11 de setembre - any nou etíop

Etiòpia segueix el seu propi calendari antic, el calendari julià, mentre els altres països de la religió cristiana segueixen el calendari gregorià. Per explicar els anys el calendari julià, també conegut com a calendari etíop, es basa en el moviment de la terra al voltant del sol. No obstant això, l'establiment dels mesos no té res a veure amb el moviment lunar al voltant del sol. L'any consta de 13 mesos on tots els mesos, menys un, expliquen cadascun amb 30 dies exactes. El mes restant conegut com Pagume, que és un mes de transició entre l'any vell i el nou, compta amb tan sol cinc dies (en anys de traspàs serà de sis dies). La diferència entre els dos calendaris el gregorià i el julià prové de la manera en què aquests calendaris calculen la longitud de l'any solar i les regles per fixar la "PASQUA". L'Emperador Julio Cessar, l'any 46 a. de C., va rebutjar el calendari lunar a favor del calendari solar i va establir un nou calendari (ordenant a l'astròleg egipci Sosigino) conegut com el "Calendari Julià". L'any solar constava de 365 ¼ dies (365 dies i 6 hores). D'acord al calendari julià, la terra es mou al voltant del sol més lenta, concretament 11 minuts i 14 segons, en comparació del qual havia calculat posteriorment el Papa Gregorio XIII, que és de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons. Per tant, les dates de les estacions i els dies festius religiosos s'endarrerien gairebé un dia per cada 128 anys transcorreguts, fins que el Papa Gregorio XIII va fer una reforma en el calendari julià en 1582. El calendari civil es retardat en deu dies durant la vigència del calendari Julià (1257 anys). En 1582, el Papa Gregorio XIII va establir el nou calendari, anomenat Gregorià per ser ell el seu promotor. En el mateix any va ordenar que les dates del calendari julià fossin incrementades per deu dies. Per exemple, que el 5 d'octubre s'expliqués com 15 d'octubre. Abans de l'any 1582, el calendari etíop i europeu eren iguals. Hi ha una diferència de set o vuit anys entre el calendari etíop i l'europeu. La base d'aquesta diferència està completament associada amb el dia de l'inici de la nostra era. L'església ortodoxa d'Etiòpia segueix purament la història bíblica del principi del món. El dia del naixement de Jesús Crist va ser, segons l'església, 5500 anys després de la creació del món. D'altra banda, el monjo romà Dionisio, per computar el dia de l'inici de l'era contemporània, va utilitzar els fets històrics. D'acord a Dionisio, el dia del naixement de Jesús Crist va ser 753 anys després de la fundació de la ciutat de Roma.

Més Notícies ONG que et poden interessar

Haití, assotat pels terratrèmols i altres tremolors
Mans Unides no vol començar aquest any 2019 sense recordar a un dels països més pobres del planeta: Haití. Allà, després dels últims... Llegir més
Article Populorum Progressio per Antoni Babra
Sant Pau VI i una encíclica per a Mans Unides
El passat 12 de desembre, en la darrera Assamblea de Mans Unides Barcelona, el seu consiliari, Mossén Antoni Babra, va llegir com a inici... Llegir més
Marxa per la pau
Mans Unides recolza a la Comunitat de Sant'Egidio
Amb motiu de la Jornada Mundial per la Pau, la Comunitat de Sant’Egidio, promou cada 1 de gener de 2019 – per dissetè any consecutiu–... Llegir més

Afegeix un comentari