La Missió Tseltal: "Els jesuïtes són uns grans defensors de la cultura tseltal"

El director "La Missió Tseltal", Josep Lluís Penadès, ens explica l'experiència que va suposar per a ell el rodatge del documental a Chiapas, així com la seva convivència amb els indígenes i jesuïtes.

-L'any 2005 marca un punt d'inflexió en la seva vida i decideix canviar de rumb, què va passar?

Una cosa molt senzilla: no era feliç. Treballava a la televisió ia la ràdio, però personalment em sentia insatisfet. Vaig decidir fer una parada, reflexionar, i em vaig adonar que no portava la vida que m'agradava. M'encantava viatjar i no viatjava; m'agradava aprofundir en les històries, escoltar la gent, relacionar-me ... i malauradament, en els mitjans de comunicació a causa del seu immediatesa i la rapidesa, mai pots aprofundir molt. Vaig decidir deixar-ho tot i vaig fer un canvi radical de vida. Me'n vaig anar a viure a una comunitat indígena a Costa Rica. Allà vaig fer el meu primer documental.

-Quina és la intenció dels seus documentals: denunciar, conscienciar?

Bàsicament he fet el que em dictava el cor: conèixer cultures, gent, viatjar ... això em va obrir molt la ment. Quan comparteixes amb la gent t'adones de totes les injustícies que es produeixen. Per això, en els meus documentals denuncio moltes coses, són documentals socials.

-Per què un documental sobre els tseltals?

Mans Unides em va proposar formar part del jurat del concurs de clipmetratges que organitzava. A partir d'aquí vaig conèixer el treball de Pepe Avilés i considerem interessant fer un documental sobre els indígenes tseltals, que és una de les comunitats amb les quals treballa la missió de Bachajón i Mans Unides a Chiapas. Va sortir l'oportunitat i vaig poder anar a Mèxic.

-Què trobem en aquest documental?

No és un documental antropològic. La meva primera idea era conviure amb una família indígena tseltal i reflectir a través d'ella la realitat que viuen. Quan vaig arribar, em va sorprendre molt el creients i religiosos que eren. Sincerament, aquesta primera imatge em va molestar molt. Per què? Perquè pensava que havien perdut la seva identitat pròpia, que estaven «cristianitzats». I vaig intentar obviar, però em vaig adonar que això era falsejar la realitat. Vaig començar a indagar i per això me'n vaig anar a viure a la missió dels jesuïtes. Va ser una experiència extraordinària perquè van caure tots els meus estereotips. Amb això no vull dir que les missions evangelitzadores no hagin fet mal al llarg de la història, però constato que hi ha hagut un canvi de paradigma. Allà he vist que els jesuïtes són uns grans defensors de la cultura tseltal. Per exemple, quan ensenyen el Catecisme els parlen de la llei maia, dels déus maies, dels seus avantpassats ... també tenen la litúrgia adaptada i han conservat molt els seus rituals.

Entrevista a Josep Lluís Peandès" sobre "La Missió Tseltal" al programa "Para todos la 2" de TVE

-Com conviuen la fe cristiana i la tradició tseltal?

No és sincretisme. El que hi ha és una síntesi. Els indígenes van estar cent anys sense contacte amb el cristianisme, quan es van prohibir les missions. No obstant això, havien assimilat perfectament aquelles creences i les que tenien anteriorment. Aquesta és la seva cultura, és la seva realitat. El que més em va agradar és que els jesuïtes són uns lluitadors incansables per les reivindicacions dels tseltals: des de crear la gramàtica de la seva llengua, buscar solucions per recuperar els seus territoris, crear comissions i donar-los eines d'educació per arribar a la universitat, recuperar la medicina tradicional ... Els jesuïtes allà són molt combatius a favor dels indígenes i moltes vegades posen en risc, fins i tot, la seva vida. En la missió he trobat a un noi mexicà ateu treballant amb ells; una noia de Múrcia agnòstica que també col·labora amb ells ... i comproves que fan una gran defensa dels jesuïtes. T'adones que per sobre de creences o visions de vida tenen molt clar que realitzen una gran tasca d'ajudar a les comunitats indígenes. Això enamora.

-Vostè creu en Déu?

Jo, al final del documental, dic que em costa creure en Déu, però crec fermament en aquells homes i dones que seguint el seu missatge estan entre els més pobres. I crec que això és el que reflecteix el documental.

-Com funciona la missió de Bachajón?

És com un govern a part, no declarat com a tal. Una de les coses que estan recuperant són les antigues lleis indígenes. Una de les coses més precioses que tenen els tseltals és l'harmonia, que per a ells és bàsica: en la família, en la comunitat, a la natura ... jurídicament estan recuperant els antics jutges tseltals, que busquen evitar arribar als jutjats nacionals i evitar així el conflicte. Aquest jutge busca un enteniment sense un càstig. Els jesuïtes els faciliten les eines per fer front jurídicament a l'Estat per defensar la terra; els ensenyen a no dependre de l'oferta econòmica que ve de fora, el consum de proximitat es potencia; els ensenyen a no dependre només de la medicina occidental... La missió va néixer l'any 1958 i una de les coses que es veuen en el documental, i que em va encantar, és que ells assumeixen la culpa i diuen que quan van arribar estaven totalment equivocats. Anaven amb la idea d'ensenyar la veritat tant pel que fa a l'educació com a la religió. Es van adonar que aquella gent tenia unes creences i una saviesa que no es podia deixar perdre. Van realitzar un treball d'inculturació i són uns grans defensors de la cultura, el folklore, els costums, la tradició, les idees i l'espiritualitat dels indígenes.

-Els Tseltals valoren tant la seva pròpia cultura?

Molts joves que surten de Chiapas per treballar o estudiar, el primer que fan és rebutjar les arrels indígenes. La seva cultura és menyspreada i s'avergonyeixen d'ella. Els indígenes no donen l'esquena al món, però per poder accedir a l'educació, per exemple, necessiten diners i no el tenen. Estem parlant de l'estat més pobre de Mèxic, la qual cosa afecta molt més als indígenes. Ells volen millorar, com tothom, però no tenen oportunitats. El sistema els margina.

-Quin és el principal problema de les comunitats indígenes?

Una utopia és el reconeixement de tot el seu territori i el retorn de les seves terres, per a gestionar-les ells mateixos. Consolidar tot el que estan fent els jesuïtes. La missió es troba a Chiapas, bressol dels zapatistes ... Encara hi són, fan molta feina i molta lluita. Són valorats i ben vistos en les comunitats. Els jesuïtes, des de l'aixecament de 1994 del subcomandant Marcos, sempre han optat per la via pacífica, donant suport als pobres. Si aquesta postura fa que els confonguin amb zapatistes, ells assumeixen aquest risc. Els jesuïtes han pres part clarament pels més pobres i febles: els indígenes i els camperols.

Entrevista realitzada per Rosa Maria Jané Chueca per al setmanari "Catalunya Cristiana", que ens ha autoritzat a publicar-la a la nostra pàgina.

Més Notícies ONG que et poden interessar

Mans Unides demana l'abolició del tràfic de persones
Mans Unides demana l'abolició del tràfic de persones
El 30 de juliol se celebra el Dia Mundial contra la Tracta 2018 amb l'objectiu de conscienciar sobre la situació de les víctimes del tràfic... Llegir més
Joves de Mans Unides creen un Decàleg Sostenible
Joves de Mans Unides creen un Decàleg Sostenible
El Decàleg Sostenible dels Joves de Mans Unides, elaborat pels participants en el I Campament Sostenible per a Joves de Mans Unides,... Llegir més
Memorial Joan Gomis 2018
Oberta la participació al Premi de Periodisme Solidari "Memorial Joan Gomis 2018"
El premi "Memorial Joan Gomis 2018" té l'objectiu de guardonar les millors obres periodístiques de caire solidari sobre persones,... Llegir més