Què haurien de canviar les ONGs en les seves actuacions a Àfrica?

Sylvain Nsala Bekanga (RD Congo) parla dels errors d'algunes ONGs quant a la cooperació amb Àfrica. Si t'interessen les opinions de Sylvain, no et perdis l'entrevista.

Nsala és llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i doctorant en Cooperació Internacional i Migracions.

------

Sylvain Nsala participa a la taula rodona "Àfrica - Dret A Tenir Drets" que es celebrarà el 29 de setembre de 2011 a les 19h en el Palau Robert de Barcelona.

L'assistència és gratuïta i la inscripció es realitza en aquest enllaçAquest acte s'emmarca a la campanya "Àfrica - Qüestió De Vida, Qüestió Deguda".

------

A continuació us presentem l'article d'opinió de Sylvain Nsala, ponent en la taula rodona, sobre què haurien de canviar les ONGs en les seves actuacions a Àfrica:

"D'una manera general, cal saber que les ONG estan fent una gran tasca a l'Àfrica i cal felicitar-los. No obstant això, l'Àfrica és per a molts occidentals el pou on abocar totes les frustracions i totes les utopies, el somni paradoxal que tot està per fer perquè res s'ha fet bé.

La eròtica de la solidaritat, i el fort augment del seu consum any rere any, provoca també una vulgarització de què significa ajudar, i el que és més greu, s'associa únicament solidaritat amb ONG. Els seus discursos humanitaris no només no aconsegueixen desprendre de tota la retòrica del colonialisme sinó que, a més, són una part implicada de la perversió neocolonial, ja sigui indirectament o de forma directa.

És cert que no totes les ONG actuen de la mateixa manera ni contaminen igual la informació per exemple, però no hem d'oblidar que existeix una hegemonia no només a llançar el missatge sinó en com els rebem. Sense anar més lluny, els mitjans de comunicació sovint (quan els convé) donen per bones les fonts objectives de les ONG, vistes com a productores de confiança, fiabilitat i, és clar, bona voluntat.

A més, els mitjans de comunicació es mostren reticents a oferir informacions que no resultin elogioses per a les ONG, afavorint un dèficit de transparència, d'humilitat i d'autocrítica: gairebé cap ONG reconeix problemes en els seus projectes. La tendència, justificada per la poca informació plural que ens arriba del continent africà, és la de confiar en el nostre transmissor: des de l'explorador, el missioner i l'orientalista dels primers temps, al periodista, el cooperant i el turista de la postmodernitat, els seus relats automàticament els donarem per vàlids, certificats per la gran prova del viatge.

Les ONG recullen i fomenten aquesta inèrcia amb les fotografies i entrevistes als seus cooperants i voluntaris, unes fórmules que no deixen espai (o molt poc) per a les entrevistes i imatges dels autòctons. Fent-ho d'aquesta manera, a més, aconsegueixen que el donant s'identifiqui amb el cooperant, i que en definitiva sigui ell qui faci possible el miracle.

Les poblacions africanes són presentades com masses ignorants, sense cap tipus d'estratègies de salut, i no atorguen cap relleu a l'existència de mecanismes i estratègies locals.

Encara que a la baixa, i condemnat pel Codi Ètic i de Conducta, també es continua utilitzant com a reclam publicitari les imatges de nens sols i al marge de la resta de la societat, com si tinguessin una existència per separat. D'aquesta manera, es perpetua la infantilització del continent i reforça el sentiment de superioritat dels europeus cap als africans, constituint una apropiació simbòlica de la infància africana per part dels africans.

El missatge que transmet és que les societats del Sud han fracassat, que els seus adults són uns inconscients i que els donants els han de suplantar. Aquest tipus de missatges donen la falsa imatge que el protagonista principal del desenvolupament és el donant, i no les comunitats implicades. D'aquesta manera, als ulls del lector de la propaganda de les ONG, els africans es converteixen en simples receptors passius dels ajuts occidentals. Sense els occidentals, Els africans no hagin estat capaços de fer res: ni d'anar a l'escola, ni de rentar-se, ni de curar-se, ni de defensar ...

Un dels fets més preocupants és quan llegeixo algunes notícies d'algunes ONG que tendeixen a erigir-se com portaveus del Sud al que no es dóna cap espai de participació, on en moltes ocasions en el cap de les seves organitzacions posen a persones inexpertes només pel sol fet de ser del Nord. "

Sylvain Nsala

------

Entrevista a Sylvain Nsala

Recordar que l'esdeveniment se celebrarà el 29 de setembre de 2011 a les 19h en el Palau Robert de Barcelona. L'assistència és gratuïta i la inscripció es realitza en aquest enllaç.

------

Més Notícies ONG que et poden interessar

Mans Unides destina prop de 36 milions d'euros a projectes de desenvolupament a Àfrica, Amèrica i Àsia
Mans Unides ha publicat la Memòria Institucional de 2018 en la qual rendeix comptes del treball realitzat en l'àmbit de la cooperació al... Llegir més
La religiosa igualadina va estar sempre molt a prop de Mans Unides
Divendres 21 de juny va morir inesperadament la Tere Nogué (1944-2019), missionera igualadina que va dedicar tota la seva vida a ajudar els... Llegir més
Comença al Senegal el Conveni finançat per Mans Unides i la Cooperació Espanyola
El 12 de juny es va donar llum verda al Conveni denominat «Desenvolupament rural sostenible, governança democràtica i apoderament... Llegir més

Afegeix un comentari