Mans Unides Barcelona pel reconeixement als desplaçats

Al febrer de l'any passat, Mans Unides Barcelona va presentar la seva campanya anual, "Creiem en la igualtat i en la dignitat de les persones", amb una conferència a càrrec del filòsof i teòleg català Francesc Torralba. Sota el títol "De què parlem quan parlem de dignitat" l'exposició concloïa que quan parlem de dignitat parlem de reconeixement, concepte a reivindicar a "la societat del menyspreu" en què vivim. Ens deia Torralba que 

per reconeixement  s'ha d'entendre posar-se en la pell d'algú, tractar-lo com un igual, superant l'asimetria, sense convertir el subjecte vulnerable en un mer dipòsit assistencial. Reconèixer a l'altre com algú que compti.

En la nostra societat actual, amb la seva globalitat i el seu individualisme, preval resoldre les nostres necessitats i les nostres urgències. En aquests moments complicats i de gran alarma mediàtica pel coronavirus, volem reivindicar les paraules de Filippo Grandi, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats: "En aquests temps difícils, no ens oblidem dels que escapen de la guerra i de la persecució [fugint de les seves llars a la recerca d'un lloc segur]. Avui més que mai necessiten, com ho necessitem tots i totes, solidaritat i compassió".

Segons l’ ACNUR, a finals de 2018 hi havia al món 71 milions de desplaçats, que en una gran part són acollits pels països més pobres, seguits pels d'ingressos baixos i mitjans.

Aquesta emergència sanitària que viu actualment el món ha suposat en la pràctica la congelació dels reassentaments i les peticions d'asil a part de la UE.

Si unim aquestes dues últimes dades, entendrem que, com a mínim, hem d'actuar sobre les condicions dels campaments i assentaments ja creats. No podem quedar-nos en conscienciar sobre pràctiques segures d'higiene, com rentar-se les mans, ja que en alguns campaments no hi ha aigua, les instal·lacions sanitàries són deficients i ells, en la seva penúria, tenen el sistema immunitari molt minvat.

Mans Unides dóna suport des de fa anys a innombrables projectes de millora de les condicions de vida dels refugiats des de l'assistència mèdica, psicològica o educativa a la nutricional, o d'aigua, així com suport en sol·licituds d'asil. Per exemple, l'executat conjuntament amb el Servei Jesuïta de Refugiats (JRS), i que consistí a atendre, durant la segona meitat de 2018, a 400 famílies dels suburbis d'Amman, beneficiant directament uns 2.000 refugiats, i que estava alineat amb els ODS núm.1 "Fi de la Pobresa", núm.2 "Fam Zero", núm.3 "Salut i Benestar" i núm.10 "Reducció de les Desigualtats".

En aquesta línia de reconeixement i empatia amb els desplaçats, avui volem fer-nos ressò de l'estrena en línia documental Escaping War, produït per estudiants d'una de les nostres escoles col·laboradores (Institut Vall de Llémena de Sant Gregori, Girona). Segons ells mateixos ens expliquen

El documental narra les emocions de nens i adolescents exiliats. A través d'entrevistes, es fa un paral·lelisme entre els sentiments dels nens sirians que han hagut de fugir de la guerra i els dels avis que eren nens quan van haver de fugir de la Guerra Civil Espanyola. Tot això està explicat des del punt de vista dels nostres alumnes i el dels alumnes d'un altre centre educatiu de Viena (Programa Erasmus Plus). Ara, que per desgràcia el drama humà que estan vivint aquests adolescents sirians continua, està eclipsat per la pandèmia del Covid19. Sense voler estem normalitzant les imatges que ens arriben de Grècia, i cal recordar que hi ha molta gent que segueix patint i morint.

En aquests moments difícils per a tots, encara més per a ells, ajuda'ns a fer una gran onada de solidaritat i compassió vers als exiliats: comparteix-lo!

Afegeix un comentari