Avui he perdut l'esperança

Avui he perdut l'esperança.

Tinc 30 anys, 3 dones, 4 nens i 2 nenes. El meu fill de 4 anys fa dos mesos que menja molt poc i vomita molt. L'abdomen li ha anat creixent i creixent; i el pit encongint-se, encongint-se fins a no ser més que una fina capa que cobreix les costelles semblant que en qualsevol moment vagin a trencar la fina pell.

Després de realitzar un desplaçament de 100 quilòmetres de distància i dos dies de durada, a la fi, assolim l'hospital de Gambo. On li realitzen una ecografia abdominal veient una gran massa heterogènia que ocupa gran part de l'abdomen. Es tracta d'un tumor abdominal. Cal treure'l. Per a això hem de desplaçar-nos novament, aquesta vegada  250 quilòmetres a on es troba  la capital, Addis Abeba.

Després de realitzar el nou desplaçament, i arribar finalment a l'hospital de la capital, ens informen que a causa de l'estat de malnutrició severa del meu fill i de les grans dimensions del tumor no podien operar-lo. I ja està. Això és tot. Aquestes van ser totes les seves paraules: “No el podem operar". I així, sense més, tornem a casa. Abatuts. Sense esperança.

 

Més Notícies ONG que et poden interessar

Haití, assotat pels terratrèmols i altres tremolors
Mans Unides no vol començar aquest any 2019 sense recordar a un dels països més pobres del planeta: Haití. Allà, després dels últims... Llegir més
Article Populorum Progressio per Antoni Babra
Sant Pau VI i una encíclica per a Mans Unides
El passat 12 de desembre, en la darrera Assamblea de Mans Unides Barcelona, el seu consiliari, Mossén Antoni Babra, va llegir com a inici... Llegir més
Marxa per la pau
Mans Unides recolza a la Comunitat de Sant'Egidio
Amb motiu de la Jornada Mundial per la Pau, la Comunitat de Sant’Egidio, promou cada 1 de gener de 2019 – per dissetè any consecutiu–... Llegir més

Afegeix un comentari