Testimoniatges: cooperant Moçambic

Juan Carlos Cabrera, religiós mercedari atén, en una de les zones més deprimides de sud de Moçambic, a homes, dones i nens que pateixen de SIDA, tuberculosi o lepra, i pateixen fam a causa de la sequera. Visitarà la delegació de Barcelona del 4 al 9 de febrer, com a testimoni de la nostra Campanya 2020.

Si bé Moçambic es troba en ple procés de reconstrucció gràcies a la pacificació de país, les condicions de vida de la població segueixen sent encara molt precàries. És un dels països amb més fam, desnutrició i malalties.

La província de Gaza, a sud de Moçambic, està dividida en diversos districtes. És una regió agrícola amb petites explotacions familiars que requereix pluges suficients i regulars per garantir la subsistència. Si això no passa, la fam assola la regió, agreujant els problemes de desnutrició que pateix gran part de la població infantil. Molts homes emigren a Sud-Àfrica a la recerca de millors oportunitats de treball, però, normalment només aconsegueixen ocupació en les mines en condicions molt precàries, de manera que els que retornen, tornen amb greus malalties com tuberculosi i SIDA, deixant una població amb moltes vídues i orfes.

Un d'aquests districtes és el Xai-Xai. Allà és on va ser desplaçada gran part de la població pel Govern Municipal amb motiu de les inundacions del riu Limpopo l'any 2013. Les riuades els van deixar en la indigència sense cases ni estris, i les promeses de casa, llum i aigua, van quedar en alguns maons i xapes, per construir precàris habitatges en què encara habiten, o bé les tendes de campanya provisionals del primer moment. La població viu de l'agricultura de subsistència, venda dels excedents si n'hi ha (és una zona semiàrida, amb uns períodes llargs de sequera, originant deficients condicions per a la pràctica de l'agricultura) i articles artesanals, segons les seves habilitats. Com en tota la regió, la gran majoria (en proporció de 3 a 1) són dones, ja que els homes emigren, i el 60% de la població té menys de catorze anys.

La Parròquia de Nossa Senhora das Mercedes hi regenta un centre social amb una guarderia de 2-5 anys, ofereix suport escolar multinivell i classes d'alfabetització a dones i, a més compta amb un menjador que atén 300 nens d'altres escoles properes.

Els pares mercedaris detectar 2 grans problemes:

• la manca d'aigua potable: els seus habitants recorren llargues distàncies per recollir aigua d'una llacuna no salubre, això suposa una gran quantitat de malalties intestinals per consum d'aigua no potable i que les dones tinguin molt poc temps per atendre les seves famílies, així com l'alt absentisme escolar a causa de la gran càrrega horària per aconseguir aigua.

• la manca de sanejament i higiene, ja que en tot el barri no existeix tractament d'aigües residuals ni clavegueram disposant únicament d'algunes latrines col·lectives.

Per a aquestes millores van comptar amb la col·laboració de Mans Unides: es va perforar un pou d'aigua potable que, mitjançant la construcció d'una torre amb dos dipòsits i la instal·lació d'una bomba, canalitza l'aigua fins fonts pròximes a les cases. I es va construir un bloc sanitari amb lavabos, lavabos i dutxes diferenciats per edat i sexe, i l'indispensable mur de contenció del desnivellat terreny, que garanteixi la permanència de l'obra.

Informació relacionada