"El compromís del Papa amb els emigrants fa créixer l'esperança"

Entrevista a Monsenyor Agrelo, arquebisbe de Tànger

Monsenyor Santiago Agrelo, arquebisbe de Tànger, va ser una de les autoritats eclesials que van acompanyar al papa Francesc en el seu viatge oficial al Marroc a la fi del passat mes de març. Monsenyor Agrelo, i la diòcesi de la qual està al capdavant, són socis locals de Mans Unides des de fa diversos anys. El treball conjunt ha permès tirar endavant diverses iniciatives de desenvolupament al país veí. Vam voler saber la seva opinió sobre la transcendència de la visita papal i aquest és el resultat.
"El compromís del Papa amb els emigrants fa créixer l'esperança"

Entrevista per Pilar Seidel.

Què ha suposat la recent visita del Papa al Marroc, tant per al país com per a la comunitat cristiana?

En la carta d'invitació que els Responsables de les Circumscripcions Eclesiàstiques del Marroc vam fer al Papa Francesc perquè visités aquest país, havíem escrit: “Santedat: Vingui al Marroc. Li espera un poble cordial; li espera una Església amb fam d'Evangeli; li espera el poble dels exclosos –els emigrants- que necessiten sentir que els pren de la mà i camina amb ells el Sant Pare”.

En aquesta invitació quedava indicat quant esperàvem ens deixés la visita del Papa Francesc; esperàvem que aquesta visita fos l'evidència d'una relació estreta i afectuosa de les comunitats cristianes amb el poble marroquí; un fort impuls a encarnar l'evangeli, a viure'l, de manera que tots siguin evangelitzats amb la nostra vida; i una paraula de llum i d'esperança per als emigrants que, en situació d'il·legalitat, deixen la vida als carrers de les nostres ciutats i en els boscos de les nostres fronteres.

El viatge ha respost a les seves expectatives? Quines dificultats va tenir?

Només el temps podrà mostrar el que està destinat a perdurar. El que hem viscut, certament respon al que esperàvem viure. Ha quedat a la vista de tots un món de relacions cordials entre musulmans i cristians al Marroc; s'ha vist una Església que és una icona de Pentecosta, animada de l'Esperit de Jesús, una comunitat que té una història gloriosa i que s'assegui empesa -el Papa l'ha cridat- a escriure amb la força de l'amor també el seu futur. Crec que el seguici del Papa camina encara enlluernat pel que van poder veure a Rabat durant els dos dies que va durar la visita papal.

Què li ha semblat la forma en la qual el Papa ha abordat el tema dels migrants i els refugiats?

El Papa té un compromís personal amb la sort d'emigrants i refugiats, i a tots ho ha fet veure des del començament mateix del seu servei a l'Església com a Bisbe de Roma. Tots guardem en la retina la imatge del Papa Francesc en Lampedusa.

Però això del Marroc tenia connotacions molt especials. El Papa venia a un país que té frontera -una frontera artificial i dramàtica- amb les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla; té una frontera natural amb Espanya, marcada per les aigües de l'Estret de Gibraltar, del Mar de Alborán i de l'Oceà Atlàntic. I això fa del Marroc un espai geogràfic del qual són hostes habituals milers d'emigrants en camí cap a Europa.

El Papa he tingut per a aquests emigrants un discurs que està fet -no podia ser d'una altra manera- des de l'Evangeli, des de la reivindicació dels drets fonamentals de la persona humana, des de la solidaritat deguda als quals sofreixen.

És obvi que el Papa no té capacitat de decisió política, i que la sort dels emigrants dependrà, sobretot, de les opcions que facin els Governs de les nacions. Però també és obvi que el compromís evident del Papa amb els emigrants, en aquesta humanitat vulnerable fa créixer l'esperança, deixa raons per a lluitar, i sobretot deixa a l'Església una major consciència de la seva responsabilitat com a mare que ha d'estar més prop d'aquests fills que res tenen.

Què destacaria de la seva trobada personal amb el Pontífex?

Les complicitats: mirades, gestos, abraçades. Algunes coses tan personals que no és el cas de compartir, però que a mi no m'esborrarà de la memòria ni tan sols l'Alzheimer.

Hi ha o hi haurà un abans i un després de la visita de la seva Santedat?

Deia abans que això ho dirà el temps. La visita llampec que va fer a Marrueco el Papa Joan Pau II -han passat més de trenta anys des de llavors-, va deixar aquí un clima d'enteniment, de respecte i de llibertat per a l'Església, del qual hem gaudit tots fins al dia d'avui. Estic segur que la visita del Papa Francesc tindrà efectes molt semblants.

Queda encara molt camí per recórrer, tant per part dels cristians com per part dels musulmans, per a eliminar prejudicis, per a tancar files davant els fonamentalismes, per a treballar units per l'adveniment d'un món més humà. Però crec que estem des de fa temps en aquest camí.

I, a nivell personal, com creu que el Marroc, Europa i el món han d'afrontar i donar solució a la major crisi migratòria des de la II Guerra Mundial?

No voldria dir banalitats en aquesta matèria. Crec que la solució passa per l'acceptació d'alguns principis irrenunciables:

  • Educar en solidaritat, educar en humanitat. Curiosament, quan parlem d'això es treuen a passejar els neologismes “buenista”, “buenismo”, que pretenen carregar de significat negatiu el bo –s'embruta el bell per a fer-ho detestable-.
  • Lluitar contra la corrupció política: aquesta corrupció està en l'origen de moltes situacions de misèria de les quals fugen els emigrants, com està en les causes de moltes vexacions que els emigrants pateixen al llarg del seu èxode, com està darrere de moltes opcions polítiques que tanquen als emigrants les fronteres de les nacions.
  • Educar en el respecte dels drets humans i exigir que els Governs els respectin escrupolosament -no sobre el paper, sinó amb decisions polítiques coherents amb aquests drets reconeguts i signats-.
  • Fer efectius els acords per un pacte global per a una migració regulada i segura.
  • Per als cristians, portar al Credo i a l'Eucaristia el compromís amb els pobres: a ells ens ha enviat l'Esperit del Senyor; en ells reconeixem la presència real de Crist Jesús, presència humil i necessita.
  • I per a tots, educar en un sentit unitari de la humanitat: no som estranys els uns als altres, som germans els uns dels altres, tots per a un, un per a tots.

Mentre aquest món nou no arribi, lluitarem per tancar les ferides que el món vell, el de sempre, va obrint en la carn dels pobres.

EL TREBALL DE MANS UNIDES A TÀNGER

El Papa va tenir una trobada amb persones migrants en la seva estada al Marroc en el centre d'acolliment i de suport gestionat per Càritas Rabat. Des del 2015, Mans Unides acompanya també a aquestes persones, però especialment a aquelles que es troben en situació d'irregularitat perquè es reconegui la seva dignitat i drets. En aquesta labor la nostra organització col·labora i ha col·laborat, sola o juntament amb membres de CIDSE, Càritas europees i altres organitzacions de la Cooperació internacional, en els projectes promoguts per Càritas Rabat i la Delegació de Migracions de la Diòcesi de Tànger la fi de la qual no és un altre que acompanyar i facilitar que els migrants accedeixin als seus drets i rebin una atenció psicològica i social mentre es troben al país.

Són molts els problemes i les situacions a les quals s'enfronten els migrants en el seu trànsit pel Marroc: invisibilitat i desprotecció dels menors no acompanyats, agressions, traumes físics i psicològics, rebuig de la societat civil, desconeixement del seu dret a accedir als serveis de salut i a l'escolarització dels menors, prohibició de trànsit i d'estada en alguna ciutat, desinformació sobre els tràmits administratius, falta de formació, d'atenció psicològica i social, d'higiene, i sobretot la violència de gènere, l'explotació sexual, i l'abandó que sofreixen les dones. Són els migrants que sofreixen aquestes situacions als quals Mans Unides intenta acompanyar en la seva integració al Marroc o en un altre país d'acolliment a través de la formació i informació, així com perquè millorin la deterioració psicològica, l'autoestima, el símptoma d'ansietat, la falta de confiança, els mecanismes de resiliència i autonomia davant les condicions de vida a les ciutats, campaments i boscos, i els hàbits d'higiene.

En aquest sentit el passat mes de febrer vam tenir a Barcelona i a Mallorca per la nostra campanya la Guadalupe "Lupita" Zúñiga, una religiosa mexicana que treballa des del 2015 al servei de la Delegació de Migracions a Nador (Marroc) com a responsable de la casa d'acollida de la població migrant vulnerable. Troba aquí tota la informació que ens va deixar la Lupita amb el seu testimoni. 

Més Notícies ONG que et poden interessar

Dia Mundial de l'Alimentació | Dia Mundial de l'Eradicació de la Pobresa 2019
La fam, la pobresa, les seves xifres i les seves causes, són incompatibles amb la dignitat de la persona
Segons l'últim informe de la FAO (SOFI 2018), es calcula que al món 1.400 milions de persones pateixen pobresa extrema i uns 820 milions... Llegir més
Abiy Ahmed Ali, primer ministre d'Etiòpia, és el guanyador del Premi Nobel de la Pau 2019
Abiy Ahmed Ali, primer ministre d'Etiòpia, és el guanyador del Premi Nobel de la Pau 2019
Etiòpia està de doble enhorabona: el país està per fi en el camí de la pau, i contempla davant seu un horitzó d'esperança i prosperitat, i... Llegir més
Diada de Germanor de les delegacions catalanes a Montserrat
Dissabte 5 d’octubre les delegacions catalanes de Mans Unides vàrem fer una trobada a l’Abadia de Montserrat amb motiu del 60è aniversari... Llegir més

Afegeix un comentari