El deute extern, o l'espoliació dels països en desenvolupament 1980-2000

Prèstecs pel desenvolupament

Però si les Nacions Unides van optar per la via de l'ajut i el suport al desenvolupament, altres organitzacions internacionals multilaterals van veure en aquell món que s'anava dibuixant altres tipus d'oportunitats no tant lloables.

Així doncs, a les institucions de Bretton Woods, IBW, el Fons Monetari Internacional, FMI, i el Banc Mundial, BM, coetànies a l'ONU i que van néixer per analitzar i influir en les realitats econòmiques del món, els vots dels països eren i són proporcionals a les seves quotes de membre. Això, en definitiva, les va anar deixant progressivament en les mans reals dels EUA, Alemanya, Japó, França i el Regne Unit, és a dir, de l’anomena’t G5.

L'any 1989 va quedar batejada com ”el Consens de Washington” la descripció i la implementació d'una gran operació financera i econòmica mundial de caràcter neoliberal,  a través de les IBW, que, al llarg de 20 anys, canviaria, a molt pitjor, moltes de les realitats econòmiques dels països en desenvolupament.

Les IBW posaven a la disposició dels països en desenvolupament un nombre molt important de diners (fet molt atractiu), en forma de préstecs; emperò, aquí el gran parany neoliberal, la seva concessió estava condicionada a la implementació d'un seguit de polítiques internes en relació als seus sectors públics. Qualificades "d'ajust estructural condicionat", es tractava de privatitzacions d’aquests sectors públics que quedarien en mans d'empreses privades normalment estrangeres del “nord” del món: el FMI donava el préstec i el BM intermediava en la cerca de la futura empresa estrangera que passaria a gestionar privadament el sector o la realitat corresponent.

Els préstecs s'havien de retornar i a uns interessos de mercat internacional. Aquestes polítiques d'ajust estructural condicionat no serien mai cap negoci pels països en desenvolupament. Ben al contrari, lluny de millorar, les seves condicions econòmiques generals van empitjorar notablement i el famós deute extern, de finals dels 80 fins a l'inici dels 2000, fou una veritable espoliació. En 28 països pobres, per exemple, el deute va excedir el 60% del seu producte interior brut, PIB, segons la pàgina web de la campanya "Quién debe a quién?" a favor de la condonació d'aquest deute.

Segons dades del FMI, el saldo d'aquest deute va passar de 617,8 milers de milions de dòlars el 1980 a 3.360 milers de milions l'any 2007. La suma del préstec més els seus interessos es convertiria en una quantitat inabastable pels països més desfavorits econòmicament. Segons l'article del doctor en dret Nicolás Angulo Sánchez, "Deuda externa: Fuente de pobreza", els diners que els països en desenvolupament van transferir (1980-2006) als països desenvolupats en concepte de servei del deute extern va ser de 7.673,7 milers de milions de dòlars, una quantitat molt superior als 3.360 milers de milions citats anteriorment com a  reconeguts pel propi FMI.

Actualment estem en un altre moment històric, marcat per la irrupció de les anomenades economies emergents i el posterior naixement del BRICS, associació econòmica-comercial de les 5 economies nacionals emergents més importants del món: Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica, que ha marcat forts canvis en les relacions econòmiques i financeres internacionals, sobretot en la primera dècada d’aquest segle XXI però que, actualment, viu un període ple d’incerteses que és prematur intentar analitzar aquí.

La cooperació pel desenvolupament a nivell internacional multilateral

Conté els 17 objectius d'aplicació universal que regeixen els esforços dels països per aconseguir un món sostenible l'any 2030

Els ODS van ser aprovats el 2015 com a part d'una nova agenda de desenvolupament sostenible

Són una crida universal a l'adopció de mesures per a posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir unes certes condicions de pau i... Llegir més

Pinzellades històriques sobre política multilateral internacional

Mans Unides i l'Agenda 2030 pels ODS

Una mica d'història des dels anys 60

Una mica més d'història de la política multilateral mundial

El concepte 0,7%, percentatge del PIB fixat per l'ONU com ajuda al desenvolupament

Els ODS son accions per avançar en el camí de la pau i el desenvolupament humà

Es tracta d'un compromís per a reduir la pobresa extrema mitjançant vuit objectius que augmentaven l'esperança i les oportunitats de... Llegir més