La resposta davant el terratrèmol

Cancel·lació de deute extern, un èxit de la societat civil

Entre 1995 i 2001 Haití va pagar més de 320 milions de dòlars en servei de Deute, i el Deute Extern del país va arribar fins als 1.884 milions de dòlars de deute a finals 2008. Malgrat l’alleugeriment de deute de 1.200 milions de dòlars acordat pel Club de París al juliol de 2009 en el marc de la iniciativa HIPC, i que havia suposat dures mesures d’ajustament estructural per a la ciutadania d’Haití, al gener de 2010 el deute haitià ascendia encara a 891 milions de dòlars, principalment amb institucions com el FMI, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) o el Banc Mundial, i països com Taiwan o Veneçuela.

La societat civil internacional va clamar en després del terratrèmol per una cancel·lació total i incondicional del deute d'Haití. Banc Mundial, BID, Taiwan, Veneçuela i altres creditors bilaterals han anunciat al llarg del darrer any cancel·lacions de fins al 100% del deute haitià. Al gener de 2010, Haití tenia pendent amb el Govern espanyol un deute extern de 27,6 milions d'euros. Tot i que la cancel·lació d'aquest deute s'havia acordat al juliol de 2009, no s'havia fet efectiva. La Campanya Qui deu a Qui? i més de 50 ONGs catalanes i de l'Estat espanyol van reclamar al govern la “cancel·lació del 100% del deute, sense condicions, i no de forma parcial ni en el marc d'un acord de conversió de deute”. També alguns partits polítics i 82 ajuntaments de tot l'Estat es van sumar a la proposta de les ONG. La cancel·lació, sense condicions com s’havia reclamat, es va fer efectiva el passat mes de juliol de 2010, un any més tard de ser aprovada.

La resposta de la comunitat internacional

La resposta de la comunitat internacional davant del terratrèmol, tant a nivell d’enviament d’ajuda humanitària d’emergència com a nivell de promeses d’ajuda per a la reconstrucció, va ser immediata. Però no totes les promeses fetes en els moments posteriors al terratrèmol es van convertir en compromisos ferms ni en desemborsaments efectius.

La Conferència de Donants de Nova York del passat març de 2010 va comprometre 5 mil milions de dòlars d’ajuda per Haití per als propers 2 anys. Les ajudes promeses més enllà de 2011 arriben fins a poc més de 10 mil milions de dòlars segons la Comissió Interina de Reconstrucció d’Haití (CIRH).

Aquestes ajudes promeses no són totes addicionals, ja que inclouen el reciclatge en ajuda a la reconstrucció de fins a 873 milions van ser compromesos abans del terratrèmol. En el cas espanyol, segons la CIRH, dels 149 milions compromesos per 2010, 86 milions corresponen a compromisos previs a la tragèdia, i tan sols 63 milions corresponen a nous fons.

Es calcula que només un 10% de les ajudes institucionals per a la reconstrucció promeses per al bienni 2010/2011 han estat desemborsades (897 milions de dòlars dels 5.700 promesos). L’enviat especial de Nacions Unides per Haití va realitzar un anàlisi el passat novembre en el que es revelava que el rati de desemborsament entre els principals donants estava al voltant del 42,3% al 2010. Aquests 897 milions $ (que només inclouen l’ajuda a la reconstrucció i no l’ajuda d’emergència humanitària) s’han desemborsat per quatre canals:

§         200,3 milions $ en suport pressupostari al Govern haitià

§         209,3 milions $ en fons multilaterals a través de Nacions Unides, el Banc Interamericà de Desenvolupament i el Banc Mundial a través del Fons de Reconstrucció d’Haití

§         359,1 milions $ en donacions al Govern, agències multilaterals, ONGs i contractistes privats

§         128,3 milions $ en nous crèdits al Govern (principalment crèdit del FMI de 114 milions $)

Espanya ha estat un dels governs en desemborsar la totalitat de l’ajuda d’emergència compromesa (61,58 milions d’euros) així com el 105 % de l’ajuda per la reconstrucció. Dels 346 milions compromisos fins a 2013, s’han lliurat ja 106 milions d’euros, més del que corresponia a 2010.

En el primer mes després del terratrèmol les ONG espanyoles van recaudar, segons dades de l’Associació Espanyola de Fundraising), uns 72 milions d’euros d’aportacions de la societat espanyola, superant l’aportació del propi govern espanyol per a tasques d’emergència.

 

L’ajuda més enverinada – ajuda alimentària

Tot i que el terratrèmol no va afectar la producció agrícola, sí que va tenir efectes molt negatius en la distribució d’aliments. A més, en els primers mesos després del terratrèmol les famílies camperoles advertien que l’èxode de persones de la capital i altres ciutats afectades pel terratrèmol al camp estava portant al consum de llavors que es guardaven per la sembra. Davant aquesta situació les organitzacions i plataformes haitianes van començar a posar en marxa propostes com la distribució de llavors de cicle curt, evitant així la pèrdua de llavors locals i ecològiques. Però la resposta dels grans donants no ha estat tant positiva: en lloc d’utilitzar els recursos per a comprar aliments als productors locals o regions properes, aquests prefereixen utilitzar la tragèdia del poble haitià per a desfer-se d’excedents agrícoles, enviant tones d’aliments que han suposat encara més competència per als camperols haitians.

En aquest àmbit el capítol més greu el va protagonitzar Monsanto el passat maig de 2010. El gegant de l’agroindustria va decidir enviar gairebé 500 tones de llavors trangèniques als camperols locals que, en cas d’acceptar-les i abandonar les llavors locals tradicionals, perden la capacitat de conservar la llavor per als següents anys depenent de les llavors de Monsanto a futur així com dels pesticides i fertilitzants que comercialitza la pròpia transnacional. Els camperols es van manifestar el 26 de maig contra aquesta ajuda enverinada sent reprimits durament per les forces de la Minustah.

 

El control de la reconstrucció ... i el futur d’Haití.

El passat 31 de març va tenir lloc a la seu de Nacions Unides a Nova York la "Conferència Internacional de Donants per un nou futur per a Haití", en la qual 150 països i institucions internacionals es van reunir per dissenyar conjuntament la reconstrucció d’Haití. En aquesta reunió el Govern haitià, a través del president Préval, va presentar el “Pla d'Acció per a la Recuperació i el Desenvolupament Nacional”. La societat civil haitiana, activa des del primer moment després del terratrèmol, no ha estat informada del Pla ni convidada a la Conferència de Donants. De la Conferència va sortir el compromís dels donants (mig centenar de països) d'acceptar aquest pla com a full de ruta per als propers 3 anys i es va crear la Comissió Interina per a la Reconstrucció d'Haití (CIRH), presidida conjuntament pel primer ministre haitià Jean Max Bellerive i l'expresident nord-americà Bill Clinton. La CIRH està composta per aquells donants que superen els 100 milions de dòlars de donació, principalment Estats Units, alguns països de la Unió Europea com Espanya o França, Brasil, Veneçuela, el Banc Interamericà de Desenvolupament, el Banc Mundial i l'FMI.

 

Per a donar via lliure a la CIRH el Parlament haitià va haver d'aprovar la Llei d'Emergència, per la qual s’anul·len els poders del Parlament durant 18 mesos, concedint poders extraordinaris al govern de Préval i a la CIRH. La Llei d'Emergència va instaurar un estat d'excepció de facto, en què les garanties individuals, el dret a la manifestació i altres drets quedaven en suspensió. Aquesta comissió, creada per dirigir la reconstrucció d'Haití, s'ha fet amb les regnes del país i és la principal responsable, juntament amb el Govern de Préval, del lent ritme de desemborsament i execució de l’ajuda per a la reconstrucció.

 

Aquesta situació ha estat contestada per la societat civil haitiana als carrers, amb constants protestes. El creixent descontentament amb la gestió del Govern Préval del procés de reconstrucció, va portar a la comunitat internacional a pressionar per convocar eleccions abans de la fi del mandat del president Préval, al febrer de 2011. Les eleccions, previstes abans del terratrèmol pel 28 de febrer de 2010, es van celebrar finalment el passat 28 de novembre, amb nombroses denuncies d’irregularitats en el procés de presentació de candidats (diversos partits van ser exclosos, inclòs el de l’ex-president Aristide), el de votació (urnes plenes a primera hora del matí, difunts que van votar o ciutadans que no constaven a les llistes) i el de recompte. Els resultats, altament qüestionats per la ciutadania i part dels candidats, fan fora de la segona volta un dels candidats més populars –l’ex-cantant Martelly- per deixar pas a Jude Celestin, gendre de l’actual president Préval i candidat oficialista, i a la conservadora Mirlande Manigat. La segona volta es celebrarà el 16 de gener de 2011.

El Còlera, lluitant contracorrent 

A finals d’octubre de 2010 es va detectar un brot de còlera a la zona rural de Artibonito, a uns 100 kilòmetres de la capital Port-au-Prince. Les informacions recollides pel Ministeri de Salut Pública i Població haitià recollides en un informe el passat 17 de desembre parlaven ja de més de 2.500 persones mortes i desenes de milers hospitalitzades. Segons aquest informe els afectats de cólera eren més de 115.000 i l’epidèmia de cólera s’havia estès al desembre a tot el país, inclosa la capital. L’epidèmia de còlera suposa haver de redoblar els esforços no només en l’àmbit estrictament sanitari i d’atenció als pacients, sinó de sanejament i potabilització de l’aigua, així com sensibilització a la població sobre el còlera i les vies de contagi.

A més, el brot de còlera ha afegit tensions socials al conèixer-se la possibilitat, recollida per l’epidemiòleg francès Renaud Piarroux en un informe encarregat per les autoritats haitianes, que l’origen de l’epidèmia estigués al campament nepalès de la MINUSTAH. Nacions Unides van iniciar a mitjans de desembre una investigació sobre l’origen de l’epidèmia.

Els impactes del terratrèmol no són neutres. Les dones, entre les més perjudicades

El terratrèmol ha suposat un increment de les desigualtats existents a Haití, en especial les desigualtats de gènere. Després d’anys de discriminació de gènere, exposant les dones a elevats nivells de pobresa i violència, el desastre ha exacerbat aquesta situació. Com a altres països empobrits, les dones no només són majoria entre la població empobrida, sinó que són responsables de que una part important de la població cobreixin les seves necessitats bàsiques. Unes necessitats bàsiques encara més amenaçades després del terratrèmol, el que afegeix un pes extra en les responsabilitats de les dones en aquest àmbit. En l’àmbit de la salut, ja abans del terratrèmol la situació de les dones era d’alt risc. Només el 26% dels parts eren atesos per personal sanitari i la meitat de les dones no rebien atenció pre-natal, amb una alta mortalitat materna i infantil. I la situació s’ha agreujat després del terratrèmol.

La manca de seguretat, especialment a les ciutats, després del terratrèmol, ha afectat de forma molt greu a les dones. La manca d’estructures judicials (el 80% del sector judicial a Port-au-Prince va quedar severament afectat pel terratrèmol) fa gairebé impossible denunciar i condemnar els delictes de violació i violència masclista. Aquesta violència masclista ha estat present en els camps de refugiats des dels primers dies després del terratrèmol. De fet, Haití ha registrat un important increment de naixements als nou mesos del terratrèmol, dos terços dels quals han estat no desitjats, dels que fins a l’1% s’han donat a partir de violència sexual.

Tot i estar entre les més afectades, les dones han estat sistemàticament excloses dels processos de presa de decisió i la definició del procés de reconstrucció per part de les institucions haitianes.