Una reflexió per al Dia Internacional de la Pau

Pot haver-hi pau en un món que passa fam?

En el marc del Dia Internacional de la Pau, celebrat el passat 21 de setembre, el nostre company Waldo Fernández va escriure un article publicat per Europa Press amb el títol «Pot haver-hi pau en un món que passa fam?», el qual reproduïm a continuació:

"Pot haver-hi pau en un món que passa fam?". Per Mans Unides en el Dia Internacional de la Pau.

Ho va establir l'ONU en 1981: el 21 de setembre és el Dia Internacional de la Pau. Avui és un tema tan recurrent que sembla gastat, gastat..., però no menys urgent.

Ens diuen que hi ha uns 40 conflictes bèl·lics en el món i que en ells participen prop de 300.000 nens soldat. Que els contendents realitzen bombardejos sobre la població civil i utilitzen armes químiques, realitzen execucions extrajudicials, mutilacions, tortures, detencions arbitràries. I que, com a conseqüència de tot això, l'any passat van morir o van quedar mutilats més de 12.000 nens a Afganistan, República Centreafricana, Somàlia, Sudan del Sud, Síria, Iemen i molts altres països.

Sabem que en 2018 es van gastar en el món 1,63 bilions d'euros en armes, exèrcits, estructures militars, recerca militar. Així ho afirma l'Institut Internacional d'Estocolm per a la Recerca de la Pau. Amb una despesa de 16.333 milions d'euros, Espanya ocupa el lloc 16 en un rànquing coronat pels Estats Units, la Xina i Aràbia Saudita.

També volem recordar altres dades: segons l'ONU hi ha en el món 821 milions de famolencs. A més, uns 1.200 milions de persones viuen en pobresa extrema (amb ingressos menors de 1,25 dòlars diaris) i 2.600 milions en pobresa relativa (amb ingressos menors a 2,00 dòlars diaris). 1.500 milions de persones viuen en cases sense les mínimes condicions d'habitabilitat, 663 milions sense accés a aigua potable i a 2.400 milions els hi manquen instal·lacions sanitàries bàsiques.

Són xifres que revelen la creixent desigualtat en un món on la meitat de la riquesa està concentrada en l'1% dels habitants del planeta i les 85 majors fortunes posseeixen tanta riquesa com la meitat més pobra de la humanitat (3.570 milions d'éssers humans). Aquesta desigualtat no és fruit de l'atzar sinó de decisions polítiques que orienten l'economia al servei de la minoria més enriquida i que, a més, estan destruint el planeta. En paraules del Papa, es tracta d'una 'economia que mata', o d'un 'sistema social i econòmic injust en la seva arrel'. És l'economia que coneixem i en la qual vivim, la que col·loca el benefici econòmic sobre la vida de les persones.

Darrere dels conflictes armats, de la fam, de la inequitat, del canvi climàtic hi ha causes socials, econòmiques i polítiques en estreta relació amb el sistema alimentari mundial, la producció de biocombustibles, l'acaparament de terres i de tecnologia, el comerç internacional, l'especulació amb el preu dels aliments... Són situacions que no són compatibles amb aquesta idea que la pau no és sol l'absència de guerra, sinó que és fruit de la justícia.

Podrem tenir un món pacífic si no resolem problemes com la pobresa, la fam, el canvi climàtic, les desigualtats, la degradació del medi ambient? Podem dir que són democràtics els governs que garanteixen l'enriquiment il·limitat de grans empreses transnacionals però que no defensen de forma efectiva els drets dels seus ciutadans a l'habitatge i a l'ocupació, a la salut i a l'educació dignes?

Ja són molts els economistes que propugnen un redisseny del model de desenvolupament, modificant els sistemes de producció i reconstruint l'equilibri i l'harmonia amb la naturalesa, per sobre dels interessos econòmics i l'ànim de lucre. És necessari cimentar una economia que posi a l'ésser humà en el centre i que es guiï pel bé comú i la solidaritat. És imprescindible transformar aquelles estructures que lesionen els drets socioeconòmics de les persones, sobretot dels més vulnerables.

Als Estats els competeix promoure la justícia social per compensar les desigualtats provocades pel mercat. Però els ciutadans, a través de les organitzacions de la societat civil -entre les quals ens comptem les ONG-, hem d'exigir-los que realitzin les transformacions globals necessàries perquè prevalguin els drets humans, l'equitat i la preservació dels ecosistemes sobre els beneficis dels inversors i l'especulació financera; i que facin així possible la pau.

Per Waldo Fernández, del departament d'Estudis de Mans Unides

Llegeix la notícia publicada a Europa Press aquí.

Més Notícies ONG que et poden interessar

Dia Mundial de l'Alimentació | Dia Mundial de l'Eradicació de la Pobresa 2019
La fam, la pobresa, les seves xifres i les seves causes, són incompatibles amb la dignitat de la persona
Segons l'últim informe de la FAO (SOFI 2018), es calcula que al món 1.400 milions de persones pateixen pobresa extrema i uns 820 milions... Llegir més
Abiy Ahmed Ali, primer ministre d'Etiòpia, és el guanyador del Premi Nobel de la Pau 2019
Abiy Ahmed Ali, primer ministre d'Etiòpia, és el guanyador del Premi Nobel de la Pau 2019
Etiòpia està de doble enhorabona: el país està per fi en el camí de la pau, i contempla davant seu un horitzó d'esperança i prosperitat, i... Llegir més
Diada de Germanor de les delegacions catalanes a Montserrat
Dissabte 5 d’octubre les delegacions catalanes de Mans Unides vàrem fer una trobada a l’Abadia de Montserrat amb motiu del 60è aniversari... Llegir més

Afegeix un comentari