Dilluns Drets Humans 2017-2018

Crònica de la xerrada “Del 0,7 a la justícia global"

El passat 9 d'abril es va celebrar la penúltima sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans, aquest cop sota el títol: "Del 0'7 a la justícia global. Passat, present i futur de la cooperació"
 
00:00

La sessió, guiada pel periodista Adrià Bas, impulsor del programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio, es va centrar en l'evolució tant d'actors com de mecanismes en el món de la cooperació al desenvolupament. Des de la democràcia, moment en què a Espanya comença a haver-hi un interès per la cooperació, l'ajuda al desenvolupament (AD) ha canviat molt, tant pel que fa a la visió que es té d'ella com dels tipus d'aliances i acords bilaterals entre països.

Pepa Martínez, directora de laFede.cat (Federació d'Organitzacions catalanes per la justícia global), va començar la seva ponència citant a Nelson Mandela: "Eradicar la pobresa no és un acte de caritat sinó de justícia". Amb aquestes paraules, Martínez va explicar que Espanya, igual que Europa, forma part del bloc capitalista mundial, i per tant, la cooperació es desenvolupa i ha de ser entesa dins d'aquest marc cultural, que l'influeix i modela. Segons la ponent, aquesta realitat es reflecteix en les ONG i en l'AD, en paraules de Martínez "mentre les vaques són grasses tots som molt solidaris però amb la crisi...".

En aquesta línia, Pepa Martínez va explicar la dramàtica baixada en AD en els pressupostos tant de l'Estat com de les comunitats autònomes. El màxim a què s'ha arribat a Catalunya va ser el 2010, amb un 0,43% del PIB, allunyat del 0,7% proposat per Nacions Unides. Aquesta idea suposa que tots els estats s'han de comprometre a destinar un 0,7% del seu PIB anual a AD. Una realitat encara llunyana per a Espanya.

Per tancar la seva exposició, Martínez va fer al·lusió als reptes que la cooperació es planteja actualment. Principalment un canvi de paradigma, "la caritat no és la solució, hem de fer una nova aposta per la justícia global". Així mateix, deia que sentir-nos responsables no vol dir "anar a salvar-los" sinó treballar per canviar un sistema injust i depredador.

Chema Caballero, cooperant de l'ONG DYES, conegut pel seu treball amb nens soldat a Sierra Leone, va denunciar durant la seva intervenció, no només la baixada en AD sinó que a més part de l'aprovat en els pressupostos per a cooperació no arriba a executar-se. Concretament el 2014, el 19% del que aprovat no va arribar a executar-se, posant en perill l'actuació de nombrosos projectes.

Dins de l'OCD Espanya és el 4 país que menys diners destina a la cooperació, i mentre que la mitjana europea a l'AD se situa en un 0,51%, l'espanyola va destinar el 2016 el 0,21%. Sent el País Basc la comunitat que més aporta amb un 0,33% i Catalunya, la setena.

A més, Caballero va explicar que en les últimes partides d'AD ajuts no han anat a persones que ho necessiten ni a ONGs, sinó que més del 80% de destina a acords bilaterals.

Aquests acords es realitzen sense criteris de fiscalitat justa, respecte als Drets Humans, etc. Una altra denúncia que Caballero va traslladar va ser que poc dels diners dels acords internacionals va destinat a desenvolupament social i que, sovint, aquest passa per paradisos fiscals.

Per finalitzar, Chema Caballero va fer referència al Pla d'AD, aprovat tan sols pel PP, el qual, en paraules de Caballero "és un pla orientat a les empreses privades". Segons Caballero, aquest pla deixa clar que la prioritat per a Espanya és el control de fronteres. Per això, inverteixen en països del nord d'Àfrica, els qui tenen cura que els subsaharians no arribin al nostre país. Un procés que Caballero ha descrit com externalització de fronteres.

De la mateixa manera, denunciava la privatització de l'ajuda, seguint un model capitalista, en el qual l'ajuda respon a interessos privats. Per exemple, hi ha un acord bilateral amb Moçambic a causa que el 80% de la pesca del país és espanyola. O amb Cap Verd on les empreses de transport entre illes pertanyen a companyies espanyoles.

Una altra conseqüència de la privatització de les ajudes és que les ONG depenen del finançament de l'empresa privada, i per tant hi ha un cert grau d'autocensura a l'hora de denunciar la injustícia social per part de les ONGs. Així, estem en un model en què "són les empreses privades les que dirigeixen la cooperació".

Caballero finalitzava la seva intervenció fent referència a la frase de Mandela i assegurant que actualment "tal com la tenim concebuda, l'ajuda és caritat".

Finalment, va realitzar una petita intervenció Arcadi Oliveres, històric president de Justícia i Pau, associació co-organitzadora d'aquest cicle de conferències, que lidera el moviment que demana incloure l'ajuda en els pressupostos tant generals com per comunitats.

Leyre Merino

Pots veure totes les fotos de la sesió aquí.

Més Notícies ONG que et poden interessar

Mans Unides demana l'abolició del tràfic de persones
Mans Unides demana l'abolició del tràfic de persones
El 30 de juliol se celebra el Dia Mundial contra la Tracta 2018 amb l'objectiu de conscienciar sobre la situació de les víctimes del tràfic... Llegir més
Joves de Mans Unides creen un Decàleg Sostenible
Joves de Mans Unides creen un Decàleg Sostenible
El Decàleg Sostenible dels Joves de Mans Unides, elaborat pels participants en el I Campament Sostenible per a Joves de Mans Unides,... Llegir més
Memorial Joan Gomis 2018
Oberta la participació al Premi de Periodisme Solidari "Memorial Joan Gomis 2018"
El premi "Memorial Joan Gomis 2018" té l'objectiu de guardonar les millors obres periodístiques de caire solidari sobre persones,... Llegir més

Afegeix un comentari