El coronavirus a l'Àfrica podría ser catastròfic

Per la seva experiència de treball a l'Àfrica, on va arribar a ser directora del Centre Hospitalari de San Martín de Porres a Yaoundé, Cristina Antolín coneix bé el que suposen les malalties i les deficients estructures sanitàries en la major part dels països de continent.

 

A l'Àfrica moren milers i milers de persones cada any -entre ells, molts nens-, per malalties com el paludisme, la sida, la tuberculosi, l'hepatitis o el xarampió, entre d'altres, per no esmentar l'èbola.

Aquestes malalties arriben al continent africà a xifres molt superiors a la mitjana mundial perquè, a més, a l'Àfrica, segons Antolín-, disposen de pocs hospitals i centres sanitaris i tenen una ràtio molt baixa d'agents de salut pel que fa a la quantitat de població: "en la majoria de països africans tenen menys de 2 metges i menys de 10 infermeres per cada 10.000 habitants, mentre que, per exemple a Espanya, tot i la millora dels darrers anys, tenim una mitjana d'uns 40 metges i 50 infermeres per cada 10.000 habitants", explica la metgessa espanyola.

Població vulnerable davant el coronavirus

En la majoria dels països africans no hi ha seguretat social i falten medicines essencials. Tot això, unit a programes de prevenció insuficients, a la manca d'aigua i de mesures higièniques, a l'amuntegament de la població i als desequilibris alimentaris, fa que hi hagi un gran nombre de persones vulnerables i amb molt risc de desenvolupar malalties.

Si el coronavirus entrés al continent amb tota la seva força, seria, sens dubte, catastròfic.

Els índexs de morbiditat (malaltia) i de mortalitat serien altíssims perquè, donades les condicions del continent, totes les persones serien de risc, recalca Antolín.

Per a la religiosa espanyola, la joventut de la població africana, en un continent en el qual la majoria dels seus habitants -el 70% - tenen menys de trenta-quatre anys i només el 5% tenen més de seixanta anys, no seria un impediment perquè la malaltia es desenvolupés amb tota cruesa: "així com a Europa, les persones més vulnerables són les d'edat avançada, a l'Àfrica tota la població esdevindria vulnerable, ja que el desenvolupament i l'aplicació de programes de prevenció sanitària són escassos i la malnutrició està molt estesa", explica.

Què suposaria el coronavirus a l'Àfrica?

Per Cristina Antolín si la pandèmia es propagués per Àfrica com en altres continents:

La quantitat de centres sanitaris capacitats per diagnosticar i tractar el coronavirus seria mínima, l'espai per a aïllament dels malalts molt limitat i els serveis d'UCI gairebé inexistents.
• Atès el nombre tan baix de metges i infermers que té el continent, seria impossible poder assistir a la població afectada.
• La manca de material que existeix, fins i tot el més bàsic, provocaria que la transmissió i el contagi del personal sanitari fos molt més extens i greu.
• A l'Àfrica les recomanacions d'aïllament són difícils d'assumir i d'aplicar atès que la majoria de la gent "fa la vida fora de casa" perquè els habitatges són petits, mal condicionats, hi conviuen moltes persones, es comparteixen llocs comuns -com cuines o latrines si n'hi ha- i hi ha poc "espai físic" per guardar les distàncies recomanades perquè l'aglomeració de gent -fins i tot l'amuntegament- són una cosa habitual.
• Atès que la majoria dels seus habitants no tenen accés a l'aigua corrent, a productes de desinfecció, a materials de protecció com màscares o guants, seria molt difícil frenar la transmissió.
• En molts països d'Àfrica, la majoria de la gent viu de l'economia de subsistència, treballa "avui" per poder menjar i alimentar la seva família "avui"; per la qual cosa seria molt difícil que poguessin deixar el seu treball diari, ja que no tindrien possibilitat d'obtenir el seu "pa de cada dia".

Un aplaudiment a les mesures anticoronavirus a l'Àfrica

Fins al moment, el COVID19 no sembla estar tenint gran incidència a l'Àfrica subsahariana, on el nombre reportat de persones contagiades és molt inferior als que s'estan produint a Europa o als països del Nord d'Amèrica, gràcies, en gran part, a la ràpida reacció dels governs africans per fer front a la pandèmia.

Cristina Antolín lloa la conducta de molts d'aquests governs que, conscients de la vulnerabilitat i limitacions del seu continent, ja estan prenent decisions per tancar les portes al virus o contenir els casos existents, evitant la seva propagació.

Aplaudeixo i felicito a tots els països d'Àfrica que, amb gran intel·ligència, saviesa i realisme, s'estan" anticipant "a una possible situació de crisi i ja estan posant en pràctica les recomanacions que en altres llocs s'han començat amb retard i que són l'única manera de frenar, contenir i lluitar contra aquesta pandèmia", afirma la religiosa espanyola.

Emergència permanent

Des de casa, Mans Unides està en contacte continu amb els socis locals amb els quals treballa a Àfrica, Àsia i Amèrica. "Estem rebent molta informació des dels nostres projectes", assegura Clara Pardo, presidenta de l'ONG. "Ens expliquen com s'està vivint aquesta situació als seus països i les mesures adoptades pels diferents governs per evitar la propagació de virus i que estan afectant el normal funcionament de molts dels nostres projectes", explica Pardo.

En els dies vinents podrem veure amb més precisió l'impacte que aquesta crisi està tenint en el desenvolupament del nostre treball, però estem segurs que les conseqüències que aquesta crisi tindrà sobre els més empobrits seran molt importants.

Més Notícies ONG que et poden interessar

Com afecta als nostres socis locals i a les comunitats amb les quals treballem.
Com afecta als nostres socis locals i a les comunitats amb les quals treballem.
Mans Unides s'ha posat en contacte amb els seus socis locals a l'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, on s'estan posant en marxa mesures d'... Llegir més

Afegeix un comentari