Article d'Arturo Hortas

Cas Texaco: història d'una infàmia a l'Equador

"Va ser al 2007 quan vaig conèixer la realitat de Sucumbíos, un poble de l'Amazònia equatoriana marcat per la colonització dels petroliers i l'èxode obligat dels indígenes", un cineasta aragonès molt compromès amb la lluita indígena.

Arturo Hortas, gran coneixedor del Cas Texaco a l'Equador, exposa les seves vivències en un interessant article que podeu llegir complet a partir d'aquí.

El 13 de maig de 2011 es va presentar el meu primer documental "Sucumbíos, terra sense mal", obrint la IV edició de Ecozine, Festival Internacional de Cinema i Medi Ambient - ciutat de Saragossa, dins la secció Premiere.

A la presentació va acudir-hi com a convidat Pablo Fajardo, advocat de l'Assemblea d'Afectats per Texaco, que va recollir el Premi Ecozine en representació dels 30.000 afectats per la contaminació petroliera a Equador produïda per Chevron-Texaco entre 1964 i 1990.

Recordo aquell moment com un dels més emotius de la meva vida, per la personalitat de Pablo, pel suport del festival i per la participació del públic assistent. Era un cim assolit, un somni fet realitat després de diversos anys d'esforç que es van veure recompensats per l'aplaudiment del públic, les desenes de projeccions en festivals a 20 països, els premis i reconeixements internacionals.

I, sobretot, per l'oportunitat d'explicar una història tan dura, que m'havia marcat des del 2007, temps en què vaig conèixer la realitat de Sucumbíos, a l'Amazònia equatoriana, una terra marcada per la colonització per petroliers i refugiats colombians que fugien de la guerrilla, a pocs quilòmetres d'allà.

La barbàrie comesa per Texaco, l'èxode dels indígenes que es veien desplaçats de les seves terres, la cobdícia sense límit de l'ésser humà que havia desencadenat tot allò.

Vaig poder explicar-ho, per sort i d'aquesta experiència van sorgir altres documentals i treballs als que em segueixo dedicant.

Recordo especialment la història de Donya Elvira Criollo, una indígena de la nacionalitat Cofán que vivia a la comunitat Dureno, molt castigada per la contaminació.

En el documental, Elvira ens explicava com el seu marit havia mort pel petroli vessat. Pocs mesos després Elvira va morir amb símptomes que indicaven la mateixa causa, encara que no es va poder corroborar científicament perquè no se li va realitzar autòpsia.

Alguns indígenes deien que l'havia estrangulat el diable, per les taques negres en el seu coll. És clar, el diable negre, el petroli que va provocar aquests símptomes de cianosi i mort per asfíxia.

Amb la pel·lícula, també vaig voler contrastar la dura realitat de Dureno amb l'encara cristal·lina existència dels cofanes de la comunitat de Chandía na'en, conca dalt, on encara no existia la contaminació. I en el documental es contrasta clarament l'estat d'ànim de qui encara és un nen de la selva i de qui ja està sumit en la desesperació.

Cas Texaco

El 1992, 30.000 equatorians, entre indígenes i colons, de l'Amazònia nord (províncies d'Orellana i Sucumbíos) van demandar per dany ambiental a la petroliera Chevron-Texaco.

Aquesta demanda col·lectiva no busca beneficis particulars, sinó la reparació del dany causat (480.000 hectàrees contaminades). Durant l'operació de la petroliera nord-americana es va contaminar la selva amazònica amb:

  • 64 milions de litres de petroli regats a la selva.
  • 70 milions de litres d'aigües tòxiques (aigua de formació), llançades als sòls, rius, esteros i llacunes.
  • 6.654 mil milions de metres cúbics de gas cremats a l'aire lliure.

Els pobladors de l'Amazònia relaten que Texaco va obrir unes fosses i les va omplir amb petroli, sense l'obligatori recobriment que impedís que es filtrés el cru. Aquesta pràctica prohibida no va ser per desconeixement ni falta de tecnologia adequada, sinó per disminuir els seus costos de producció. D'aquesta manera el cru va arribar als esteros i rius. El nombre de fosses comptabilitzades és de 820.

La quantitat de cru i deixalles vessats per la companyia petroliera en el medi ambient equatorià és 30 vegades major a la quantitat abocada al desastre del famós petrolier Exxon Valdez a les costes d'Alaska.

Després de diverses sentències i recursos, Chevron va ser condemnada a pagar una indemnització de 9.500 milions de dòlars, que es destinaran a neteja i reparació ambiental i la implementació d'un pla econòmic per als pagesos que tenen terres afectades per la contaminació

Chevron havia retirat prèviament tots els seus actius del país, de manera que no se li pot embargar a l'Equador. Els afectats han recorregut a les Corts de Canadà i Brasil, on s'estan realitzant accions per a l'homologació de la sentència, que permetria l'embargament dels béns de la petroliera.

Mentrestant, 30.000 afectats, mestissos i indígenes, segueixen esperant que Chevron pagui la indemnització, per refer les seves vides. Es calcula que hi ha un 20% de famílies afectades per càncer i es creu que aquestes taxes estan vinculades directament a la contaminació.

Arturo Hortas Fraile

Més Notícies ONG que et poden interessar

Mans Unides demana l'abolició del tràfic de persones
Mans Unides demana l'abolició del tràfic de persones
El 30 de juliol se celebra el Dia Mundial contra la Tracta 2018 amb l'objectiu de conscienciar sobre la situació de les víctimes del tràfic... Llegir més
Joves de Mans Unides creen un Decàleg Sostenible
Joves de Mans Unides creen un Decàleg Sostenible
El Decàleg Sostenible dels Joves de Mans Unides, elaborat pels participants en el I Campament Sostenible per a Joves de Mans Unides,... Llegir més
Memorial Joan Gomis 2018
Oberta la participació al Premi de Periodisme Solidari "Memorial Joan Gomis 2018"
El premi "Memorial Joan Gomis 2018" té l'objectiu de guardonar les millors obres periodístiques de caire solidari sobre persones,... Llegir més