Indígenes denuncien l´ús mercantilista de la natura

Els pobles indígenes aseguren que al considerar la natura com una mercaderia estem provocant el canvi climàticEls participants en la III Cimera Continental de Pobles i Nacionalitats Indígenes Abya Yala, celebrat del 26 al 30 de març a Iximché, pròxim a la ciutat guatemalteca de Tecpan, van destacar la necessitat de protegir a la “Mare Terra”.

La crítica es va escoltar amb força: l’ús mercantilista de la natura està provocant el canvi climàtic. L’acusat és clar, la actual civilització que arriva des del món occidental i l’acció de les transnacionals.

En aquesta trabada, que va acollir a més de dos mil representants d’ètnies de tota Amèrica, el tema de l’ús i l’abús dels béns naturals de la “mare terra” i la necessitat de defensar la territorialitat indígena varen sorgir com a temes essencials per als pobles indígenes de tot el continent.

“La Mare Terra no aguanta més el tipus d’ús que la civilització dominant està causant als ecosistemes. El desenvolupament que s’està impulsant no té cabuda per la vida. Si continuem amb aquest patró, la nostra terra no aguantarà”, va senyalar amb rotunditat Magali Rey Rosa, de la organització guatemalteca Madre Selva.

La paraula canvi climàtic no va poder fugir del debat. “Està provocat per l’ús irracional i excessiu de la natura. Occident ha convertit la Mare Terra en una mercadería i la conseqüència és el canvi climàtic”, ha assegurat Rodolfo Pocop, moderador del panell “El territori, recursos naturals i pobles indígenes”.

Però a més d’identificar als culpables, Pocop també ha assenyalat les possibles solucions: “L’ús de la natura ha d’estar basat en el respecte, buscant l’equilibri per a assegurar el futur dels nostres fills”.

En les xerrades va sorgir la necessitat de deixar d’emprar el terme “recurs” natural, pel de “bé” natural, perquè en fer-ho s’assumeix que podem tractar a la natura amb un interès mercantilista i com una cosa que es pot privatitzar i deixar en mans d’empreses transnacionals.

Els pobles indígenes presents en la cimera es varen mostrar molt concienciats respecte a la sobreexplotació dels bens naturals que s’està produïnt en l’actualitat i que els ha portat a unir esforç i reivindicar amb més força els seus drets.

“S’estàn creant blocs econòmics per crear tractats basats en l’explotació de la natura. Per això ara ens estem fent visibles, perquè ens estan tocant a la nostra Mare Terra i ens estem organitzant per respondre”, va dir Miguel Palacín, representant de la organització camperola peruana CONACAMI.

Durant la cerimònia espiritual que es va celebrar a càrreg de la delegació d’Amèrica del Nord, Tupac Acosta del poble Tlahtokan Nahuacalli, es va senyalar que “el canvi climàtic es un reflex de tot el mal que s’està causant a la Mare Terra, tal com ho va dir el Gran Jefe Seattle (cap dels Dewamish, en 1855 en una carta de resposta al llavors President d’Estats Units Franklin Pearce)”.

Més Notícies ONG que et poden interessar

Arriba l'edició 2018 de les 24 Hores
Encens el teu compromís amb nosaltres?
Amb el lema "Encén el teu compromís. Junts il·luminem el món", entre els dies 16 i 24 de novembre tindrà lloc la VI edició de les 24 hores... Llegir més
foto il·lustrativa de la jornada mundial dels pobres
La Jornada de 2018 porta per lema "Aquest pobre va cridar i el Senyor el va escoltar"
Mans Unides tornarà a acollir amb responsabilitat el missatge del papa Francesc per a aquesta segona edició de la jornada, instituïda per... Llegir més
Projecte de Mans Unides BCN para  GiningTuesday2018
Ajuda'ns a evitar que a Etiòpia, el fet de ser mare, i el de néixer, sigui un acte de vida o mort
#GivingTuesday és un moviment global que busca visibilitzar, mitjançant la seva plataforma web, els projectes inscrits i mobilitzar a la... Llegir més

Afegeix un comentari