"La mina antipersona no destruirà el meu futur"

Història d'en Khean Chin, jove supervivent d'una mina a Cambodja

El passat 20 de març a Mans Unides vam conèixer la realitat de Cambodja, un dels països amb més persones amb discapacitat produïda per malalties com la polio, per la guerra o les mines antipersones que encara estan amagades sota terra, i que des de 1979 a 2018 han causat 64.778 víctimes. El jove Khean Chin és una d'aquestes víctimes.

Khean Chin, un jove cambodjà de 26 anys les arrels del qual provenen d'una humil família de grangers, és el més gran dels seus cinc germans. Va deixar d'estudiar als 16 anys per a ajudar econòmicament a la seva casa treballant en el camp, i actualment estudia segon de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a l'Institut de Formació Professional Nacional de Cambodja.

Chin encarna la doble figura de l'home supervivent i lluitador, que viu una història de superació i il·lusions trencades.

Retrocedim uns anys per a entendre una de les històries humanes que conforma la gran família de Mans Unides.

9 d'agost de 2013...

A penes el dia avançava cap a les 10 del matí, i un jove de 20 anys juntament amb dos dels seus germans petits caminaven cap a un pujol darrere de la seva casa a la recerca de bambú per a alimentar a la família i per a vendre el sobrant en el mercat, quan de sobte el seu futur va canviar dràsticament.

“Vaig pensar que m'havia caigut, estava completament atordit pel soroll que va fer la mina amb l'explosió, a més hi havia moltíssim fum i moltíssima terra que m'impedien veure. Vaig intentar aixecar-me i no podia, havia perdut les dues cames”, explica Chin.

Quan Chin va trepitjar la mina, era molt conscient de la situació de les persones amb discapacitat als pobles, “perquè molta gent del meu voltant havia tingut accidents de mines, i tenien situacions complicades, fins i tot, només havent perdut una de les cames” .La necessitat d'haver de treballar per a sobreviure complica la vida d'aquestes persones perquè no poden fer-ho com la resta de la gent, “van més lents, a més quan els fa mal el cos no poden anar a treballar i això dificulta les condicions que tenen perquè no generen ingressos”, apunta Chin.

Actualment, viu en el Centre Arrupe, una iniciativa impulsada pel Servei Jesuïta de Cambodja, soci local de Mans Unides, on es proporciona una llar a aquells joves amb discapacitat, principalment víctimes de mina i afectats per polio, que assisteixen a l'escola o universitat.

L'oportunitat li va arribar de la mà d'un bisbe espanyol. “Quan vaig tenir l'accident em van desplaçar a l'hospital d'emergències de Battambang, i el Bisbe Kike Figaredo, assabentat del meu accident pel doctor que m'havia operat, va enviar a dos treballadors a visitar-me perquè m'expliquessin les activitats que es feien en el centre”, recorda Chin.

Aquest ambient de convivència amb iguals, va suposar una gran oportunitat per a Chin ja que, d'una banda, es va veure obligat a ser autosuficient i a normalitzar la seva discapacitat, i per un altre, va tenir aquesta segona oportunitat de repescar somnis que, a vegades, i només a vegades, et dóna la vida.

“Vull continuar ajudant el treball que fem en el centre, formar una família i ajudar els meus pares, i quan acabi d'estudiar buscar un treball en una empresa que embena peces d'ordinador o fins i tot obrir la meva pròpia botiga”, comparteix Chin amb els assistents.

Els somnis de Chin no es detenen, “també m'agradaria ajudar la gent que sofreix, com tinc experiència i coneixement en això del sofriment podria saber què és el que necessiten perquè aquestes persones, que tenen discapacitats i situacions complicades com la meva, tenen somnis com qualsevol altra persona i, a vegades, no poden aconseguir-los perquè no tenen els recursos per fer-ho. Jo vull ajudar-los a aconseguir els seus somnis”.

L'accident de Chin podria haver estat el principi de la fi, perquè com afirma Patricia Garrido Llamas, tècnic de programes de Mans Unides, “quan les teves cames desapareixen en un país com Cambodja, i vius en un medi rural on no hi ha una altra opció que treballar en la terra, la teva vida s'acaba en tots els sentits”.

La Prefectura Apostòlica de Battambang fa una important labor de formació, educació i drets amb els quals reivindica, precisament, el lema que aquest any té Mans Unides: “Creiem en la igualtat i en la dignitat de les persones”. Patricia Garrido subratlla la seva importància al·ludint al fet que “la mina no es va portar els teus drets, i la teva condició de persona i ciutadà de ple dret”.

Més Notícies ONG que et poden interessar

24 Hores de Mans Unides 2019
Arriba la VII edició de les 24 hores de Mans Unides
Amb el lema "Encén el teu compromís", la VII edició d'aquesta iniciativa de sensibilització, que es desenvoluparà durant les 24 hores que... Llegir més
La vida, sempre amenaçada a l'Amazònia
Mans Unides ha organitzat una taula rodona amb tres experts en la matèria sobre els drets humans i el medi ambient a la regió amazònica... Llegir més
Resultats definitius del “Memorial Joan Gomis 2019”
Fins a 6 noms entre els guanyadors del Premi de Periodisme Solidari “Memorial Joan Gomis 2019”
Premiats ex aequo dos reportatges multimèdia, un sobre la República Democràtica del Congo i un altre que parla del paper de la dona en tres... Llegir més

Afegeix un comentari