Cultura Indígena

Viatgem al cor de la cultura indígena de la mà d'en Josep Lluís Penadès

"No entenem que les cultures indígenes són això, cultures, i prenem actituds de superioritat envers a elles. És tan dolent un paternalisme protector que idolatra la cultura d'una societat indígena, tant com també ho és el menyspreu".

Aquestes són paraules d'en Josep Lluís Penadès, cineasta català especialitzat en temes indígenes, i que està presentant la seva nova pel·lícula "La Missió Tseltal", centrada en la situació dels indígenes de Chiapas (Mèxic).

Arran d'això, Penadès ha volgut relatar la seva visió del món indígena en un article que reproduïm a continuació:

La primera vegada que vaig parlar amb una persona indígena va ser a Costa Rica, concretament en una pensió a prop d'un barri conflictiu de San José, la capital del país. Em van seduir els seus trets fisonòmics i per les històries que m'explicava de la seva comunitat.

Un any més tard vaig tenir l'oportunitat de visitar-la. Em vaig emportar una terrible decepció al comprovar que la reserva indígena on vivia no distava molt de qualsevol poble rural i pobre del país, a més la noia en qüestió no parlava la seva llengua, tan sols sabia quatre coses de la tradició de la seva comunitat i només s'interessava per les telenovel·les que veia a totes hores a la televisió de la seva caseta de fusta.

Tot i així em vaig quedar prop de tres mesos a la reserva, temps suficient per anar coneixent els llocs i les persones que de mica en mica van anar fent desaparèixer els estereotips que hi havia al meu cap sobre com han de ser els indígenes per ser "autèntics indígenes": viure en cabanes, no portar roba occidental i pregar a algun deu o deus exòtics amb rituals a la mare terra.

Aquesta noia que vaig conèixer era Bribri però sobretot era una jove que com la majoria de joves del món, es va deixar seduir per la música de moda, la roba de moda, les sèries de moda i no va tenir en compte la seva cultura perquè no era tan atractiva.

El mateix que tants nois i noies catalanes que no van al teatre a veure una obra de Salvador Espriu, no ballen sardanes o simplement coneixen molt poc de la història de Catalunya. Això fa que no siguin catalans? Doncs bé, la noia, que ara ja és una dona, amb el temps s'ha convertit en una defensora de la cultura Bribri i els seus drets.

Les cultures i les seves societats, com la resta de coses del món, evolucionen, canvien, s'adapten, milloren o empitjoren, però no són inalterables.

El problema rau quan no entenem que les cultures indígenes són això, cultures, i prenem actituds de superioritat envers a elles, de vegades antagòniques entre si però igual de negatives.

És tan dolent un paternalisme protector que sota els seus valors idolatra la cultura d'una societat indígena fins al punt veure-la com una mena de paradís espiritual perfecte i no la deixa evolucionar, com també ho és el menyspreu de l'imperialisme capitalista que en pro de la modernitat i el benefici econòmic que no respecta aquesta cultura i destrueix els seus territoris i formes de vida simplement perquè no les té en compte.

Ajudar a una cultura indígena és acompanyar-la en els desitjos dels seus individus i la reivindicació dels seus drets, respectar les seves decisions, no jutjar les seves creences i sobretot veure-la de tu a tu, ni millor ni pitjor que la nostra.

Josep Lluís Penadès

Més Notícies ONG que et poden interessar

Haití, assotat pels terratrèmols i altres tremolors
Mans Unides no vol començar aquest any 2019 sense recordar a un dels països més pobres del planeta: Haití. Allà, després dels últims... Llegir més
Article Populorum Progressio per Antoni Babra
Sant Pau VI i una encíclica per a Mans Unides
El passat 12 de desembre, en la darrera Assamblea de Mans Unides Barcelona, el seu consiliari, Mossén Antoni Babra, va llegir com a inici... Llegir més
Marxa per la pau
Mans Unides recolza a la Comunitat de Sant'Egidio
Amb motiu de la Jornada Mundial per la Pau, la Comunitat de Sant’Egidio, promou cada 1 de gener de 2019 – per dissetè any consecutiu–... Llegir més