Article Populorum Progressio, per Antoni Babra

Sant Pau VI i una encíclica per a Mans Unides

El passat 12 de desembre, en la darrera Assamblea de Mans Unides Barcelona, el seu consiliari, Mossén Antoni Babra, va llegir com a inici de la jornada un article que, pel seu interés, reproduïm a continuació.

Amb motiu de la recent canonització del Papa Giovanni Battista Montini, Sant Pau VI, el passat 14 d'octubre de 2018 a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, Mans Unides rendeix tribut d'agraïment a Déu, a l'Església i a tots els homes i dones de bona voluntat que col•laboren amb les seves aportacions econòmiques o han estat contrapart beneficiada dels seus projectes. En els fins fundacionals de Mans Unides-Campanya contra la Fam, consignat en l'article 5 dels seus actuals Estatuts, s'extreu un text de l'encíclica de Pau VI: «La fi de "Mans Unides" és la lluita contra la fam, i les causes que la provoquen, de manera que la persona sigui "capaç de ser per si mateixa agent responsable de la seva millora material, del seu progrés moral i del seu desenvolupament espiritual" (Populorum progressio 34)». És a dir, combatre la fam de pa, de cultura i de Déu. ¡Declarar la guerra a la fam!

Una Encíclica per a Mans Unides

Amb l'Encíclica Populorum progressio (= PP) de Sant Pau VI (26 de març de 1967) estem davant un document social del Magisteri dinamitzador de l'acció social i missionera de l'Església contemporània. Mans Unides se sentirà urgida a secundar els seus ensenyaments. Populorum progressio impulsarà la promoció del desenvolupament dels pobles de l'anomenat Tercer Món -ara països del Sud-, sobretot en el caràcter «d'urgència» davant l'acció a emprendre, fent-la clarament visible en l'activitat missionera de l'Església i de moltes altres Organitzacions No Governamentals. Per el Papa Montini, la civilització de l'amor o caritat universal està decididament en marxa amb una força i una urgència imparable en pro d'un nou ordre social mundial. Vist als 50 anys transcorreguts constatem que Populorum progressio ha estat un dels signes positius de la nostra època, ja que ha crescut la sensibilització per als països menys desenvolupats i necessitats d'ajuda per a la seva gent empobrida i les seves comunitats abandonades. D'altra banda, trobem un signe negatiu en l'entusiasme pel progrés material gairebé il•limitat en què s'han viscut aquests 50 anys, la qual cosa convida a repensar seriosament de cara a les pròximes dècades del segle XXI, tal com ja ha avançat Laudato Si ' del Papa Francesc, tot posant-ne les bases.

Populorum progressio, document profètic

De la mà inspirada de Sant Pau VI sorgeix un document doctrinal (perquè planteja el concepte cristià del desenvolupament integral i solidari «de tot l'home i de tots els homes» amb grans aplicacions en la missionologia actual), profètic (perquè sap veure l'escàndol de les disparitats feridores que ofereix l'enorme abisme entre els rics cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres al món, ja que propugna un canvi de mentalitat), històric (perquè es projectarà als futurs documents socials pontificis, des Sant Joan Pau II, Benet XVI i Francesc). A més, Populorum progressio té un gran valor dinamitzador de l'acció social i missionera de l'Església perquè impulsarà amb nous criteris l'acció en favor de la promoció humana i del desenvolupament dels pobles. Aquesta visió es farà visible en l'activitat missionera de l'Església catòlica i de moltes Organitzacions No Governamentals, com Mans Unides i altres vinculades a congregacions religioses. Per el Papa Montini, la «civilització de l'amor», com a ell li agradava anomenar, està en marxa amb una força i una urgència imparable. El nou ordre social que propugna la civilització de l'amor inclou i no exclou, pel fet que impulsa un nou humanisme integral que porta en el seu si la plenitud de les forces que l'ésser humà posseeix, i aquestes comencen amb aquell manament de l'amor en tota la seva totalitat: «Estimaràs Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el teu esperit» (Lc 10,27). Vet aquí un potent reclam davant d'un món que el Papa va jutjar malalt per falta d'amor, al qual només és possible la medicina de la caritat universal: «El món està malalt. El seu mal radica no tant en l'esterilització dels recursos i el seu acaparament per part d'alguns que en la manca de fraternitat entre els homes i entre els pobles» (PP 66).

Pau VI estava preocupat per aquesta inquietant problemàtica d'abast mundial. El subdesenvolupament de vastes extensions de la terra sotmesos al flagell de la fam, l'analfabetisme, de la pobresa extrema, etc. sentint-se ferit al cor davant aquelles imatges d'éssers humans sotmesos a condicions inhumanes. El desenvolupament humà integral ho serà, «de condicions menys humanes a condicions més humanes» (PP 20). Els viatges a Amèrica Llatina (1960), a Àfrica (1962) i posteriorment com a Pontífex a Terra Santa i a Bombai van ratificar les dures impressions que conservava a la retina dels seus ulls i gravades en la memòria, de manera que propugna un desenvolupament integral que posi l'home, l'ésser humà, al centre: «Per ser autèntic, ha de ser integral, és a dir, promoure tots els homes i tot l'home» (PP 14). Amb aquesta finalitat crearà una Comissió pontifícia, Justícia i Pau, encarregada de suscitar en el Poble de Déu la promoció dels pobles més pobres, afavorir la justícia social i la pau entre les nacions, ja que «el desenvolupament és el nou nom de la pau» (PP 76). Aquella Comissió avui està integrada en el Dicasteri romà per el Desenvolupament Humà Integral.

Què estava passant?

Com alliberar de la misèria als que passen gana? Com alliberar de l'opressió tota aquella part de la humanitat que pateix i que plora? L'any 1967 hi havia unes estimacions de 460 milions de persones afectades per la fam al món; actualment el 2018, s'estima en 870 milions, tot i que la terra produeix el doble d'aliments que es necessiten. «Avui el fet més important del que tothom ha de prendre consciència és el que la qüestió social ha pres una dimensió mundial [...] Els pobles famolencs interpel•len avui, amb accent dramàtic, els pobles opulents. L'Església davant d'aquest clam d'angoixa fa una crida universal perquè responguin amb amor a la crida dels seus germans» (PP 3).

L’Església missionera

La tasca missionera postconciliar de les Congregacions i Institucions missioneres, així com de les Associacions ONG va trobar en l'encíclica Populorum progressio un gran motiu d'actuació, la qual cosa va enfortir la presència de l'Església catòlica en el món especialment entre els pobres. Amb tot això ha fet evolucionar la teologia de la missió Ad gents, des del concepte clàssic de propaganda fide o de plantatio ecclesiae fins el concepte actual d’unir la missió evangelitzadora i la promoció integral de la persona, és a dir, el desenvolupament humà integral (veure PP 12- 21 i Caritas in Veritate de Benet XVI), i en la línia del Papa Francesc, Església en sortida (Evangelii gaudium nn. 20-24). L'Església és per a tot el poble i així l'alliberament integral ha de passar per la preocupació pel desenvolupament. Però amb dues puntualitzacions: 1) «En els designis de Déu, cada home està cridat a promoure el seu propi progrés, perquè la vida de tot home és una vocació donada per Déu per a una missió concreta [...] Cada home pot créixer en humanitat, valer més, ser més »(PP 15); 2) «Però organitzar la terra sense Déu, no pot menys que organitzar-la contra l'home. L'humanisme exclusiu és un humanisme inhumà »(PP 42).

Populorum progressio és, per tant, una Encíclica que enfonsa les seves arrels en una fundada esperança per la construcció d'un món millor, on tots els pobles siguin artífex del seu propi destí (PP 65); necessita «amics de la pau» com així crida els que uneixen pregària i acció (PP 75), que en paraules del Papa Francesc indica el gust espiritual d'estar a prop de la vida de la gent, de ser poble a semblança de la mirada de Jesús que s’adreça al seu poble ple d’afecte i d’ardor (cf. Evangelii gaudium 268).

Conclusió

Populorum progressio justifica l'interès pel desenvolupament humà integral com fa «Mans Unides» (Organització No Governamentals de Desenvolupament), seguint aquella crida de Sant Pau VI en Populorum progressio 34: «alliberar l'home de l'esclavitud, fer-li capaç de ser per si mateix agent responsable de la seva millora material, del seu progrés moral i del seu desenvolupament espiritual ». Una conseqüència sociopolítica de l'Encíclica Populorum progressio ha estat que el problema del desenvolupament integral de l'home i dels pobles ha entrat a l'Agenda diplomàtica de la Santa Seu davant la FAO, davant els caps d'Estat que han d'impulsar els Objectius Mundials del Desenvolupament Sostenible , així com en els altres actors individuals o públics de la política internacional, com una instància de consciència moral en favor de l'eradicació de la fam i la malnutrició, impulsant una veritable cultura de la solidaritat universal, fidel al designi de Déu creador.

“El nostre pa de cada dia, doneu-nos-el avui” (un pensament del P. Miquel Estradé, monjo de Montserrat)

“El nostre pa de cada dia no el pot demanar ningú per a ell tot sol,
ni només per el seus, ni per als germans cristians; el demanem per a tots els homes.
El problema de la fam del món entra de ple en aquesta petició.
El problema i el misteri. Si només fos qüestió de tècnica,
l’home d’avui és capaç de resoldre la manca de pa
Però la tècnica topa amb el misteri i s’atura.
Si els homes no tenen pa, és perquè el nostre cor no s’ha obert a l’amor que,
en aquest cas, reclama de compartir amb els altres el que tenim.
Aquí hi ha el misteri, que els homes no siguem prou oberts a l’amor dels germans.
La fam del món no se solucionarà sense una consciència molt viva de solidaritat i de comunió.
Demanar el pa és demanar que tots els homes ens sentim fills del mateix Pare”.

(P. Miquel Estradé, Pare nostre, Publicacions Abadia de Montserrat, 1981,76).

Més Notícies ONG que et poden interessar

Haití, assotat pels terratrèmols i altres tremolors
Mans Unides no vol començar aquest any 2019 sense recordar a un dels països més pobres del planeta: Haití. Allà, després dels últims... Llegir més
Marxa per la pau
Mans Unides recolza a la Comunitat de Sant'Egidio
Amb motiu de la Jornada Mundial per la Pau, la Comunitat de Sant’Egidio, promou cada 1 de gener de 2019 – per dissetè any consecutiu–... Llegir més
Felicita el Nadal amb les postals de Mans Unides
Felicita el Nadal amb les postals de Mans Unides
De cara a aquest Nadal, et volem oferir una sèrie de boniques postals per poder felicitar als teus amics i familiars. Es tracta d'unes... Llegir més

Afegeix un comentari