Dona, vídua i anciana a Burkina Faso

"La dona del segle XXI, ni independent, ni segura ni amb veu"

La societat burkinesa és patriarcal i la prevalença de l'home sobre la dona és palesa en tots els ordres de la vida, sobretot en zones rurals aïllades. Entre els problemes que amenacen a les dones està l'acusació de bruixeria: una de les formes més cruels d'exclusió.

A Burkina Faso, conviuen més de 70 ètnies amb costums i ritus ancestrals, com l'ablació, el matrimoni forçat o el levirato, que perviuen malgrat els intents del govern per a eradicar-los. La societat burkinesa és patriarcal i la prevalença de l'home sobre la dona està patent en tots els ordres de la vida, sobretot en les zones rurals aïllades, més allunyades de qualsevol control. L'educació i les labors de sensibilització que duen a terme diversos organismes i institucions públiques i privades, van donant alguns fruits, però, en un país en el qual la majoria de la població viu en la més absoluta pobresa, les dones són les més desfavorides i vulnerables.

Mans Unides treballa a Burkina Faso, país sense sortida al mar situat en el centre de l'altiplà d'Àfrica Occidental, des de fa més de 30 anys. La nostra prolongada presència al país ens permet conèixer les greus mancances, dificultats i problemes als quals s'enfronten cada dia. Per això, sabent com sabem la fortalesa amb la qual s'enfronten a tot això i la seva capacitat i voluntat d'escapar a una destinació que no han triat, col·laborem per a millorar les seves condicions de vida.

Entre els problemes que amenacen a les dones, està l'acusació de bruixeria: una de les formes d'exclusió més cruel a les quals pot enfrontar-se una persona. Aquest costum ancestral està especialment estès entre l'ètnia mossi. Les dones vídues o les ancianes sense recursos poden ser assenyalades com a bruixes per motius tan diversos com la defunció del seu marit, l'aparició d'alguna malaltia, la seva «incapacitat» per a tenir fills homes i, fins i tot, la seva longevitat. Encara que la veritable causa sol ser molt més prosaica: apoderar-se dels béns dels esposos, lliurar-se de l'obligació de mantenir-les quan enviduen o, simplement, les venjances entre famílies.

Diverses institucions i organitzacions, especialment l'Església Catòlica, intenten pal·liar aquesta situació, recollint i protegint a aquestes dones. I, fins i tot, intenten mediar amb els seus familiars perquè tornin a acceptar-les.

Han passat ja cinc anys des que, durant un viatge a la petita comunitat de Tema-Bokin, situada en el centre del país, vam tenir nostre primer contacte amb un alberg per a bruixes. Des de llavors, hem visitat hospitals, orfenats, albergs de noies fugides de matrimonis forçats i conegut històries terriblement dures i complicades, però la visita a l'alberg no podrem oblidar-la.

La majoria d'aquestes dones van arribar en condicions crítiques, perseguides i sense cap pertinença. Les Germanes que dirigeixen l'alberg s'encarreguen de cuidar-les, alimentar-les i protegir-les.

Visitem l'edifici, que va ser construït per la parròquia amb suport d'algunes institucions i organismes internacionals i alberga a quaranta dones abandonades i expulsades de les seves llars. La majoria d'aquestes dones van arribar en condicions crítiques, perseguides i sense cap pertinença. Les Germanes que dirigeixen l'alberg s'encarreguen de cuidar-les, alimentar-les i protegir-les. Moltes són molt ancianes i estan malaltes. Les condicions en les quals viuen, són molt precàries; no tenen llum, l'aigua és d'un pou que a vegades s'asseca i la seva alimentació depèn de la caritat i de la petita horta.

Gràcies a les Germanes, que ens van fer de traductores, vam conèixer les seves històries. Una de les ancianes ens explica que, en morir el seu marit, va ser copejada i expulsada de la seva llar pel seu propi fill. La van acollir en l'alberg, la van cuidar fins que es va restablir de les seves ferides i, després de diversos anys, les Germanes han aconseguit que, a vegades, el fill pregunti per ella. Esperen que en un futur fins i tot vagi a veure-la. No és el cas de la majoria, que saben que viuran allí per sempre... Però, malgrat això, somriuen i semblen encantades que algú escolti la seva història.

La parròquia fa el que pot, però els fons amb els quals compten són escassos. Sempre s'estan enginyant per a trobar alguna font d'ingressos que contribueixi a cobrir les necessitats bàsiques d'aquestes dones. Tenen idees i projectes que ens transmeten amb entusiasme: construir uns petits locals per a llogar, criar gallines i porcs, ampliar l'horta per a autoproveir-se, instal·lar un molí per a moldre el gra… I nosaltres no dubtem, com no donarem suport a aquests projectes?

Per això, des d'aquella primera visita, Mans Unides ha donat suport a iniciatives que, sobre el paper poden semblar petites, però que han contribuït a millorar considerablement la qualitat de vida i la supervivència d'aquestes dones: hem construït uns petits locals que s'ofereixen per a llogar, uns femers en els quals fabricar compost, la qual cosa permet augmentar i millorar la producció de l'horta i, en la nostra última visita, en 2017, ens van demanar un molí perquè la gent del poble pugui moldre el gra i obtenir ingressos.

Text de Medi Levenfeld i Fernanda Castillo. Departament de Projectes d'Àfrica.

Més Notícies ONG que et poden interessar

24 Hores de Mans Unides 2019
Arriba la VII edició de les 24 hores de Mans Unides
Amb el lema "Encén el teu compromís", la VII edició d'aquesta iniciativa de sensibilització, que es desenvoluparà durant les 24 hores que... Llegir més
La vida, sempre amenaçada a l'Amazònia
Mans Unides ha organitzat una taula rodona amb tres experts en la matèria sobre els drets humans i el medi ambient a la regió amazònica... Llegir més
Resultats definitius del “Memorial Joan Gomis 2019”
Fins a 6 noms entre els guanyadors del Premi de Periodisme Solidari “Memorial Joan Gomis 2019”
Premiats ex aequo dos reportatges multimèdia, un sobre la República Democràtica del Congo i un altre que parla del paper de la dona en tres... Llegir més

Afegeix un comentari