Identificant agrupacions conceptuals dins del conjunt dels ODS

Aquests objectius cobreixen totes les polítiques públiques domèstiques, l'acció exterior i la cooperació per al desenvolupament

En aquest cas és la Generalitat Valenciana qui ens proporciona aquesta il·lustració que identifica els grans blocs conceptuals dels actuals ODS.

 Els objectius 1, 2, 3, 4  i 5 són els que podem agrupar conceptualment com els objectius per les PERSONES! Haurien estat i són les raons de ser i les causes principals de Mans Unides. Pretenen posar fi a la pobresa i la fam, i garantir un ambient sa, digne i en equitat.

 Els objectius 6, 12, 13, 14  i 15 són els que podem agrupar com els objectius pel PLANETA! Pretenen protegir el planeta de la degradació per a la nostra generació i la dels nostres fills i nets.

Els objectius 7, 8, 9, 10 i 11 són els que podríem identificar amb la PROSPERITAT! Assegurar que tots puguem gaudir d’una vida prospera i que tot progrés econòmic, social i tecnològic es doni amb harmonia amb la naturalesa. Són els objectius que més tenen a veure amb els models de desenvolupament econòmic i social, i per tant, els que sempre vindran acompanyats de més controvertits.

 L’objectiu 16 és, òbviament, el de la PAU! Fomentar societats pacífiques, justes i inclusives, lliures de por i violència.

L’objectiu 17: mobilitzar el que és necessari per enfortir una ALIANÇA global per al desenvolupament centrada en les necessitats dels més vulnerables, amb la participació de tots. Emperò és l’objectiu instrumental (com es volen i poden assolir els ODS en el seu conjunt i individualment; i també com s’ha de finançar la lluita per assolir-los) que més problemes planteja tant pel que fa al consens al voltant del propi objectiu i el sentit de les seves concrecions, com pel que fa a les maneres per dur-lo a la pràctica.

La paraula catalana o espanyola no ha aixecat tanta polseguera com l’original anglesa que es remunta a la preparació de La Cimera de Johannesburg sobre el Desenvolupament Sostenible del 2002 (Cimera Rio+10): com concebre i portar a la pràctica les Agendes o Programes 21 que calia realitzar a tots els nivells territorials del planeta.

La resposta gairebé màgica fou: mitjançant el “PARTNERSHIP”, l’ ALIANÇA entre i/o amb tots els actors interessats i presents en l’arena mundial. Això va portar a una nova sigla: PPP, que és la sigla de Public-Private-Partnership: ja estava armada! Les Nacions Unides són, a nivell internacional, equiparables al que denominem sector públic. I, per tant, la PPP obria la porta a l’entrada directa del sector privat en el treball per assolir objectius de desenvolupament als diferents nivells territorials del nostre món, fet històricament identificat com a responsabilitat dels sectors públics.

En principi, això hauria de sonar a música celestial, i no hi s’ hauría de preconcebre cap problema. Emperò, l’entrada del sector privat en aquets temes té diverses derivades que cal tenir presents: una d’elles, i molt principal, la financera (tant des d’un punt de vista d’inversió, com de retorn de beneficis –també econòmics- més enllà dels realment cercats en les idiosincràsies dels ODS). És lògic entreveure que si el sector privat aporta diners per implementar els plans d’acció necessaris, aquest fet pot orientar les seves inversions cap els seus interessos privats, i podria ser que ni tots els objectius ni totes les metes els suscitessin el mateix interès... Aquí poden començar les diferents velocitats i, fins i tot, els diferents camins de solució en allò que hauria de tenir una finalitat última única, que és la que expressen els propis objectius i les seves metes.

Aquest debat no s’ha pas acabat ni, probablement, s’acabi mai. Alguns altres actors (com la societat civil organitzada a molts diferents nivells) han proposat des de sempre que els PPP tinguin sempre, com a prerequisit, un marc públic referencial ben i explícitament definit i que, per tant, llavors, no quedi a la discreció dels sectors amb capacitats i interessos privats la possibilitat de fer realitat i condicionar unes inversions (i no unes altres) i, per tant i fins i tot, el fet que s’avanci en uns objectius i/o metes i no en unes altres.    

L’ONU aborda la Cooperació per al Desenvolupament segons aquesta Agenda i Objectius

Metes mundials per a aconseguir erradicar la pobresa extrema, combatre la desigualtat i la injustìcia i assolir el canvi climàtic