són com jo.

 Coherència, que és la capacitat de viure i actuar d'acord amb lespròpies conviccions i que suposa estar disposats a acceptar undeterminat nivell de sacrifici personal i de renúncia per adaptar-se a lescircumstàncies, a les persones o al grup.

Durarà

L’activitat està

pensada per

realitzar-se en una

sessió.

Necessitarem

Conte “El bosc del Nord”

Pòster del conte “El bosc del Nord”

Cicles 2/3

Consideracions per a l’educador/a

S’ha de tenir present, en treballar el conte, que hi apareixen diversos símbolsque cal conèixer per poder-hi aprofundir:

 El bosc del Nord: simbolitza els països del Nord.

 El desert Marró: simbolitza la pobresa, però referida especialment alspaïsos del Sud.

 L'aigua: són tots els recursos que fan la nostra vida millor (alimentació,salut, aigua, diners).

 Nuba: d'una banda és un ciutadà compromès del Nord. Però tambésimbolitza les organitzacions que s'esforcen a treballar per les personesmés empobrides, tant en els mateixos països del Sud (“duent aigua”),com en els del Nord (convencent tots els núvols perquè s’uneixin).

 Sol i Daria: les plantes del desert representen els empobrits,especialment els dels països del Sud. Com a tals, s'enfronten a les sevesnecessitats d'una manera activa, preparant-se per al moment “que vinguil'aigua” i buscant la manera de sobreviure amb dignitat en el seu entorn. El Consell de Núvols: són les institucions nacionals i supranacionals qued'alguna manera organitzen el nostre món.

1ª fase: lectura

 Col·loquem el pòster del conte en un lloc ben visible de l’aula.

 L’educador/a llegeix el conte en veu alta ajudant-se amb lesil·lustracions incloses en el pòster.

2ª fase: prova d’atenció

 En finalitzar la lectura iniciarem una ronda de preguntes perassegurar-nos que els nens i nenes han comprès el contingut delconte.

 Hauran de dir SÍ o NO després de cada afirmació. Demostraran sihan estat atents:

1 Nuba és un núvol que viu sobre l’oceà.

2 Treballa regant un gran bosc.

3 Un dia viatja al desert per visitar un arbre amic seu.

4 En el desert es troba amb dues plantes.

5 Les plantes s’han perdut i no saben viure en el desert.

6 Nuba les ajuda portant-los aigua que guarda per a elles.

7 Tots els seus companys núvols estan d’acord a ajudar les plantesdel desert.

8 El vell arbre els diu que no s’ha d’ajudar les plantes.

9 Molts núvols s’hi apunten tot pensant en el seu propi interès i nopas per ajudar Sol i Daria.

3ª fase: reflexionem

 Un cop comprovat que els nois i noies han comprès la història,l’educador/a utilitzarà les preguntes anteriors i les sevesrespostes per ampliar la reflexió sobre el contingut del conte:A partir de les preguntes 1 i 2

 Quina és la feina que fan Nuba i els seus companys?

 Què hi ha al costat del seu bosc? Com és?A partir de les preguntes 3 i 4

 Eren certes les coses que Nuba havia sentit sobre eldesert?

 Qui vivia en el desert? Recordeu els seus noms?A partir de les preguntes 5 i 6

 Què fa Nuba quan descobreix les plantes que viuen en eldesert?

 Sol i Daria, estaven preparades per viure en el desert?Podien viure amb poca aigua? Què necessiten elles deNuba? Els ho podia donar ell?

 Com va ajudar Nuba a Sol i Daria?

 Que va aprendre Nuba d’elles?A partir de la pregunta 7

 Es van enfadar els altres núvols quan van saber el quefeia Nuba?

 Què haguessis fet tu en el lloc de Nuba?

 Algun cop heu ajudat algú com va fer Nuba?A partir de les preguntes 8 i 9

 Recordeu què va dir l’arbre sobre l’avenç del desert?

 Si Nuba no hagués convençut els altres núvols, haguéspogut detenir el desert ell sol?

 Al final, el que fan els núvols és repartir amb justícial'aigua entre el bosc i les plantes del desert. Compartirquan tens molt és fàcil; però, has compartit quan noméstens el mínim per a tu?

 Per finalitzar, reflexionarem sobre els símbols que apareixenreflectits en el conte:

 Què creieu que simbolitzen:

 El bosc del Nord

 El desert Marró

 L'aigua

 Nuba

 Sol i Daria

 El Consell de Núvols

Saps que hi ha altres llocs del món on no tenen elnecessari per viure, com els succeeix a les plantes deldesert Marró en el conte?

 Creieu que és important esforçar-se per conèixer la vidade les persones que hi viuen, com va fer Nuba amb lesplantes del desert?

4ª fase: dibuixem

 Demaneu als nois i noies que facin un dibuix del personatge quemés els hagi cridat l’atenció.

 Reserveu un espai a la classe per penjar els dibuixos. Cada noi inoia s’aixecarà per penjar el seu dibuix i explicarà als altres quinpersonatge ha dibuixat i per què.

El bosc del Nord

El bosc del Nord era el més conegut de tot el comtat, perquè teniaels arbres més alts, les prades més verdes i les flors més boniques.Tot això era possible gràcies a un conjunt de núvols que esdedicaven cada dia a recorre’l i a descarregar-hi aigua. Estavenmolt ben organitzats: el Consell de Núvols s'encarregava dedistribuir-los per tot el territori. Així aconseguien grans resultats.Però el més important era que, gràcies a la seva feina, el boscestava aturant un gran perill: el desert Marró.

El desert estava situat en una dels vores del bosc del Nord. Com ungran monstre famolenc, esperava impacient per empassar-se ambles seves sorres tot allò verd que trobés al seu pas. El Consell deNúvols deia que l'única cosa que l’aturaria seria mantenir el boscmolt humit, i que l'aigua era la seva més gran enemiga.

Nuba era un dels núvols encarregats de regar el bosc. L’encantavala seva feina, perquè podia volar al costat dels ocells i recorre’lsencer. Se’n coneixia tots els racons.

No obstant això, mai s'havia acostat fins al desert Marró. Deien queera molt perillós, que la temperatura era tan alta que si un núvolcreuava el seu espai desapareixia immediatament.

Un dia va pensar: “Serà veritat que els núvols s'assequen quantravessen el desert? Vaig a veure-ho.” I sabent que anava a fer unacosa que no estava bé, va viatjar fins allà.

Quan va arribar al final del bosc es va trobar amb un paisatgetotalment diferent. Ni rastre d'arbres, ni d'arbustos, ni de flors…només sorra!

Va avançar un poc més i va notar com la temperatura pujava senseparar. Nuba suava i suava.

“Serà veritat que és molt perillós? Aguantaré aquesta calor?” Però vadecidir que si havia arribat fins allà, havia de continuar. De sobte unaveu va cridar la seva atenció:

− Eh, hola, hola!

 Nuba va mirar a terra, però no va veure ningú.

− Hola! Som aquí! Aquí baix!

Nuba va tornar a mirar, aquesta vegada amb més atenció. Llavors les vaveure: eren dues petites plantes de color verd amb tot just tres fullescadascuna. Nuba, amb molt de compte, va acostar-s’hi.

−És molt estrany veure un núvol per aquests paratges. Què et porta peraquí? -li va dir Sol, la més alta.

−Només volia conèixer el desert Marró i comprovar si és veritat tot el quen’expliquen.

−I què diuen? -li va preguntar la seva germana petita, Daria.

− Doncs que és un lloc tan calorós que ningú pot viure-hi. Tot s'asseca.

−Ha, ha, ha -van riure-. Nosaltres vivim aquí i no ens hem assecat! Peròtens raó, per estar en el desert hem hagut d'adaptar-nos. Aquí noaconseguiria viure qualsevol planta. Nuba va descobrir, llavors, que les plantes del desert eren especials. Ningúcreuria que poguessin sobreviure tants dies al sol sense rebre ni una micad'aigua!

−Nosaltres emmagatzemem molt curosament les gotes de pluja. Mira lesnostres arrels: no són profundes com les d'altres plantes, sinó que estanmolt a prop de la superfície del sòl per aprofitar millor la humitat i podermantenir-nos vives -va dir la primeta.

−Estem preparades per seguir creixent i no assecar-nos. Duranttota la nostra vida hem pensat solucions per aprofitar cada gota.Però fa molt de temps que cap núvol no passa per aquí, i jagairebé no ens queda aigua emmagatzemada. Només necessitemun poc de l'aigua que tens –va afegir la petita Daria.

−Però jo no puc donar-vos la meva aigua, he de complir amb lameva feina. Cada dia he de descarregar les meves gotes de plujasobre el bosc del Nord per contribuir a frenar el desert Marró. Nopuc guardar res per a vosaltres -va dir Nuba.

−Per favor, només unes quantes gotes! -va dir Daria-. Enspermetrien tirar endavant. A més, per detenir el desert, el millorés aconseguir que creixin més plantes en el seu interior. Aixídeixarà de ser undesert!A Nuba aquestaresposta li va cridarl'atenció.

− Ara mateix no emqueda cap gota, peròveuré què hi puc fer.Tornaré demà! -va dir.De camí a casa vapensar en el quehavia descobert.Encara no sabia bécom, però sentia quehavia d'ajudar Sol iDaria. L'endemà va guardaruna part de les sevesgotes, i a la tarda vatornar a visitar-les iva descarregar plujasobre elles.

-Gràcies, Nuba! –vandir les dues plantes,agraïdes. Ja no recordàvem la frescor de l'aigua. Feia tant de temps que no lasentíem!

Nuba va continuar fent el mateix durant tota la setmana. Erasorprenent veure com creixien les seves amigues en tan poc temps, iaixò que tot just rebien unes gotes cada dia! Un matí, quina sorpresavan tenir les dues germanes quan es van llevar! Havien nascut moltespetites plantes al seu voltant!

Però les coses es van complicar. Brufat, el més rondinaire dels seuscompanys de feina, va adonar-se del que estava fent.

−He descobert que ens estàs enganyant: et guardes gotes per a tu! -liva cridar durant el Consell de Núvols.Tots van mirar Nuba sorpresos.−És veritat, aquests dies he guardat algunes gotes, però no són per ami, són per a dues plantes amigues meves que necessiten la nostraajuda -va contestar.

−Aquí, en el bosc del Nord, no hi ha cap planta que necessiti aigua,totes en tenen prou, perquè nosaltres fem molt bé la nostra feina -vadir Brufat.

−És que no són al nostre bosc.

−El que faltava! A sobre regant plantes d'altres boscos! Quinavergonya!

−No són en cap bosc, viuen en el desert Marró.

− En el desert Marró! -tots es van mirar espantats i van començar adir-li: “Com se't va acudir anar allà!, ets un irresponsable!, has utilitzatsense permís l'aigua del nostre bosc!” Llavors, Nuba els va explicar totel que havia descobert i la situació en què es trobaven aquestesplantes, i els va demanar la seva ajuda.

−Però aquest no és el nostre problema -va dir Brufat-. Nosaltres hemd'ocupar-nos de les nostres plantes, no de les del desert Marró.

−A més, el desert no és lloc per a les plantes. No desaprofitarem lanostra aigua perquè dues plantetes capritxoses s'hagin entestat a viureallà! –va afegir un altre.

−Us equivoqueu -va dir Nuba-. Elles saben, millor que nosaltres, comaprofitar la poca aigua que tenen. Només necessiten que els ajudem aomplir els seus dipòsits. Ja no passen núvols per allà. I a més, sí que ésproblema nostre!, perquè el desert Marró no para d’avançar, i en pocsanys el nostre bosc haurà desaparegut, i si no fem alguna cosa totsnosaltres desapareixerem també.

En aquest moment, un dels arbres més vells va intervenir des de baix:

-Nuba té raó. Quan jo era petit, el desert Marró era una cosa moltllunyana; tothom en parlava, però pocs arbres l’havien vist. Ara,tanmateix, puc sentir l’escalfor de la seva sorra en les meves arrels.

−Llavors, qui s'uneix a mi? Qui vol ajudar a aturar el desert i salvar elnostre bosc? -va dir Nuba.

 

Al principi només uns quants núvols ho van fer, però molt aviat se'lsvan unir molts més: uns perquè, de debò, creien que havien d'ajudar Sol i Daria, i altres pel seu propi interès, pensant en el seu futur i en eldel bosc. El millor va ser quan el Consell de Núvols va organitzar noustorns que incloïen la zona del desert Marró i mai més van deixar deregar les seves plantes. Cada vegada eren més, i més altes, i més verdes!En el bosc del Nord sabien que era molt difícil detenir l'avenç del desert, però tenien clar que tots els núvols havien de col·laborar,perquè, com deia Nuba: “La tempesta més gran comença sempre peruna gota, però una gota sola no pot aconseguir frenar un desert.”

 

FITXA DE LECTURA: EL BOSC DEL NORD

Amb aquesta activitat pretenem

Reflexionar sobre la importància d’implicar-nos a l’hora d’ajudar els altres.Potenciar el valor de la solidaritat.

Ens basem en…

El compromís, que el diccionari defineix com “la paraula donada”. Una societaten la qual la gent no és capaç de contreure compromisos, de complir amb “laparaula donada”, és una societat fragmentada, insolidària i així, és difícilconstruir un projecte comú que ens doni sentit com a societat, ja que elcompromís neix de la resposta que hem de donar al problema de lesdesigualtats, els desajustaments, les injustícies, etc… provocades per allòque cadascun ha de fer com a ésser social i no fa.

Aquest compromís necessita concreció; una societat bé preparada necessitaràindividus compromesos amb les seves responsabilitats. Nosaltres podem fixar elcompromís en l'acostament a algú que sigui víctima de la desigualtat o de lainjustícia allà on es trobi, i oferir-li un servei concret. El nostre compromís seràel seu motiu d'esperança.

Per comprometre'ns hem de tenir conviccions pròpies a partir de les quals obrar “elcompromís”. Això ens permet relacionar el sistema de creences de cadascun ambl'actuació externa. És un valor instrumental molt adequat, en tant que és unvehicle de resposta i afecta les accions humanes, especialment davant lesnecessitats de les altres persones.

El compromís davant les necessitats de les persones té molts noms:

 Solidaritat: donar del que ens fa falta per compartir-ho amb qui passaalgun tipus de necessitat

 Comprensió i comunicació davant les situacions i vivències d'aquells queno pensen ni actuen com jo, ni són com jo

 Coherència, que és la capacitat de viure i actuar d'acord amb les pròpiesconviccions i que suposa estar disposats a acceptar un determinat nivellde sacrifici personal i de renúncia per adaptar-se a les circumstàncies, ales persones o al grup.

Durarà

L’activitat està

pensada per

realitzar-se en dues

sessions.

Necessitarem

Conte “El bosc del Nord”.

Pòster del conte “El bosc del Nord”.

1ª fase: lectura

 Col·loquem el pòster del conte en un lloc ben visible de l’aula.

 L’educador/a llegeix el conte en veu alta ajudant-se amb lesil·lustracions incloses en el pòster.

2ª fase: prova d’atenció

 En finalitzar la lectura iniciarem una ronda de preguntes perassegurar-nos que els nens i nenes han comprès el contingut delconte.

 Hauran de dir SÍ o NO després de cada afirmació. Demostraran sihan estat atents:

1 Nuba és un núvol que viu sobre l’oceà.

2 Treballa regant un gran bosc.

3 Un dia viatja al desert per visitar un arbre amic seu.

4 En el desert es troba amb dues plantes.

5 Les plantes s’han perdut i no saben viure en el desert.

6 Nuba les ajuda portant-los aigua que guarda per a elles.

7 Tots els seus companys núvols van estar d’acord en ajudar lesplantes del desert.

8 El vell arbre els diu que no s’ha d’ajudar les plantes.

3ª fase: reflexionem

 Un cop comprovat que els nens i nenes han comprès la història,l’educador/a utilitzarà les preguntes anteriors i les sevesrespostes per ampliar la reflexió sobre el contingut del conte:

A partir de les preguntes 1 i 2

 Quina és la feina que fan Nuba i els seus companys?

 Què hi ha al costat del seu bosc? Com és?

A partir de les preguntes 3 i 4

 Eren certes les coses que Nuba havia sentit sobre eldesert?

 Qui vivia en el desert? Recordeu els seus noms?A partir de les preguntes 5 i 6

 Què fa Nuba quan descobreix les plantes que viuen en eldesert?

 Sol i Daria, estaven preparades per viure en el desert?Podien viure amb poca aigua? Què necessiten elles deNuba? Els ho podia donar ell?

 Com va ajudar Nuba a Sol i Daria?

 Que va aprendre Nuba d’elles?

A partir de la pregunta 7

 Es van enfadar els altres núvols quan van saber el quefeia Nuba?

 Què haguessis fet tu en el lloc de Nuba?

 Algun cop heu ajudat algú com va fer Nuba?A partir de les preguntes 8 i 9

 Recordeu que va dir l’arbre sobre l’avenç del desert?

 Si Nuba no hagués convençut els altres núvols, haguéspogut detenir el desert ell sol?

4ª fase: dibuixem

 Demaneu als nens i nenes que facin un dibuix del personatge quemés els hagi cridat l’atenció.

 Reservar un espai a la classe per penjar els dibuixos. Cada nen inena s’aixecarà per penjar el seu dibuix i explicarà als altres quinpersonatge ha dibuixat i per què.