La fam és un dels problemes més greus del nostre planeta i que més morts injustes produeix. És possible solucionar aquesta situació i facilitar el dret a la vida a les persones més pobres del món? Ho és.
Encara que també la pateixen els països del Nord en el que anomenem 'quart món'-actualment i per culpa de la crisi aquesta borsa de població està creixent notablemente-, on més afecta l'escassetat d'aliments és al Sud, en les regions afectades per el neocolonialisme econòmic i que són brutalment saquejades per les potències i les empreses transnacionals.
Mentre al món desenvolupat tenim, majoritàriament, abundància d’aliments i vivim plens de luxes i productes que molt sovint no necessitem, al Sud milers de persones moren cada dia per no poder comprar ni tan sols els aliments més bàsics. La situació no és nova i és precisament això el més preocupant. Que siguem capaços de permetre-la i mantenir-la en el temps, sabent el drama humà que suposa per a milers de famílies.
És possible solucionar aquesta greu situació i facilitar el dret a la vida a les persones més pobres del planeta? Ho és. I sobretot els governs del Nord en tenen la clau. Actualment al món vivim 7 mil milions de persones. I segons un estudi recent realitzat per la Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), la nostra capacitat productiva global podria arribar a alimentar-ne en total 12 mil milions.
Per tant, només caldria una bona gestió –s’entén ètica i allunyada de les ànsies de beneficis de les multinacionals actuals- de les matèries primeres per poder convertir el nostre en un món més just. Existeixen alternatives, un altre model és possible. I no només possible, sinó urgent.
Si bé és cert que els governs més poderosos del planeta es reuneixen periòdicament per tractar el problema alimentari i per buscar-hi solucions, també ho és que realment no posen tots els recursos disponibles per arribar a la seva eradicació. Per què? Doncs perquè volen mantenir un sistema que no alteri l’ordre actual i que segueixi beneficiant uns pocs per sobre de la resta.
Molt sovint al Nord, els ciutadans vivim d’esquenes a aquesta situació. No hi pensem, o no hi volem pensar perquè en el fons sabem que hi hauríem de fer alguna cosa. Potser, si coneguéssim més a fons la realitat, la gravetat de la situació i el caràcter inhumà i antiètic de moltes empreses i especuladors que afavoreixen la prolongació de la fam al món, adquiriríem una major consciència social.
L’objectiu d’aquest observatori sobre les causes de la fam serà precisament aquest, endinsar-nos en l’entramat fosc de les relaciones comercials internacionals i intentar detectar les causes que provoquen i mantenen la crisi alimentària als països menys industrialitzats.
Víctor de Paz Mena
El deute extern dels països pobres com a causa de fam
L’especulació alimentària causa fam i mata
La febre dels agrocombustibles com a causa de la fam
Lliurecanvisme imposat com a causa de la fam
Les males pràctiques d'algunes grans corporacions multinacionals i transnacionals causen fam
Els corruptors i els corruptes causen fam i pobresa al tercer món
El procés de descolonització i independència de les colònies
El canvi climàtic també causa fam
Àfrica, un dels continents amb més fam
Lluitem contra la fam. T'hi apuntes?