Recurs Educatiu Adults / Catequesi

Material de catequesi per a adults sobre la fraternitat cristiana i la fraternitat universal

Objectius d'aquest recurs didàctic infantil: 
Amb aquest material per a la catequesi dels adults es busca transmetre que tots els homes som germans i que per tant és necessària una "aliança mundial pel desenvolupament" que és precissament l'Objectiu del Mil.leni (ODM) número 8, i base de la campanya de l'any 2014 de Mans Unides.

 Els objectius fonamentals d'aquest material de catequesi per als adults són:

-Comprendre que família humana forma una unitat i veure com està unitat és il·luminada i portada a compliment per l'Església.

-Descobrir com, en la Nova Aliança, som cridats a treballar amb els homes de bona voluntat pel desenvolupament integral de tots els homes.

-Buscar accions a nivell personal i sociopolític en les quals puguem treballar en el projecte comú d'un món nou.

 

Materials de formació cristiana 2014

UN MÓN NOU,

PROJECTE COMÚ

PARAULES CLAU:

Fraternitat, aliança, diàleg, món nou, civilització de l'amor, caritat.

DINÀMICA:

La catequesi està formada per una introducció i tres moments de treball: mirada creient,reflexió creient i compromís creient. El material està preparat perquè sigui treballat, o bé perun grup d'adults ja formats o bé per un grup amb un acompanyant que pugui anar-losajudant.

La introducció té el desenvolupament doctrinal del tema, que pot llegir-se a casa i comentaren el grup, o bé, ser explicat per l'acompanyant del grup. La mirada creient ens porta acontemplar el tema mirant nostra pròpia vida a partir d'algunes preguntes.La reflexió creient ens presenta alguns passatges de la Sagrada Escriptura que ens ajuden amirar la realitat amb els ulls de Déu. El compromís creient ens dóna algunes propostesd'acció que poden ajudar-nos personalment o en grup.

Seria molt apropiat poder utilitzar el material en dues sessions, dedicant una primera a laintroducció i mirada creient i una segona (que prèviament s'hagi treballat personalment) percompartir la reflexió creient i el compromís creient.

OBJECTIUS:

Comprendre que família humana forma una unitat i veure com està unitat és il·luminada iportada a compliment per l'Església.

Descobrir com, en la Nova Aliança, som cridats a treballar amb els homes de bonavoluntat pel desenvolupament integral de tots els homes.

Buscar accions a nivell personal i sociopolític en les quals puguem treballar en el projectecomú d'un món nou.

FRATERNITAT CRISTIANA I FRATERNITAT UNIVERSAL

Aquest any, des de Mans Unides se'ns proposa treballar entorn delvuitè dels objectius del mil·lenni formulats per les Nacions Unides:“Fomentar una aliança mundial pel desenvolupament”. El lema de laLV Campanya sintetitza aquesta proposta: “Un món nou, projectecomú”.

Prenem com a punt de partida l'experiència bàsica d'unitat de tots elshomes. Som tots els homes germans? En quin sentit podem utilitzaraquesta expressió? La fraternitat és l'afecte o amistat que tenen elsque són o es tracten com a germans. La paraula “germà” té múltiplessentits. Ser germans, en el sentit literal, requereix una unitat d'origensegons la sang. D'altra banda, també diem que som germans elscristians, que, pel baptisme, formem part de la família de Déu i somfills del Pare.

Pel que en aquest tema ens interessa, podem dir que, al costat de lafraternitat pròpia que es genera entre els germans de sang, tenimaltres dues fraternitats.

Una primera seria la fraternitat universal que uneix a tots els homes. Tots elséssers humans de les diferents races procedim d'un mateix origen. «A causa dela comunitat d'origen, el gènere humà forma una unitat» (Catecisme del'Església Catòlica 360). La divisió de races, llengües i cultures és posterior i nopot ocultar una unitat prèvia que ens configura a tots com a humans. Aquestaunitat, en ser referida a la primera parella humana, apunta també al Creador.Déu, en crear als homes es revela com a Pare, font i origen de la vida.No obstant això, aquesta unitat va ser enfosquida pel pecat. Aquestaexperiència és recollida pel passatge de la torre de Babel (Gn 11,1-9), en elqual es relata el principi de les diferents cultures. Les divisions i les guerrestenen, per tant, el seu origen en el pecat, que separa als homes de Déu ienfosqueix les seves relacions mútues. La violència que aquestes generen i lesferides que queden estenen aquesta divisió al llarg dels segles.

Però Déu no va voler que les coses fossin d'aquesta manera. Ja en convocar aIsrael en l'Antiga Aliança, crea un poble que serà la promesa d'una nova unitat.«Va ser voluntat de Déu el santificar i salvar als homes, no aïlladament, senseconnexió alguna d'uns amb uns altres, sinó constituint un poble, que liconfessés en veritat i li servís santament» (Lumen Gentium 9). Els profetesanuncien que aquest poble no tindrà el seu fonament en la raça i la sang, sinóque s'haurà d'obrir a totes les nacions, doncs la seva destinació és universal:«La meva casa és casa d'oració i així la cridaran tots els pobles (…) Encaracongregaré a uns altres a més dels ja reunits» (Is 56,7-8).

Descobrim aquí la segona accepció de fraternitat. L'Església és aquest pobleconvocat per Jesucrist que és germen de la unitat universal. Així és recollit enla Constitució Conciliar Gaudium et Spes 92: «L'Església, en virtut de la missióque té d'il·luminar a tot l'orbe amb el missatge evangèlic i de reunir en un solEsperit a tots els homes de qualsevol nació, raça o cultura, es converteix ensenyal de la fraternitat que permet i consolida el diàleg sincer».

Jesucrist és el Fill Unigènit de Déu, el que prové de la seva pròpia naturalesa iés “Déu de Déu”. Per mitjà de la seva encarnació s'ha fet proper a nosaltresperquè, per la fe en Ell, participéssim en la seva Vida. Com ens ha assenyalat el Papa Francesc en la seva primera encíclica Lumen.

Fidei:

«Solament així, mitjançant l'encarnació, compartintla nostra humanitat, el coneixement propi del'amor podia arribar a plenitud. En efecte, la llumde l'amor s'encén quan som tocats en el cor,acollint la presència interior de l'estimat, que enspermet reconèixer el seu misteri» (LF 31). Aquestmisteri és una comunió d'Amor. Ell ens introdueixen una promesa d'unitat inèdita, que no és la meraunitat entre els homes, sinó una unitat que ve deDéu. Així ho demana Jesús en l'últim sopar per alsdeixebles i tots els que creen en Ell: «Que totssiguin un, com tu, Pare, en mi, i jo en tu, que ellstambé siguin un en nosaltres » (Jn 17,21). Lafraternitat cristiana neix de la unitat amb el Fill deDéu i la rebem per l'Esperit Sant (cf. Pentecosta –Hech 2,1-11).

Ara, queda veritablement il·luminat aquell vuitèobjectiu del mil·lenni que expressa l'Organitzacióde les Nacions Unides i que està el cor de tots elshomes. L'aliança mundial pel desenvolupamentremet a una unitat anterior, la unitat d'origen detots els homes, i és il·luminada per una unitat méselevada, l'Església. Per això, nosaltres treballemamb tots els homes de bona voluntat per la unitaten el veritable desenvolupament de cada home ide tots els homes.

Les paraules del Concili Vaticà II, promulgades fa50 anys es mostren com a profètiques: “Així,doncs, als quals creuen en la caritat divina elsdóna la certesa que obrir a tots els homes elscamins de l'amor i esforçar-se per instaurar lafraternitat universal no són coses inútils. Elsesforços, concebuts a fi de realitzar la fraternitatuniversal no són obertures” (Gaudium et Spes 38).

CAMINS PER A UNA ALIANÇA PER AL ESENVOLUPAMENT

Ara, doncs, podem preguntar-nos si la Doctrina Social de l'Església ensdóna llum sobre la manera d'unir voluntats. El Beat Joan Pau II ens dóna,en el seu missatge per a la jornada mundial de la Pau de l'any 2001, lesclaus necessàries.

L'element principal d'aquesta construcció és el diàleg. «El diàleg porta areconèixer la riquesa de la diversitat i disposa els ànims a la recíprocaacceptació, en la perspectiva d'una autèntica col·laboració, que respon al'originària vocació a la unitat de tota la família humana» (Missatge per laXXXIV JMP, 10). El diàleg no és la imposició d'una ideologia, sinó larecerca de la veritat, que un només pot recórrer amb uns altres des de lacertesa raonable de la veritat que un coneix. Les dificultats per al diàlegprovenen de les inseguretats sobre la veritat del que vivim i que impedeixdisposar l'ànim a la recíproca acceptació. Perquè es doni un veritablediàleg hem de partir necessàriament de l'afirmació d'una veritat que esbusca. Si la veritat no existeix, el diàleg no serà més que una imposicióde les pròpies posicions vitals. El relativisme és el major enemic deldiàleg.

La veritat a la ens referim és que la persona té una naturalesa i enaquesta estan inscrits els elements comuns i originals: «hi ha valorscomuns a totes les cultures, perquè estan arrelats en la naturalesa de lapersona» (Missatge per la XXXIV JMP, 16). En el citat missatge, Joan PauII assenyala com els principals d'aquests valors la solidaritat, la pau, lavida en totes les etapes del seu desenvolupament i l'educació.Des de Pau VI hi ha hagut una contínua referència en el Magisteri Socialde l'Església a la construcció d'una civilització de l'amor. Aquesta és lacasa en la qual habiten els homes, casa que roman en moltes ocasionsen foscor, casa que estem cridats a il·luminar. Totes les relacions socialshan de guiar-se per la llum de la caritat i la justícia. La civilització del'amor no és una civilització construïda pels homes. És el món nou queesperem i al que el lema de la 55 campanya de Mans Unides fareferència. Aquest món descendeix del cel com una nova ciutatengalanada, en la qual Déu s'uneix íntima i definitivament amb l'home.

REBALL PERSONAL I EN GRUP:

Per aprofundir:

Benet XVI dedica el capítol III de Caritas in Veritate a la fraternitat iel desenvolupament. La lectura d'aquest capítol pot ajudar-te aaprofundir en la introducció que hem fet.

 

MIRADA CREIENT:

Vivim en una societat multicultural. En la nostra vida quotidiana, quinselements veiem que ens porten a descobrir una unitat original en totsels homes prèvia a les diferències culturals? Però, d'altra banda, hemvist que les divisions provenen del pecat. Podem veure exemples(sense jutjar a ningú) de comportaments que enfosqueixin aquestaunitat original?

L'Església és la Família dels Fills de Déu, germen de la nova unitatbasada en la misericòrdia. Veiem que això es realitzi a l'Església quevivim? En quines dimensions hauríem de convertir-nos a Déu perquèfos així de manera més clara?

Hem vist com el diàleg és el camí per a la recerca d'una majorcol·laboració.Tinc clars quins són els fonaments d'aquest diàleg? Sócconscient que un món nou només pot venir d'una major obertura detots a Déu?

REFLEXIÓ CREIENT:

Podem llegir tres passatges relacionats entre si: La torre de Babel (Gn11,1-9); Pentecosta (Hech 2,1-11); la ciutat nova que descendeix delcel (Ap 21, 1-6).

Aquests tres passatges, com es relacionen entre si? Com veus que elque en ells es relata, amb llenguatges diferents té un reflex en la tevavida?

Sabies que el llibre de l'Apocalipsi parla d'un “món nou”? Quins tretspodem veure en aquest passatge del llibre de l'Apocalipsi sobre aquestmón nou? Una altra forma de parlar de món nou en la SagradaEscriptura és “cels nous i terra nova” o “Nova Jerusalem”. Recordesalgun altre passatge en què es parli d'ells? Quines conseqüènciespodem treure per a la nostra vida d'aquestes reflexions.COMPROMÍS CREIENT:El compromís per col·laborar en la creació de la civilització de l'amor començaper nosaltres mateixos. Podem pensar en petits canvis en la nostra vida quefacin que aquest món nou creixi. Les divisions trenquen el desenvolupamentd'un nou món. Podem veure com treballar per la reconciliació i el veritablediàleg en els nostres ambients familiars, laborals i socials.

En grup, podem informar-nos a través de la web de Mans Unides de tot el treballen xarxa que s'està fent entorn del desenvolupament per descobrir que lesaliances pel desenvolupament són una realitat creixent entre nosaltres. Podemtambé difondre per diferents mitjans aquestes aliances per combatre laimpressió, de vegades generalitzada, de dispersió i que “cadascun va a la seva”.També podem crear “petites aliances” a través de barris, associacions veïnals,col·legis o parròquies per treballar units pel veritable desenvolupament.