Testimoni de la família de Paco Marro davant l'ordenació com a prevere del seu fill Iñaki

Avui, dia de Sant Josep i "dia del pare" us fem arribar el testimoni del Paco Marro, membre de la Delegació de Mans Unides Barcelona, que recentment s'ha incorporat com a Responsable del Departament d'Universitats, àrea impulsada per ell mateix.

En Paco és pare de 5 fills i ell i la seva dona protagonitzen el suplement del "Full dominical" d'aquest passat diumenge, 18 de març de 2018 en presentar la seva experiència com a pares de l'Iñaki, que el passat 18 d'octubre va ser ordenat prevere. Pel seu interès humà reproduïm l'article a continuació:

"El Senyor mai dóna desitjos irrealitzables"

L'ordenació sacerdotal d'Iñaki ens ha fet recordar la finalitat que ens repetíem quan ens vam unir en matrimoni: formar una família plena d'amor on cada un es realitzés com a persona i lliurés els seus dons al servei dels altres.

El cor de la seva mare albergava des de molt petita, sense saber per què, el desig de tenir un fill sacerdot. Com deia Santa Teresina del Nen Jesús, "el Senyor mai dóna desitjos irrealitzables". Ella va veure sempre en l'Iñaki un esperit missioner.

La seva ordenació ens ha fet prendre consciència d'un fil conductor que enllaça tot un seguit d'esdeveniments de la vida del nostre fill. Ens confirma que Déu prepara des de lluny: El seu interès per la lectura des de molt petit, la seva capacitat per imitar l'entonació d'altres persones, el seu interès a jugar al parc amb nens emigrants, el seu recolliment el dia de la seva primera comunió en la qual ens va manifestar que havia sentit la crida del Senyor, el seu interès pels idiomes, el seu lliurament en campaments i plans amb nens i joves, la trobada amb Sant Joan Pau II el 3 de maig de 2003 a Quatre Vents...

Sentia admiració per la tasca de sacerdots diocesans que atenen amb un lliurament generós i incansable a emigrants i desfavorits (va escollir a un d'ells, Mn Joan Mora, impulsor de la Fundació Jericó a Lleida, perquè li revestís de diaca i prevere a la Sagrada família i que ha mort recentment).

Per als pares, l'ordenació d'Iñaki ha suposat conèixer d'una manera més profunda la realitat de l'Església, ampliar el seu àmbit de relació incloent a mares i pares d'altres sacerdots, feligresos d'altres parròquies, entitats eclesials de la diòcesi ... Tot això és un motiu molt gran per demanar, oferir i implicar-se en les tasques de l'Església.

Per als germans, ha suposat una esperança més per a continuar en la persecució dels seus somnis i lluitar per aconseguir els seus objectius. Tots tenen els seus projectes personals i professionals als quals el Senyor els crida a cada un amb les seves capacitats i limitacions. Tant uns com els altres són esglaons necessaris per apropar-se al Senyor amb humilitat i confiança per tal de fer realitat la missió per a la qual hem estat creats.

L'ordenació d'Iñaki ha estat per a tota la família un gran regal de Déu que hem d'agrair i aprofitar mitjançant la pregària personal i el lliurament generós al camp particular en el qual el Senyor ens ha sembrat.

Afegeix un comentari