Costa d'Ivori. La terra fèrtil de l'Àfrica occidental, dominada per les armes

La situació a Costa d'Ivori és si més no desoladora. Les eleccions de 2010 van portar a una profunda crisi i un gran desastre polític i militar, amb l'únic objectiu de controlar els recursos naturals.

I és que Costa d'Ivori és una terra de sòls fèrtils, les principals explotacions de la qual són el cacau (essent aquest país el primer exportador del món) i el cautxú, coronant-se com a primer productor africà.

El problema es remunta a 1980, quan en reduir els preus mundials del cacau i del cafè va augmentar dràsticament la competència entre els productors, provocant constants disputes entre autòctons i estrangers. Per intentar evitar-ho el 1998 es va aprovar una llei que excloïa als no ivorians de la propietat de la terra.

L'intent de cop d'Estat de 2002 contra el president Gbagbo va desencadenar una cruenta guerra civil, que va deixar el país dividit en dos: els rebels dominant el nord, i els partidaris de Gbagbo al sud. Mans Unides va organitzar llavors un centre de refugiats per a 6.000 persones, en una guerra que la missionera Bernarda García recorda com "el pitjor esdeveniment que he viscut".

No prou amb això, el 2007 es va iniciar un altre fenòmen desestabilitzador: l'arribada en massa de burkinesos a Costa d'Ivori.
Al març de 2011 la crisi postelectoral que va enfrontar a Ouattara i Gbagbo va desembocar en un nou conflicte armat, en què es va produir la matança de centenars de persones per les Forces Republicanes de Costa d'Ivori (FRCI). Ouattara va prendre finalment el poder a l'abril de 2011.

Poc després van començar a produir-se atacs de "mercenaris liberians", suposadament pagats per opositors d'Ouattara exiliats a Ghana. A aquesta situació s'hi sumen els denominats Dozos, la majoria d'ells de Burkina Faso i Mali, que circulaven en moto amb vestimentes tradicionals i fusells "calibre 12".

El problema de la immigració burkinesa, que s'havia iniciat massivament el 2007, seguia en augment. Els burkinesos aprofiten els terrenys i cases abandonats pels atemorits ivorians, i cultiven cacau, cautxú i cànnabis.

Actualment els camperols es troben en una situació de tremenda inquietud, ja que ells no estan armats mentre que els burkinesos sí que ho estan. A tot això se li afegeix que els oficials de les FRCI "dicten la seva llei" des que es va privar d'armes a la policia per ser sospitosa de donar suport a Gbagbo. Si alguna cosa és certa, és que el control per les armes a Costa d'Ivori suposa una inestabilitat i inseguretat de la qual surten perdent els més desfavorits.

Andrea Coll 

Més Notícies ONG que et poden interessar

Mans Unides demana l'abolició del tràfic de persones
Mans Unides demana l'abolició del tràfic de persones
El 30 de juliol se celebra el Dia Mundial contra la Tracta 2018 amb l'objectiu de conscienciar sobre la situació de les víctimes del tràfic... Llegir més
Joves de Mans Unides creen un Decàleg Sostenible
Joves de Mans Unides creen un Decàleg Sostenible
El Decàleg Sostenible dels Joves de Mans Unides, elaborat pels participants en el I Campament Sostenible per a Joves de Mans Unides,... Llegir més
Memorial Joan Gomis 2018
Oberta la participació al Premi de Periodisme Solidari "Memorial Joan Gomis 2018"
El premi "Memorial Joan Gomis 2018" té l'objectiu de guardonar les millors obres periodístiques de caire solidari sobre persones,... Llegir més

Afegeix un comentari