Novetats de La Passió d'Esparreguera 2017

La Passió d’Esparreguera retorna a la tradició però amb més espectacularitat

La Passió d’Esparreguera retorna a la tradició dignificant l’obra poètica de Ramon Torruella i apostant per l’espectacularitat de l’èpica.

La Junta del Patronat de La Passió explica quina és la nova direcció escènica de l'espectacle de La Passió d'Esparreguera per les properes temporades. El projecte de direcció va ser presentat per un equip de treball que integren Vicky Alvelo, Gerard Bidegain, Olivier Grau, Oriol Martínez, Marc Matalonga i Carles Reynés.

La tasca que ens hem proposat dur a terme el nou equip de direcció artística per a la propera temporada de La Passió d’Esparreguera és compactar l’espectacle, dotar-lo de ritme i subratllar- ne la tensió dramàtica

Els canvis aquesta temporada afecten de manera transversal tot l’espectacle, començant per l’ordre de quadres. L’equip de direcció ha recuperat l’estructura clàssica d’agrupar els quadres de la vida pública de Jesús al matí i la Passió, mort i resurrecció a la tarda. Alhora la Llei Mosaica s’efectuarà després del Sermó de la muntanya, per tal d’iniciar la trama dels fariseus - antagonistes de Jesús- just després que aquest exposi per primer cop la seva nova doctrina. Però segurament una de les apostes més ambicioses del nou equip és el retorn al text clàssic del poeta Ramon Torruella Satorra (1913-1968), fet que implica la recuperació d’un pròleg original que fa de mirall al poema final “Serres, planes…”, a mode d’epíleg. La narració de la història recau en Sant Mateu Evangelista i en Sant Joan. “Som conscients que estem fent un espectacle de teatre clàssic, l’obertura i tancament del teló van lligats al pròleg i l’epíleg de l’èpica clàssica i, per tant, van a favor de la nostra idea de Jesús com a protagonista-heroi”. Això implica també una Resurrecció-Glòria a favor del ritme i de l’espectacularitat on el lligam dramàtic de la partitura del mestre Josep Borràs i Farrés (1929) n’és la principal eina.

Un dels pilars de la línia de treball d’aquest 2017 és el tractament del text i, en conseqüència, la dignificació del seu autor. Volem recuperar-ne l’èpica, evitar el proselitisme religiós i aprofitar la tensió dramàtica que el mateix autor va apuntar en la seva versió original de 1960”. La direcció apunta també que “l’estil de Ramon Torruella s’havia anat diluint al llarg dels anys amb fragments d’altres col•laboradors afegits a l’espectacle, en pro d’una pretesa modernització del text, que creiem que va en contra de la condició de La Passió com a obra de teatre clàssic i tradicional, alhora que n’empobreix la riquesa poètica i de lèxic”.

L’equip, doncs, s’ha basat fonamentalment en l’exemplar del 21 de febrer de 1960, quan es va estrenar aquest text al Teatre de l’Ateneu d’Esparreguera. L’enorme complexitat de la feina de comparació i recuperació del text original inclou també una acurada correcció ortogràfica i gramatical feta amb la lingüista Núria Valldeperas sobre la base de la tasca feta per Francesc Serra Balaguer.

A nivell estètic també hi na novetats. Una de les més destacables és la recuperació del quadre autònom de Jesús davant Annàs, amb nova escenografia. També s’han fet modificacions puntuals en molts quadres, potenciant l’ús dels elevadors, “per tal de treure partit de la gran massa de gent que hi participa”.

El quadre del Convit de Betània (anomenat popularment Casa de Simó) també és un dels objectes de redistribució escenogràfica, mentre que l’espai del Temple de Jerusalem -nucli de bona part de la trama- guanya pes reapareixent, amb llum de nit, novament a la tarda com a espai per a les negacions de Pere.

Pel que fa al vestuari s’ha ideat una nova proposta pel grup d’apòstols, molt més clar, unificant el grup amb Jesús i destacant-lo per llum de la resta del poble, que s’està enfosquint. Paral•lelament s’està reinterpretant el vestuari dels fariseus, enriquint-lo en detalls.

El treball actoral va enfocat a potenciar la èpica de l’espectacle. “Entenem la història de Jesús com la d’un heroi únic”. Com cada temporada també hi ha canvis en el repartiment, entre els que destaquen: nou Caifàs – Jaume Navarro; nou Sant Joan – Èric Roijals; nou Sant Pere – Sergi Aleu; nou Abdaró - Francesc Xavier Sánchez; nou Simó Ric – Leandre Calsina; nou Josep d’Arimatea – Edmon Reynés; nova Leprosa – Laia Torruella; nova Mare de Déu - Maria Martín; nou Venanci - Antonio Cortijo i nou Pilat - Carles Serrat, entre molts d’altres.

La metodologia de treball del nou equip de direcció ha implicat que, enguany, s’hagi començat el treball avançant per primer cop amb tots els equips tècnics. S’han replantejat canvis escenogràfics, vestuari, de llums i so, fent unes sessions de treball en comú sense els actors a partir de les idees de direcció. A nivell actoral es va començar a treballar al novembre amb personatges concrets i actualment es compleix el calendari escrupolosament. “Tenim clares les hores d’inici i d’acabament dels assajos; hem de ser seriosos, perquè l’esforç, la dedicació i el voluntarisme dels centenars de col•laboradors és quelcom molt seriós i valuós”.

Darrerament s’han afegit als assajos els equips tècnics i la direcció musical, per tal d’assumir més fàcilment una bona coordinació general i assolir els reptes plantejats.

La música original del mestre Borràs serà novament protagonista de cadascuna de les deu representacions d’enguany. Interpretada en directe cada representació per una orquestra, un cor o un orgue de set-cents tubs, la banda sonora de La Passió d’Esparreguera comptarà enguany amb tres peces musicals recuperades de la partitura original de Borràs: l’assotament de Jesús, l’Eucaristia (en la seva versió completa) i la Glòria original.

La música, amb Juan Jurado al capdavant de la direcció musical, sempre compta amb la supervisió minuciosa del seu compositor, Josep Borràs i Farrés qui arranja i adapta la seva obra en continu diàleg amb la direcció escènica i segons les necessitats de l’espectacle.

Cal destacar finalment l’aposta del nou equip per la gent que ve a sortir de poble. El treball del poble s’està duent intensivament. “Estem contents perquè s’ha apuntat molta gent nova. Cadascú que ve a fer de poble ha de tenir una tasca a fer, una responsabilitat. Només així aconseguirem que l’espectacle estigui el màxim de cohesionat possible.”

La Passió d'Esparreguera 2017

Mans Unides proposa les parròquies, escoles, altres entitats, socis i simpatitzants que organitzin una sortida cultural, solidària i religiosa. Els espectadors a la representació de la Passió de Crist al Teatre de La Passió d’Esparreguera aportaran, a través de les seves entrades, fons per als projectes de lluita contra la pobresa a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

La temporada 2017 de La Passió d'Esparreguera consta de 10 representacions, en dissabte o en diumenge.

Inscripció

ONG contra la pobresa al món