Educació per transformar el món

Educar en la realitat i des de l'experiència no ha de portar-nos al conformisme, instal•lant-nos en l'immediat i tangible. Conèixer molt bé la realitat no ha de portar-nos a capitular ens ella, sinó a moure'ns per posicionar-nos i veure què podem fer per canviar-la i transformar-la. Es tracta de passar del ser al nivell de l'haver de ser.

"Contra el derrotisme del que suposa que davant la dificultat per obtenir alguna cosa no val la pena ni intentar-ho, cal apostar per l'esperança i la utopia"

Per a molts, la paraula "utopia", derivada del grec "o talps" (o= No, talps=lloc ) equival a alguna cosa que no existeix en cap lloc, i, per tant s'identificaria amb l'inversemblant, el quimèric o impossible.

Per a uns altres, la paraula "utopia" derivaria del grec "eu talps" (eu= bell o bé) s'identificaria amb un lloc ideal, un sistema ideal. De fet TOMÀS MORO en el seu llibre "La utopia" barreja els dos significats: descriuria un sistema polític ideal que no existeix en cap lloc concret.

L'inèdit no és impossible. La utopia no és una quimera irrealitzable. Tots podem distingir el que podem fer del que només podem imaginar.

PAOLO FREIRE deia que "l'esperança és creure en la possibilitat de fer l'inèdit viable", fins i tot en les situacions límit i siguin quins siguin els obstacles, "perquè sense ella podríem fer molt poc i difícilment lluitaríem. Perquè si fem les coses desesperançats o desesperats la nostra lluita seria suïcida o pura venjança".

PAOLO FREIRE afirmava també "no hi ha utopia veritable fora de la tensió entre la denúncia d'un present que es fa intolerable, i l'anunci d'un futur per crear". Tota utopia suposa aquesta denúncia i aquest anunci, unes protestes i unes propostes... neixen, en definitiva, de la indignació davant l'inaguantable, sí, però també des de la serenitat i des de l'esperança.

VICTOR HUGO: “les utopies d'avui seran la realitat del demà”

Sabem que, com deia VICTOR HUGO: "les utopies d'avui seran la realitat del demà"; perquè, com assenyalava LAMARTINE: "les utopies no són més que veritats prematures"; i que com ha passat amb la caiguda del mur de Berlín, la fi de l'esclavisme o el de l'apartheid, o amb el feminisme, el pacifisme o l'ecologisme, "bona part de les victòries de l'avui han estat causes incipients ahir".

Per fer possible l'inèdit cal pensar el nou i repensar l'antic. Cal pensar amb nous conceptes i amb noves respostes.

Caldrà redefinir els problemes i redissenyar noves estratègies, perquè les antigues respostes tal vegada ja no són les millors o, simplement, ja no serveixen.

Necessitem formular les preguntes pertinents, assenyalar els camins adequats, trobar les estratègies correctes i evitar els errors habituals.