El futur dels nens Jahalin comença en una haima

En terrenys desèrtics i inhòspits, on la calor de l'estiu és sufocant i el fred de l'hivern arriba a ser molt gelat, habita, marginada tant per les autoritats palestines com per les hebrees, la comunitat de beduïns Jahalin.

Ens trobem en ple desert de Judea, a l'àrea geogràfica compresa entre Jerusalem i Jericó, en el lloc que els Acords de Pau signats a Oslo entre palestins i israelians van denominar "Zona C".

La seva vida transcorre en un territori degradat, que sovint alberga els abocadors d'escombraries a cel obert dels barris àrabs de Jerusalem Est.

Les haimes i les barraques de precària construcció són els únics edificis permesos en un lloc on la construcció està terminantment prohibida des de 1993. La majoria de les barraques no tenen aigua corrent, llum elèctrica, ni serveis higiènic-sanitaris.

Aquestes circumstàncies, unides als alts índexs de pobresa, d'atur i de discriminació fan efecte fonamentalment en el sector més vulnerable de la població: els nens més petits, que es veuen impossibilitats per assistir a l'escola infantil, i que, per estudiar a les escoles de la UNRWA (Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins), situades a 30 km, han de buscar qui els transport cada dia posant en risc les seves vides en les cunetes de carreteres amb trànsit intens.

 

Antecedents

L'any 2008, les missioneres combonianes començar a treballar amb els beduïns Jahalin. El seu és treball ardu, on diàriament han de sortejar infinitat de dificultats. La seva dedicació, que de vegades no és ben compresa, té com a única finalitat col.laborar amb els més desfavorits.

Les germanes combonianes han fet de l'educació dels més petits una prioritat, i amb ajuda de diverses organitzacions civils i religioses, com un grup d'arquitectes de l'ONG italiana "Vento di Terra", joves voluntaris hebreus canadencs o els Rabins israelians pels Drets Humans (RHR-il), van aconseguir aixecar una de les escoles més peculiars que probablement hagi existit mai: un edifici amb quatre aules espaioses, un despatx per a l'administració, pati i serveis, construït amb 3.000 pneumàtics farcits amb terra.

L'escola ha estat reconeguda pel Ministeri d'Educació de l'Autoritat Palestina, però ha desafiat l'estricta prohibició d'edificar a la zona. Mentre esperen la resolució dels tribunals, que podrien ordenar la seva demolició, a l'escola s'imparteixen classes amb total normalitat.

 

Col.laboració de Mans Unides

Després d'aquesta escola han arribat les dels més petits. Les mestres beduïnes i els membres de la comunitat Jahalin van denunciar la quasi nul preparació dels alumnes que ingressaven en els cursos de primària. Però per a aquests petits no hi havia escola infantil.

I les condicions de la zona incrementaven les dificultats a les que normalment s'enfronten els més desfavorits a l'hora d'escolaritzar els seus fills: el baix rendiment escolar i l'alta incidència d'absentisme i abandonament, sobretot entre les nenes, a causa de la manca d'habilitats socials necessàries per a seguir la disciplina i el ritme de l'escola.

Finalment, es va arribar a l'acord de condicionar la mínima infraestructura existent (botigues i barraques compatibles amb les restriccions de construcció) i establir una xarxa d'escoles infantils als campaments beduïns, capaços d'albergar, en una primera fase, a 120 nens i nenes.

A més, es donaria formació a 10 joves mestres beduïnes al centre Al Sabah de Jerusalem Est, en cursos intensius d'educació infantil de tres mesos de durada.

La germana Alicia Vacas va dirigir la seva petició d'ajuda a Mans Unides que, després estudiar-la i valorar-la, va decidir fer-se càrrec de l'establiment d'aquesta xarxa d'escoles infantils als campaments beduïns de Anata, Khan Al Ahmar, Al Jabal, Wadi Abu Hindi i Abu Nawar , i de la formació de les mestres.

Mans Unides s'ha sumat amb entusiasme a aquest projecte destinat a millorar la vida dels nens beduïns Jahalin, nens víctima d'un conflicte que ells no han provocat i que dura ja massa temps.

En l'aprovació dels seus projectes Mans Unides no fa cap distinció per raça, religió o país i únicament té en compte el benestar i el desenvolupament dels més desfavorits, en aquest cas, els nens.

Més Notícies ONG que et poden interessar

Haití, assotat pels terratrèmols i altres tremolors
Mans Unides no vol començar aquest any 2019 sense recordar a un dels països més pobres del planeta: Haití. Allà, després dels últims... Llegir més
Article Populorum Progressio per Antoni Babra
Sant Pau VI i una encíclica per a Mans Unides
El passat 12 de desembre, en la darrera Assamblea de Mans Unides Barcelona, el seu consiliari, Mossén Antoni Babra, va llegir com a inici... Llegir més
Marxa per la pau
Mans Unides recolza a la Comunitat de Sant'Egidio
Amb motiu de la Jornada Mundial per la Pau, la Comunitat de Sant’Egidio, promou cada 1 de gener de 2019 – per dissetè any consecutiu–... Llegir més

Afegeix un comentari