Comiat a la nostra estimada Paquita Massot

El dia 13 de març vàrem dir adéu a la nostra estimada Paquita Massot, una de les voluntàries més veteranes de Mans Unides Mallorca. Es per això que volem publicar les dolces i sentides paraules que les seves antigues alumnes li han volgut dedicar fent-li un homenatge. Sempre estarà a les nostres pregàries.

"El dia 13 de març ens va deixar, als 97 anys, la professora Francesca Massot i Villalonga, catedràtica de grec de l’institut Joan Alcover de Palma. Nosaltres, que la coneguérem i la tractàrem, li volem dedicar des d’aquí un modest però molt sentit homenatge.

Sense pretendre fer-ne una biografia exhaustiva, vet aquí unes pinzellades de la seva vida que trobem oportú destacar:

Nascuda el 1921 a Lloseta, estudià el batxillerat a l’institut Ramon Llull i, tot seguit, Filosofia i Lletres, primer a València i després a Barcelona, on es llicencià en Llengües Clàssiques. Començà la seva carrera docent com a ajudant de classes pràctiques de Grec al Ramon Llull i hi seguí com a professora interina de Llatí. L’any 1950 va guanyar les oposicions a càtedra de Grec i ocupà la seva primera plaça a Àvila, des d’on va obtenir el trasllat a l’INEM Femení de Palma, ubicat aleshores al darrer pis de l’actual Ramon Llull. En fou secretària entre el 1956 i el 1964, quan passà a ocupar-ne la direcció. Aleshores junt amb el seu equip ‒en el qual figurava Aina Moll‒ va promoure la creació d’un nou espai per a aquell centre d’ensenyament femení, reformant l’antic edifici de l’Escola Normal. Així va néixer l’actual institut Joan Alcover, que, malgrat que amb el temps es convertiria en mixt, en aquell moment va suposar una fita important en l’educació de la dona a Mallorca. Hi van començar les classes el curs 1966-67.

Francesca Massot deixà el càrrec de directora l’any 70, tot i que continuà a l’equip directiu, primer com a vice-directora i després novament com a secretària. Es va jubilar a finals del curs 1986-87 i ja en aquell moment l’estimació que despertava va quedar palesa en l’acte de comiat i en el volum miscel·lani que ex-alumnes i companys (coordinats per Carme Bosch) li dedicaren.

Va ser una dona tenaç, seriosa, feinera, una persona a qui es podia confiar la posada en funcionament i el govern d’un centre educatiu. I després de la jubilació va continuar activa, col·laborant durant anys amb el departament d’educació de Mans Unides. Amant de la natura, gaudia de passar el seu temps lliure al camp, a la seva finca de Biniali.

Per als qui vam tenir la sort de ser alumnes seus, era la mestra per excel·lència i ens va deixar una empremta inesborrable. Les seves classes de Grec, que en aquell temps eren quasi únicament de gramàtica, mai no es feien avorrides. Només veure el seu entusiasme per la feina, la seva passió autèntica pel que ensenyava, ja feia que una matèria en principi àrida se’ns fes interessant. Sense més eina que la seva veu, un guix i una pissarra ens va saber transmetre la seva fascinació pel món grec. La prova és que un bon nombre de nosaltres podem dir que li devem la nostra vocació, ja que ens hem dedicat als estudis de Filologia Clàssica i els hem pogut afrontar amb la sòlida base de les seves lliçons.

El seu tracte, serè i benigne inspirava respecte. Mai una paraula més alta que l’altra, però fermesa i rigor a l’hora d’ensenyar, un rigor acadèmic que no era en absolut incompatible amb l’amenitat i l’emoció. Per això ara som molts que compartim el sentiment per la seva mort. Adéu, mestra, et recordarem sempre!

SIT TIBI TERRA LEVIS".

Afegeix un comentari