Ple total per escoltar a Lucía Caram i Salvador Busquets

El dilluns dia 6 de febrer de 2017, la seu de Cristianisme i Justícia es va emplenar. Els llocs s'anaven omplint i hi havia gent de peu esperant a escoltar. Des de Cristianisme i Justícia, Mans Unides i Justícia i Pau es torna a organitzar una jornada sobre drets humans que aquesta vegada té com a focus la pobresa infantil.

La sala estava plena de gom a gom, aquest dilluns dels drets humans va cridar especialment l'atenció. Sor Lucía Caram, monja dominica, i Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona, tractarien la pobresa infantil amb una aproximació particular cap a la persona, que el final és el centre del problema. "De pobresa només n'hi ha una", va afirmar amb rotunditat, i és que si es diversifiquen les pobreses que existeixen, es remeten a un segon pla. Qui pateix de pobresa, pateix, sigui del tipus que sigui i no es pot conceptualitzar aquest patiment, hem de pensar que darrere de totes aquestes paraules i definicions hi ha persones.

Busquets va seguir amb la seva intervenció inicial destacant que en els últims anys s'ha intensificat la pobresa i que això ha portat al fet que els infants entrin cada cop amb més força dins d'aquesta categoria. Remarcava un dels problemes d'avui en dia relatius a la pobresa, l'educació i la seva relació amb l'escalada social: Avui en dia els estudis ja no són sinònims d'escalada social, no garanteixen res, i és que vivim en un escenari de "transmissió generacional de la pobresa".

A Càritas s'atenen fins a tres generacions diferents d'una mateixa família, "això abans no passava", aclarí el director general. El problema del traspàs de pobresa generacional també ve donat per la manca d'un altre dret dels infants: el de gaudir dels pares. A través de la nostra família aprenem a menjar, vocabulari, costums, ens socialitzem, etc. Si una nena o nen no pot estar amb els pares a causa de la seva jornada laboral, no podran desenvolupar-se correctament i tindran mancances en un futur.

En el primer món tenir fills suposa una despesa, cada cop més elevada. Amb aquest plantejament començava sor Lucia la seva explicació, que tot i la duresa del tema feia que la sala emmudís, sor Lucia feia gala de la seva oratòria per fer riure els espectadors a través d'algun acudit.

Actualment, Espanya és el 2n país europeu en pobresa infantil, i en molts casos, els més greus es troben en les famílies monoparentals, que la càrrega la suporta una única persona i aquest problema s'intensifica si parlem de mares solteres. "La pobresa té rostre de nen i de mares soles" va afirmar Sor Lucía contundent. En molts casos, el problema prové de famílies monoparentals –més d'1,7 milions de nuclis monoparentals a Espanya- i específicament d'aquelles que són encapçalades per mares solteres -1,5 milions-. En més del 65% dels casos, a les dones els costa arribar a final de més i més de la meitat no disposa d'ingressos regulars o no té feina.

Tot i tenir feina, les dones que encapçalen una família monoparental han de renunciar, en molts casos han hagut de renunciar a una retribució més elevada a causa de la responsabilitat que tenen quant als fills i que recau totalment en elles.

Jordi Riberaygua Magallón