Gràcies Rosa Maria

El 18 de febrer va morir Rosa M ª Vila, delegada de Mans Unides Sabadell. 

Foto: Rosa Mª, a la dreta, amb part de l’equip de la delegació de Mans Unides de Sabadell, durant l’organització de la Marxa Solidària.

Rosa M ª va estar al capdavant de la delegació de Sabadell durant casi 30 anys. Els que la vam conèixer admirem el seu extraordinàri lliurament en un voluntariat compromès per millorar les condicions de vida dels més pobres. Va desenvolupar un treball infatigable tant en la captació de recursos per fer possible centenars de projectes educatius, sanitaris, agrícoles, socials i de promoció de la dona a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina com en la denúncia de les estructures injustes que causen la pobresa i la fam.

Segurament aquesta empenta i compromís va néixer i es va enfortir quan treballava a Sabadell en el grup de Pere Casaldàliga abans de la seva partida a Sao Felix do Araguia a l'Amazònia brasilera. Casaldàliga va celebrar el seu matrimoni i va inspirar el seu compromís evangèlic i de justícia social.

Rosa M ª va mantenir la seva força i entusiasme fins al final. Quan la seva salut ja no ho aconsellava, va voler seguir col·laborant i va participar durant una llarga jornada en la recollida de signatures de suport per a la campanya Desenvolupament i Justícia Climàtica.

Rosa M ª, et volem donar les gràcies per ser com eres al costat d'aquests nens de República Dominicana, que representen a tants milers de persones que han aconseguit millorar les seves condicions de vida gràcies al teu infatigable i entusiasta treball pels més desfavorits i vulnerables.

 

Gràcies Rosa M ª. Descansa en pau.

 

 

Si la mort fos... (llegit a dues veus en la cerimònia de comiat)
 
La Rosa M. ha marxat... ha afrontat el seu últim viatge amb el mateix valor amb què ha viscut una vida plena.
Amb quina serenor preparava les “maletes”, tot donant gràcies per tenir temps d’acomiadar-se de tot i de tothom!
Algú mor
i talment és com unes passes
que s’aturen...
Però... i si es tractés de la partença
cap a un nou viatge?
No ha defallit en cap moment durant la seva malaltia. Obligada a reposar de tota activitat, buscava sadollar la seva espiritualitat amb lectures del més enllà, que demanava i agraïa, com agraïa el suport humà que d’arreu rebia..
Som molts i moltes qui tenim infinits records de tants anys d’amistat i de treball conjunt, sempre donant testimoni de la seva alegria, del seu bon humor i de la seva generositat d’esperit, obert a tot el món, creador i receptor de tantes idees...
Algú mor
i talment és com una porta
que es tanca de cop i volta...
Però... i si es tractés d’un pas
que ens obre a altres paisatges?
Però ara som aquí com a representants de Mans Unides Sabadell, que durant més de 20 anys va dirigir. Ella no volia parlar mai de càrrecs “Som un equip”deia. Però era l’ànima, el motor d’aquest equip.
Portem tants dies parlant de la Rosa M. amb tothom... tothom la coneixia, tothom estava amb ella, era tan oberta, ha donat i s’ha donat tant ...i dóna tant encara... que la seva partença ens ha deixat momentàniament buits.
I dic momentàniament, perquè la seva previsió va procurar fer entrar gent nova a la nostra ONG, persones escollides que comptant, igual que  la vella guàrdia, en tenir el seu esperit amb nosaltres com ens va prometre, seguiran fent la tasca que ella tant estimava.
-Vaig a la “fàbrica”- deia, perquè hi dedicava moltes hores i molts esforços, ja que hi creia fermament.
Algú mor
i talment és com un arbre
que cau...
Però... i si es tractés d’una llavor
germinant en terra nova?
Justament estem celebrant el 50è aniversari de Mans Unides, som al mes de febrer, en plena Campanya, i sabem que la nostra entitat està proposada per rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat.
Tot això barrejat amb el dol que portem al cor, ens resulta difícil d’encaixar. Però ella no voldria pas que res d’això es parés. Tractarem de veure-ho com un fermall de plata que clogui una etapa, sense però tancar perspectives de futur.
Algú mor
i talment és com un silenci
que udola...
Però... i si ens ajudés a entendre
la fràgil música de la vida?
Amb el teu optimisme habitual, ens deies que, aquest any, tot aniria més bé que mai. Doncs bé, des  de prop o des de lluny, comptem sempre amb tu, Rosa M.!  T’estimem!            
 
Ressenya: Montserrat Graner, Mans Unides Sabadell
Poesia: Benoit Marchon
Extret d’”Astrapi”, núm. 121
Traducció: Joan Busquets i Prat
Publicat a “Fit a Fit” / Pregària 58

Si la mort fos... (llegit a dues veus en la cerimònia de comiat)

 

La Rosa M. ha marxat... ha afrontat el seu últim viatge amb el mateix valor amb què ha viscut una vida plena.

Amb quina serenor preparava les “maletes”, tot donant gràcies per tenir temps d’acomiadar-se de tot i de tothom!

Algú mor

i talment és com unes passes

que s’aturen...

Però... i si es tractés de la partença

cap a un nou viatge?

No ha defallit en cap moment durant la seva malaltia. Obligada a reposar de tota activitat, buscava sadollar la seva espiritualitat amb lectures del més enllà, que demanava i agraïa, com agraïa el suport humà que d’arreu rebia..

Som molts i moltes qui tenim infinits records de tants anys d’amistat i de treball conjunt, sempre donant testimoni de la seva alegria, del seu bon humor i de la seva generositat d’esperit, obert a tot el món, creador i receptor de tantes idees...

Algú mor

i talment és com una porta

que es tanca de cop i volta...

Però... i si es tractés d’un pas

que ens obre a altres paisatges?

Però ara som aquí com a representants de Mans Unides Sabadell, que durant més de 20 anys va dirigir. Ella no volia parlar mai de càrrecs “Som un equip”deia. Però era l’ànima, el motor d’aquest equip.

Portem tants dies parlant de la Rosa M. amb tothom... tothom la coneixia, tothom estava amb ella, era tan oberta, ha donat i s’ha donat tant ...i dóna tant encara... que la seva partença ens ha deixat momentàniament buits.

I dic momentàniament, perquè la seva previsió va procurar fer entrar gent nova a la nostra ONG, persones escollides que comptant, igual que  la vella guàrdia, en tenir el seu esperit amb nosaltres com ens va prometre, seguiran fent la tasca que ella tant estimava.

-Vaig a la “fàbrica”- deia, perquè hi dedicava moltes hores i molts esforços, ja que hi creia fermament.

Algú mor

i talment és com un arbre

que cau...

Però... i si es tractés d’una llavor

germinant en terra nova?

Justament estem celebrant el 50è aniversari de Mans Unides, som al mes de febrer, en plena Campanya, i sabem que la nostra entitat està proposada per rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat.

Tot això barrejat amb el dol que portem al cor, ens resulta difícil d’encaixar. Però ella no voldria pas que res d’això es parés. Tractarem de veure-ho com un fermall de plata que clogui una etapa, sense però tancar perspectives de futur.

Algú mor

i talment és com un silenci

que udola...

Però... i si ens ajudés a entendre

la fràgil música de la vida?

Amb el teu optimisme habitual, ens deies que, aquest any, tot aniria més bé que mai. Doncs bé, des  de prop o des de lluny, comptem sempre amb tu, Rosa M.!  T’estimem!            

 

Ressenya: Montserrat Graner, Mans Unides Sabadell

Poesia: Benoit Marchon

Extret d’”Astrapi”, núm. 121

Traducció: Joan Busquets i Prat

Publicat a “Fit a Fit” / Pregària 58

 

Més Notícies ONG que et poden interessar

Mans Unides demana l'abolició del tràfic de persones
Mans Unides demana l'abolició del tràfic de persones
El 30 de juliol se celebra el Dia Mundial contra la Tracta 2018 amb l'objectiu de conscienciar sobre la situació de les víctimes del tràfic... Llegir més
Joves de Mans Unides creen un Decàleg Sostenible
Joves de Mans Unides creen un Decàleg Sostenible
El Decàleg Sostenible dels Joves de Mans Unides, elaborat pels participants en el I Campament Sostenible per a Joves de Mans Unides,... Llegir més
Memorial Joan Gomis 2018
Oberta la participació al Premi de Periodisme Solidari "Memorial Joan Gomis 2018"
El premi "Memorial Joan Gomis 2018" té l'objectiu de guardonar les millors obres periodístiques de caire solidari sobre persones,... Llegir més

Afegeix un comentari