Sopar de la Fam conjunt de les parròquies de Santa Maria i de Sant Cristòfol de Premià de Mar

El divendres 31 de gener va tenir lloc el Sopar de la Fam a la Parròquia de Santa Maria de Premià de Mar, amb una participació de més 60 persones de diferents edats, de les quals moltes pertanyen al grup parroquial de Mans Unides a Premià de Mar, de recent creació. Com a novetat d'enguany, cal destacar la celebració conjunta amb la Parròquia de Sant Cristòfol, atès que ambdues comparteixen com a rector al pare Xavier Pich.

Prèviament s'havia fet una campanya de comunicació consistent en una enganxada de cartells en parròquies i en comerços i altres locals de barri; en la publicació de la xerrada al web de l'Ajuntament de Premià de Mar, i al Facebook de Projecte DISA Premià i en diverses entrevistes a Ràdio Premià de Mar i a la comunitat educativa (AFAs). Totes aquestes accions convidaven a l'assistència a la xerrada i animaven a contribuir a la col·lecta, destinada a un projecte de cooperació per al desenvolupament a Zàmbia.

De la mà del voluntari Joan Ferrés, promotor de la trobada, el president de Mans Unides Barcelona, Joan Martí, va introduir la campanya anual, centrada en les conseqüències de la crisi climàtica per als més desfavorits, que sent els que menys influeixen en les seves causes, són els qui més la pateixen. El testimoni va venir de la mà de M. Fuad Amrani, director de l'ONG ATIL, contrapart de Mans Unides al Marroc.

Amrani, amb una experiència de més de vint-i-cinc anys en l'àmbit de la cooperació internacional, ens va parlar de l'ambiciós programa de metodologia pedagògica que ATIL està desenvolupant en col·laboració amb el Ministeri d'Educació marroquí, i que compta amb el suport de Mans Unides i la concurrència d'altres institucions com ara l'Ajuntament de Barcelona.

En l'inici, de nou el gran tema: el factor mediambiental. Moltes poblacions rurals al Marroc basen la seva economia en l'agricultura. La crisi climàtica, amb les seves sequeres, els obliga a emigrar a les ciutats, que augmenten exponencialment la seva població.
Es produeixen creixements irregulars i desordenats, on es concentra població especialment vulnerable en autèntiques bosses de marginació i exclusió.

Aquesta densitat poblacional aliena als serveis bàsics origina dinàmiques d'exclusió que acaben portant als joves a la radicalització de comportaments, entesa en un sentit ampli (freqüenten xarxes de droga, de furts, es llancen a l'emigració a Espanya / Europa; cauen en un radicalisme religiós ...) en la seva recerca d'oportunitats, o a causa de noves relacions. Això acaba generant situacions d'inseguretat a la societat.

El Marroc, abocat al turisme com a impulsor de la seva economia, aposta per implantar aquest model d'intervenció socioeducativa en els centres d'ensenyament públic per poder prevenir conductes de risc en joves que desencadenin processos de radicalització, que continguin actituds i / o cometen accions que denoten violència.

En aquest sentit, ens va il·lustrar la força de la dualitat que experimenten com a musulmans, orientals a la fi, en contacte directe amb la manera de vida occidental, amb uns valors tan oposats als seus. D'aquí la importància d'educar en valors que "compensin" aquest model de vida consumista actual i "reforcin" la seva resiliència a aquest entorn agressiu. I això a través de l'enfortiment a les escoles de la cultura de la pau, de l'apoderament als educadors en la gestió de conflictes (és un programa orientat al reforç de capacitats del professorat, mètodes d'avaluació, etc.) i fer d'això, mitjançant el concurs de l'administració, política pública educativa.

Afegeix un comentari