Queden 167 milions de mines antipersona al món que s´han de desactivar

L´impacte de les mines és més profund i devastador que els efectes de qualsevol altra arma.

L´Assemblea General de Nacions Unides va proclamar el 4 d´abril Dia Internacional d´Acció contra les Mines Antipersona, armes mortíferes l´impacte de les quals va molt més enllà del dany físic.

· En el món existeixen 167 milions de mines en 78 països
Onze anys després de l´entrada en vigor del Tractat d´Ottawa sobre la prohibició de mines antipersona, quaranta països segueixen negant-se a signar-lo, entre ells, Estats Units, Rússia o Xina, principals productors mundials de mines.

· Desactivar i destruir una mina costa més de 750 euros
El desminat suposa un pou sense fons de despeses per als països més afectats. Localitzar, desactivar i destruir una mina supera els 750 euros, mentre que fabricar-la no arriba als 3 euros.

· Farien falta 1.100 anys i 30.000 milions d´euros per eradicar-les
Cambotja, un dels països més minats del món, hauria d´emprar l´equivalent al seu producte interior brut de cinc anys per eliminar totalment les mines enterrades.

Pròtesis per víctimes deles mines antipersones


· Cada any les mines antipersona provoquen 15.000 noves víctimes
L´impacte de les mines és més profund i devastador que els efectes de qualsevol altra arma: no sols retallen membres o vides, també impedeixen el lliure accés dels camperols a les seves terres, de les dones als pous d´aigua o dels nens al col·legi. Com a conseqüència d´això, moltes terres es queden sense conrear i famílies pobres veuen minvats els seus ingressos.
Cada any les mines antipersona provoquen més de 15.000 noves víctimes. Colòmbia, Cambotja, Afganistan, Angola, Bòsnia o Iraq destaquen entre els 78 països afectats per aquesta dramàtica situació.

· Més de 300.000 mutilats en el món necessiten pròtesi i atenció
Els 300.000 supervivents a aquest drama, que en la seva majoria pateixen algun tipus de mutilació, no reben l´assistència necessària per superar les seqüeles físiques i morals. Des de 1997, els 151 països signants del Tractat d´Ottawa només han dedicat un 10 per cent de la quantitat necessària per finançar els programes d´atenció i rehabilitació de les víctimes.

A més de patir dolor físic i seqüeles psicològiques, els qui han patit la pèrdua d´una o dues cames a edats primerenques necessitaran canviar de pròtesis unes 25 vegades durant la seva vida, amb un cost econòmic de fins a 3.000 dòlars per família, impossible d´assumir per a la majoria d´afectats, que viuen en països amb rendes per capita inferiors als 40 euros al mes.

Més Notícies ONG que et poden interessar

Foto d'Antonio Sempere publicada al diari El Mundo el 5 d'agost del 2017
Entrevista a Monsenyor Agrelo, arquebisbe de Tànger
Monsenyor Santiago Agrelo, arquebisbe de Tànger, va ser una de les autoritats eclesials que van acompanyar al papa Francesc en el seu... Llegir més
El cicló Idai arrasa el sud-est africà
Mans Unides segueix enviant partides d'ajuda a Moçambic i Zimbabwe
[Actualització: 15-04-2019] Mans Unides té actiu un compte d'emergència (ES42 0049 6791 7420 1600 0102) per respondre a les peticions d'... Llegir més
500 joves podran estudiar en una granja-escola de Camerun
500 joves podran estudiar en una granja-escola de Camerun
El projecte que dóna suport a la Fundación Juan Entrecanales d'Azcárate té l'objectiu de millorar les infraestructures pedagògiques de la... Llegir més

Afegeix un comentari