Dia Internacional de les Dones 2020

Les dones són doblement vulnerables a l'amenaça de la deterioració del planeta

Amb motiu de la celebració, diumenge que ve 8 de març, del Dia Internacional de les Dones, Mans Unides vol cridar l'atenció sobre els milions de dones, invisibles per a la majoria, que cada dia sofreixen i combaten, fins a posar en risc les seves vides, les conseqüències d'un dels majors desafiaments als quals s'enfronta la humanitat: la deterioració del planeta.

A Llatinoamèrica, i en la resta del món, les dones són doblement vulnerables a l'amenaça de la deterioració del planeta: per empobrides i per dones.

Quan en les famílies augmenten les càrregues de treball derivades dels desastres ambientals, són les nenes les que assumeixen aquestes càrregues.

Mans Unides aposta per aquestes dones, exemple diari de tenacitat, de treball i de resiliència, perquè en elles resideix el canvi necessari que tornarà a fer del món la «casa comuna» habitable per a tots.

Aprofitant el llançament de la campanya «Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu», que l'ONG durà a terme al llarg de 2020, Mans Unides va organitzar una taula rodona amb la finalitat d'explicar les greus conseqüències que la deterioració mediambiental té en els centenars de milions de persones vulnerables dels països més empobrits i, molt especialment, en les dones i les nenes, que són les que presenten major vulnerabilitat davant els desafiaments i les conseqüències del canvi climàtic.

Segons el Banc Mundial, el deterior del medi ambient, els riscos derivats del canvi climàtic, els fenòmens meteorològics extrems i les amenaces i persecucions als defensors de la terra, van fer que en els primers sis mesos de 2019 set milions de persones haguessin de desplaçar-se per no poder assegurar la vida en els seus llocs d'origen i, de no produir-se un canvi, el número de desplaçats podria aconseguir els 140 milions per a 2050.

«En principi, eren els homes els que emigraven per a buscar fora el manteniment de les seves famílies, però en els últims anys les migracions femenines, dins i fora dels seus països, han augmentat en un 15%», assegura Jaime Absalón, soci local de Mans Unides a Colòmbia i moderador de la taula rodona «Dona i canvi climàtic».

Migracions ambientals
«A Llatinoamèrica, i en la resta del món, les dones són doblement vulnerables a l'amenaça de la deterioració del planeta: per empobrides i per dones», explica Rossana Cuevas, directora de la Corporació SolJusticia, soci local de Mans Unides a l'Equador. «Tenen desavantatges des de la infantesa. Quan en les famílies augmenten les càrregues de treball derivades d'aquests desastres ambientals, són les nenes les que assumeixen aquestes càrregues i els seus plans de vida es veuen truncats per la falta d'oportunitats i l'excés de càrrega de treball. Això deriva en una “fragilizatció” de la situació de les dones. El que porta també a situacions de violència de gènere sostingudes», informa Cuevas.

Quan la desertificació i la degradació es produeixen en el camp, els homes migren a les ciutats i elles queden a cura de la «chacra» i de la família. «Elles i els seus fills són, llavors, doblement vulnerables», assegura la directora de SolJusticia. Segons Cuevas, per a revertir aquesta situació «és necessari que hi hagi societats més equitatives i canvis sostenibles. Ha d'haver-hi polítiques públiques que protegeixin i donin oportunitats a tota aquesta població vulnerable».

De la mateixa opinió és Marisela García, que forma part de CEDIAC, Centre de Drets Indígenes a Mèxic. Marisela ha estat testimoni directe de l'increment del flux de les migracions que, des de països centreamericans com El Salvador, Hondures i Guatemala, intenten creuar Mèxic per a aconseguir el «somni americà». «El percentatge de dones que se suma ara a aquests corrents migratoris és cada vegada més alt», assegura García. «Segons el Banc Mundial, l'any 2019, 48 de cada 100 migrants del món eren dones. A Amèrica Llatina aquest percentatge és ara superior, perquè el 51,1 per cent de les persones migrants són dones», explica.

Dones en la lluita per la terra
«Moltes dones es queden en les seves comunitats, esperant el retorn dels homes. Sobre les espatlles de les dones pageses recau el pes de la migració dels homes: es veuen soles en la defensa del territori i en la cura de la família», explica la defensora dels drets indígenes.

El que Mèxic sigui un país que posseeix el 10% dels béns naturals del món, no és obstacle perquè una gran part de la població visqui en la pobresa. I aquesta pobresa fa que els homes emigrin i les dones quedin al capdavant de la terra. «I –assegura García– les dones no han estat educades per a aquesta tasca, perquè, tradicionalment, la terra sempre ha estat per als homes».

«De sobte, les dones es veuen soles, sense formació, dedicades a la cura dels fills i a la defensa del territori», explica García. «La situació és difícil, però, sí, elles són les que s'encarreguen de fer-ho. Perquè per a elles la terra és ancestral. És el seu melic. Ells estaven abans, allí van néixer i allí estan els seus morts…», relata. «En aquesta situació les dones són les que barallen… elles són les que estan “traient la cara per la terra”».

També són moltes les dones hondurenyes que lluiten pels seus territoris, per la terra que les va veure néixer i que ara està en mans d'unes poques empreses i indústries, segons explica Silvia Heredia, cooperant espanyola, directora d'un projecte educatiu de l'Associació Pas a pas, secundat per Mans Unides a Hondures. Aquesta explotació dels recursos naturals a Hondures és, en opinió d'Heredia, «una de les causes per les quals es desplacen les persones».

«A Hondures hi ha, per exemple, més de 800 concessions per a mineria metàl·lica i no metàl·lica. Els homes es veuen obligats a migrar per a buscar el manteniment i les dones que es queden són molt més vulnerables a les amenaces externes», explica Heredia. «El tres per cent del territori està “concesionat” a la indústria hidroelèctrica, minera o fotovoltaica o al monocultiu de palma africana que acabarà amb tot el que tenim», assegura. «La defensa del territori crea víctimes, que es juguen la vida i la llibertat, i ha portat a la preocupant militarització de la societat i del país, que no inverteix en educació, però sí en armes», assegura la cooperant espanyola.

«Treballem en la defensa de la vida. Com Berta Càceres, que sabia que estava amenaçada, que tenia els dies comptats, però així i tot va seguir en la lluita. Estava en contra del projecte d'una hidroelèctrica finançada per bancs i empreses trasnacionals. Es va enfrontar a ells i per això la van assassinar; “la van sembrar”, com diem nosaltres», explica Heredia.

Malgrat això, de les amenaces, dels obstacles, de la violència… el món està ple de dones valentes, que s'enfronten amb decisió als desafiaments que porten amb si el maltractament al planeta i la deterioració mediambiental. A elles, que probablement aquests dies no són als carrers ni en els titulars, vol dedicar Mans Unides el seu homenatge aquest 8 de març.

Mans Unides aposta per aquestes dones, exemple diari de tenacitat, de treball i de resiliència, perquè en elles resideix aquest canvi necessari que tornarà a fer del món aquesta «casa comuna» habitable per a tots. Per això, en 2019 l'ONG de l'Església catòlica va aprovar 69 projectes, per import pròxim a 3,8 milions d'euros, destinats específicament a treballar pels drets i la igualtat de les dones, encara que la dona està present en totes i cadascuna de les iniciatives que secunda.

Més Notícies ONG que et poden interessar

Com afecta als nostres socis locals i a les comunitats amb les quals treballem.
Com afecta als nostres socis locals i a les comunitats amb les quals treballem.
Mans Unides s'ha posat en contacte amb els seus socis locals a l'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, on s'estan posant en marxa mesures d'... Llegir més

Afegeix un comentari