Ser dona i tenir la sida a Angola

Des d’Angola, amb motiu del Dia Mundial de la Sida (1 de desembre), hem rebut el testimoni de Mariana, una dona que ha après a conviure amb la sida.

No és fàcil ser dona a l'Àfrica, i menys conviure amb la sida a Angola. El món de Mariana es va tenyir de negre quan va saber que estava infectada pel virus del VIH.

L'accés al tractament amb antiretrovirals i el saber que es pot viure amb sida, han tornat el color als seus dies.

Mariana està en el programa del projecte de "Suport per a la prevenció, diagnòstic i tractament de la sida en zona rural", que Mans Unides dóna suport a Angola.

"La meva història és com la de moltes dones d'Angola”

"La meva història no té res d'especial .... És com les de moltes dones d'Angola. Amb 15 anys vaig tenir un xicot, vaig pensar que m’estimava  molt, però després, quan em vaig quedar embarassada, es va anar a Luanda ... Jo vaig deixar els estudis i vaig començar a vendre a la plaça.

Aquí la vida no és fàcil i, quan el negoci no va bé, penses que tens un fill a qui cuidar i alimentar, i bé ... no vull justificar, però vaig trobar un altre home amb el que vaig pensar que podria ser feliç i crear una família. Ell ja tenia dues esposes, jo era la tercera, però fins i tot així, vaig acceptar. Em vaig quedar embarassada de nou. Tot semblava anar bé, ell venia alguns dies a casa, em feia una mica de diners ...

Cap al cinquè mes d'embaràs vaig començar a sentir-me malament, tenia febre cada dia, mal de cap, cansament, de vegades, fins i tot dificultat per respirar. Vaig anar a consulta a l'hospital i, després fer-me les proves, em van dir que tenia tuberculosi. Va ser tan dur!

Estant ingressada al Centre de tuberculosi em van realitzar la prova de VIH, i va sortir positiva. A la recerca de suport, vaig explicar a casa i la família em va rebutjar. Van començar a no venir a veure, tenien por ...

Al principi, el meu marit va semblar entendre, però, després, cada vegada eren més les excuses per no visitar-me, fins que em va deixar definitivament. Estava desesperada, sentia molta por i molta angoixa. Fins i tot en algun moment vaig pensar en suïcidar-me ...

Però, gràcies al suport de l'equip de l'Hospital, vaig aconseguir superar la situació. A poc a poc vaig anar acceptant la meva realitat. Saber que comptava amb un suport a tots els nivells, que rebria la medicació necessària perquè el meu nadó no s'infectés per la malaltia ... tot això em va anar tranquil·litzant.

Gràcies a Déu i a vostès, quan el meu petit Faustino va néixer, va poder prendre llet maternitzada, i medicació per prevenir la infecció de la sida, després un altre xarop per evitar infeccions que poguessin amenaçar la salut i la vida del meu bebé, (així em van explicar al Hospital) ...

A mi també em van recolzar amb medicació, i llet, .... vaig aconseguir recuperar-me de la tuberculosi, millorar les meves defenses i disminuir el virus a la sang. A poc a poc vaig recuperar l'esperança, les ganes de viure i seguir lluitant pels meus fills.

Actualment, faig la meva vida normal. Em trobo bé, feliç de viure i de gaudir dels meus fills. Moltes gràcies!! Mariana."

Més Notícies ONG que et poden interessar

Haití, assotat pels terratrèmols i altres tremolors
Mans Unides no vol començar aquest any 2019 sense recordar a un dels països més pobres del planeta: Haití. Allà, després dels últims... Llegir més
Article Populorum Progressio per Antoni Babra
Sant Pau VI i una encíclica per a Mans Unides
El passat 12 de desembre, en la darrera Assamblea de Mans Unides Barcelona, el seu consiliari, Mossén Antoni Babra, va llegir com a inici... Llegir més
Marxa per la pau
Mans Unides recolza a la Comunitat de Sant'Egidio
Amb motiu de la Jornada Mundial per la Pau, la Comunitat de Sant’Egidio, promou cada 1 de gener de 2019 – per dissetè any consecutiu–... Llegir més

Afegeix un comentari