Premi Mundo Negro a la Fraternitat 2019

Achaleke Christian Leke ha estat el premiat

Conjuntament amb Mundo Negro, Wiriko i les ong Cristianisme i Justícia i Intermon Oxfam, Mans Unides ha organitzat la quarta trobada "Avui Àfrica" on han comptat amb la presència de Achaleke Christian Leke, premi Mundo Negro 2019 a la Fraternitat.

El lema de l'acte que ha tingut lloc el divendres 7 de febrer a la sala d'actes de Cristianisme i Justícia ha estat "Generació Àfrica. Joves que transformen".

I és que la revista Mundo Negro i els missioners combonians han atorgat el Premi Mundo Negro a la Fraternitat al camerunés Achaleke Christian Leke per la seva àmplia trajectòria en la resolució de conflictes en un país que s'enfronta al terrorisme de Boko Haram o a la crisi en la Ambazonia.

Camerun és considerat el quinzè país del món amb major impacte del terrorisme sobre la seva població. Així es destaca en el 2019 Global Terrorism Index, un informe elaborat pel Institute of Economics and Peace. Per a entendre aquesta classificació cal mirar al nord del país, a la porosa frontera del llac Txad, espai que Camerun comparteix amb Nigèria i el mateix Txad, on Boko Haram ha enverinat la convivència en una zona fonamental per a milions de persones.

Molt més al sud està Kumba. La majoria de les informacions que fan referència a aquesta ciutat tenen a veure amb el conflicte que manté la zona anglòfona de Camerun amb el Govern central del país. Les províncies de North West i South West –on es troba Kumba–, que aglutinen a la majoria de la població de parla anglesa del país, mantenen un pols amb l'Executiu de Paul Biya que els va portar a proclamar de manera unilateral la independència de la Ambazonia a l'octubre de 2017. Els enfrontaments entre guerrillers ambazónicos i les forces armades cameruneses han provocat el desplaçament forçós de més de 150.000 persones, la defunció de centenars d'activistes, milicians i militars, així com el tancament de col·legis i centres mèdics. L'últim diàleg nacional no ha solucionat les qüestions de fons, que incideixen en l'històric abandó denunciat pels camerunesos anglòfons, que mai han arribat a ocupar un lloc rellevant en la construcció del país.

Una altra violència larvada i recurrent que assetja els carrers de Kumba ocupa menys espai en els informatius. Els segrestos, atracaments a mà armada o la violència de carrer s'expliquen per les desigualtats econòmiques o la falta d'oportunitats que empenyen a la població –de manera molt especial a la joventut– a utilitzar el robatori, o l'extorsió com a forma de vida.

En Kumba va néixer Achaleke Christian Leke. Va ser el 12 d'abril de 1990. Fins a arribar a la universitat es va formar en els col·legis del Sagrat Cor i Sant Francesc d'Assís, i la Diligent Bilingual Academy, tots en Kumba. En 2012 es va diplomar en Ciències Polítiques en la Universitat de Buea, i un any més tard va completar un postgrau en Relacions Internacionals en la de Yaoundé. Va completar la seva formació en 2017 en la Universitat de Birmingham, on va realitzar un màster sobre Conflictes, seguretat i desenvolupament.

Però més enllà del seu perfil acadèmic, la figura d'aquest jove camerunès destaca pel seu compromís en la resolució de conflictes. Aquest treball, que desenvolupa principalment a través de la Local Youth Corner (LYC), organització de la qual és coordinador nacional, li ha fet mereixedor de nombrosos reconeixements, especialment a partir de 2016. Aquest any va ser guardonat amb el Premi al Jove més influent de Camerun; va obtenir també el reconeixement com a Jove de l'any, concedit per la Commonwealth, que també li va lliurar el Premi a l'Excel·lència pel seu treball en el camp del desenvolupament. En 2016 i 2017 el seu nom va formar part dels 100 africans més influents d'Àfrica, i en 2018 va obtenir el Premi de la Pau de Luxemburg. En aquests escenaris, i en aquells llocs on treballa, el missatge que Achaleke ofereix és tan senzill com sòlid: «Per a aconseguir la pau, hem d'educar als nostres joves perquè comprenguin que malgrat la nostra raça, religió o cultura, som iguals». I per a això se serveix d'instruments diversos.

Del teatre al calçat artesanal
En el seu currículum hi ha dues línies que poden semblar anecdòtiques però que transcendeixen la simplicitat del seu simple enunciat. Guanyador de dos premis teatrals d'àmbit estudiantil, Achaleke Christian –ell mateix un jove violent i radicalitzat fa anys–, utilitza ara el teatre per a evitar que els joves del seu país caiguin en la violència.

Des de LYC desenvolupen iniciatives per a donar alternatives als joves que han caigut en la retòrica de la violència. Així, van posar en marxa en 2018 la #DefyHateNow, una campanya per a erradicar els discursos violents del vocabulari de la joventut. En aquest context, l'organització que lidera Achaleke va publicar un informe en el qual constataven els estrets vincles existents entre el discurs violent i l'auge de la violència enmig de la societat camerunesa.

Però si hi ha una imatge amb la qual s'identifica a LYC és la d'unes simples sandàlies que la coordinadora comercialitza sota la marca Creative Skills. Aquestes xancletes, elaborades amb pneumàtics usats, són el fruit d'un projecte que es desenvolupa en diverses presons de Camerun. Els reclusos adherits a aquest programa aprenen a fabricar el calçat, es comprometen amb la cura del medi ambient i adquireixen els coneixements necessaris per a convertir-se en emprenedors a la seva sortida de presó. -Achaleke -Christian va assenyalar a The Epoch Times que «és més que una pràctica artesanal. No es tracta només d'obtenir recursos per a ells, sinó de curar-los. Volem, sobretot, que la comunitat sàpiga que els que sortin de la presó són persones vàlides per a la societat», fins i tot aquells que han passat per Boko Haram, alguns dels quals són beneficiaris d'aquest programa.

No obstant això, més enllà de la resolució de conflictes, la idea de Achaleke passa per la prevenció, per la construcció saludable d'una societat, per a això és fonamental el paper de la joventut. En el seu blog assenyalava que «en la majoria dels països en desenvolupament, els joves d'entre 15 i 35 anys representen un percentatge altíssim de la població, i molts d'ells són persones molt actives i positives. És just que un Estat desenvolupi qualsevol procés polític sense comptar amb els joves?».

El guardó, al qual acompanya una donació de 10.000 euros, es va concedir els últims quatre anys a Helena Maleno i P.Mussie Zerai, pel seu treball amb els migrants en la davantera sud; al cardenal de Bangui, Dieudonné Nzapalainga i al imam de la mesquita central de la mateixa ciutat, Kobine Layama, per la seva lluita per la pau a República Centreafricana; a Victor Ochen, pels seus esforços per la reconciliació a Uganda i els seus missatges a la joventut i l’any passat a Silas Siakor pel seu treball en defensa de les comunitats i de la naturalesa amenaçades per multinacionals i polítics a Libèria.

A part del suport en l'acte, en Joan Martí, president de Mans Unides Barcelona, va acompanyar en nom de l'entitat a en Achaleke Christian Leke i a membres de Mundo Negro a una visita a la basílica de la Sagrada Família.

Més Notícies ONG que et poden interessar

Com afecta als nostres socis locals i a les comunitats amb les quals treballem.
Com afecta als nostres socis locals i a les comunitats amb les quals treballem.
Mans Unides s'ha posat en contacte amb els seus socis locals a l'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, on s'estan posant en marxa mesures d'... Llegir més

Afegeix un comentari