Afegeix un comentari

"Del sòl s'aixequen els arbres i les collites
Del sòl es poden aixecar els homes.
El sofriment no es va acabar, però tampoc es va acabar l'esperança"
(JOSÉ SARAMAGO)

Què fer davant la realitat indignant? GRAMSCI parlava de superar el pessimisme de la ment amb l'optimisme de la voluntat. Entre el pessimisme paralitzant de la ment i l'eufòria o l'optimisme ingenu de la voluntat, se situa el cor esperançat.

"Els canvis de la realitat van sempre precedits pel fet que algú o alguns els hagin somiat"

El dissident i president txec, VACLAV HAVEL ho va definir molt bé des de la presó:

"No sóc optimista, perquè no estic segur que tot acaba bé.
Ni sóc pessimista, perquè no estic segur que tot acaba malament.
Només porto l'esperança en el meu cor.
L'esperança és el sentiment que la vida i el treball tenen significat. I es pot tenir-la amb independència del món que ens envolta.
La vida sense esperança és buida, avorrida i inútil. No puc imaginar que puc lluitar per alguna cosa si no portés l'esperança en mi. És un do tan gran com la vida mateixa".

FCO. JAVIER VITORIA afirma que les actituds apocalíptiques engrandeixen la sobrecàrrega dels problemes i lluny de resoldre'ls, els empitjoren, perquè "la desesperança tanca tot camí de futur" I en el mateix llibre, més endavant, aclareix: "L'autèntica esperança és solidaritat amb els oprimits. Solidaritat no merament sentimental, sinó compromesa en el seu alliberament".

"Imaginar un món millor és el primer pas per millorar el món"

És l'esperança de l'esforç compartit, de la complicitat, que la unió fa la força, perquè, en paraules del subcomandant insurgent MARCOS: "un es troba sol contra la paret; però molts units, derroquen la paret." Per això afegia: "No volem el somni d'una revolució, sinó una revolució que somiï".