Testimoni-Dia Mundial del Refugiat

Fàtima somia amb tornar a casa

Alguns dels nens sirians refugiats als quals dóna suport Mans Unides són els néts de la Fàtima, a qui trobem en l'últim habitatge d'Imant (al Líban), el refugi en què s'amunteguen entre 30 i 40 famílies provinents de Síria.
 
00:00
Cartell del Dia Mundial del Refugiat

Fàtima i la seva família van ser els primers a arribar a aquest complex d'habitatges abandonats, un "camp de refugiats vertical", que es localitza als afores de la localitat libanesa d'Abra, a prop de Sidó. Al principi, els seus únics veïns eren els llops i els gossos salvatges que rondaven la zona.

"Tot va ser molt difícil. De la nit al dia vam haver de malvendre totes les nostres pertinences per escapar del perill. Ens vam veure aquí, sols i desprotegits, intentant fer-nos a un lloc desconegut en un país estrany ", relata Fàtima que, als seus 63 anys, s'ha vist convertida en la sustentació de part de la seva família. Al costat d'ella descansa un bebè, la seva última néta: una nena a la qual han anomenat Hiba, "regal de Déu".

A més de la petita Hiba, a la casa viuen deu persones més: el marit de Fàtima, Abed El Kader, de 77 anys, que, amb la ment trencada per la guerra, viu en "el seu propi món" i Maher, el menor de els sis fills de l'ancià matrimoni, que va fugir de Síria amb la seva segona dona i els seus sis xavals. D'ells, els tres grans, fruit del seu primer matrimoni, presenten greus deficiències físiques i psicològiques.

Fàtima s'enorgulleix de que tots els seus fills saben llegir i escriure. I el tercer era professor a la Universitat, "però ara no, ara és només un altre refugiat més", lamenta.

"La meva vida era molt bonica abans de la guerra", assegura amb nostàlgia. "Teníem una botiga i molts animals. I vivíem gairebé tots junts en el mateix edifici . La mirada de la Fàtima s'entristeix en recordar el motiu de la seva fugida al Líban. "La meva nora, la primera dona de Maher, va morir en un tiroteig creuat quan portava al meu nét gran a l'hospital, on el tractaven d'un problema de cor", explica la Fàtima mentre bressola a la petita Hiba. "El meu nét també va resultar ferit i ara té moltes seqüeles, però no puc portar a l'hospital. No trobem qui li operi del cor", lamenta aquesta dona que, de la nit al dia, va haver de prendre la decisió més dolorosa de la seva vida. "Llavors va ser quan vaig deixar de ser feliç", assegura.

"Això ens ha costat molt, però poc a poc ho anem aconseguint", afirma, tot i que es queixa de les poques ajudes que rep. "Així no podem viure. Ens diuen una cosa i al final fan una altra. De vegades em sembla que estan jugant amb nosaltres", denuncia.

El germà marista Miquel Cubeles pertany a l'Associació Fratelli que, al costat d'organitzacions com Mans Unides, acompanyen i donen suport en el seu procés d'adaptació i integració a aquestes persones que ho han perdut tot; moltes vegades fins l'esperança, explica: "Al principi, quan va arribar la Fàtima amb la família, el nombre de refugiats era molt menys elevat. Rebien una ajuda mensual que li permetia fer front a les despeses". "Ara aquests ajuts es van acabant i depenen de les polítiques d'ajuda als refugiats que tinguin els països", informa el religiós espanyol. "Per això, l'ajuda de l'ONU no és constant i no poden assegurar el suport a aquestes persones a llarg termini, la qual cosa genera inseguretat en les famílies perquè, fins fa poc, no tenien permès treballar", assegura Cubeles.

"A mi el que em manté viva és l'esperança. Això és realment el que ens alimenta: l'esperança. Totes les nits, des de fa cinc, quan me'n vaig a dormir, somio tornar a Síria", revela la Fàtima.

Mentre arriba el dia de tornar a casa, Fàtima i milions de persones refugiades més, depenen del suport d'organitzacions com Mans Unides.

Més Notícies ONG que et poden interessar

Mans Unides destina prop de 36 milions d'euros a projectes de desenvolupament a Àfrica, Amèrica i Àsia
Mans Unides ha publicat la Memòria Institucional de 2018 en la qual rendeix comptes del treball realitzat en l'àmbit de la cooperació al... Llegir més
La religiosa igualadina va estar sempre molt a prop de Mans Unides
Divendres 21 de juny va morir inesperadament la Tere Nogué (1944-2019), missionera igualadina que va dedicar tota la seva vida a ajudar els... Llegir més
Comença al Senegal el Conveni finançat per Mans Unides i la Cooperació Espanyola
El 12 de juny es va donar llum verda al Conveni denominat «Desenvolupament rural sostenible, governança democràtica i apoderament... Llegir més

Afegeix un comentari