Art solidari directe des del cor

L'obra de l'artista Maria Elba es ven a favor de Mans Unides

divendres, 28 abril, 2017 - 12:00 a dissabte, 29 abril, 2017 - 13:30

Una dona lliure. Sense estudis ni recursos, ha lluitat tota la seva vida per fer realitat el seu desig irrefrenable de ser artista. I ho ha aconseguit, caram si ho ha fet!. Ara, les seves obres com a pintora, esmaltista al foc, escultora i fotògrafa es posen a la venda a favor de Mans Unides.

La venda solidària de l'obra de la polifacètica artista extremeny-catalana María Elba es realitzarà coincidint amb el comiat del seu taller "Pinzellades a la Vida" el divendres 28 d'abril de 12 a 20 h i el dissabte 29 d'abril d'11 a 13:30 h. L'adreça del taller és Carrer dels Flors, 12, ppal 1ª, 08001, Barcelona (al Raval, tocant amb el Paralel, entre el carrer Sant Pau i la Ronda Sant Pau).

Maria Elba, fotografiada en la seva joventut amb en Dalí:

:

Taller de la artista Maria Elba

A més de la seva obra també es podran adquirir les coloristes pintures de la Rosario García, àvia de la Maria Elba, que va començar a pintar als 90 anys.

Rosario García, abuela de Maria Elba

La vida de Maria Elba és una vida de lluita i de passió per l'art. Va començar a treballar amb 16 anys en els magatzems El Siglo on va estar 7 anys per després estar altres 7 anys més en Galerías Preciados. Treballava de 9 del matí a 9 de la nit i no sortia mai. «Estic en una presó sense haver fet res dolent», pensava. Tal com comentava en una entrevista en El Periódico de Catalunya «La meva única escapatòria era estudiar, així que em vaig apuntar a un curs de fotografia per correu i amb els meus primers estalvis em vaig comprar una Minolta. Les fotos les feia en el treball, aprofitant l'hora de menjar».

Una de les fotografies que va fer la Maria Elba a El Siglo:
Una de las fotografías ue hizo Maria Elba en El Siglo

La seva urgència creativa es va ampliar al pinzell. «Jo dibuixava molt i una companya de El Siglo em va animar a anar a una acadèmia. Més tard em van admetre a l'escola Massana per estudiar pintura. Al principi només podia fer classes nocturnes, però al final em vaig acomiadar de Jorba i vaig entrar a l'aula oberta, que era el més progre de l'època. Ai, quin alliberament! Quina felicitat!. Ja no vaig tornar a estar després d'un mostrador. Volia fer tantes coses! Pintar, fer fotos, escultures, publicar revistes... Però de jove no vaig tenir moltes oportunitats. Tenia obligacions amb els meus pares i després amb el meu fill. És ara quan estic més lliure que mai».

Paisatge amb mosques:

Escultures inspirades en les Quatre Estacions:

Fotografíia de la sèrie "Sense Vertigen":

Sobre si li preocupa no tenir reconeixement comenta «solament em preocupa quan això m'impedeix pagar el lloguer. Ser ric és fer el que t'agrada, no tenir diners. Per què vull tenir molts diners al banc si després no puc fer el que em senti bé?».

Maria Elba coent esmalt:

Sens dubte, la seva vida d'esforç i la seva consciència de la importància de l'estudi i la formació l'han animat a aquesta iniciativa amb el propòsit d'ajudar a persones, en aquest cas del Congo, que veuran com augmenta la seva sort gràcies també al benefici d'aquesta venda que ajudarà a finançar el projecte.

El projecte de Mans Unides al que es destinaran els beneficis de la venda:

Es tracta d'un projecte educatiu en la RD del Congo que té l'objectiu de proporcionar materials formatius en bona estat a l'escola d'infermeres de Kangu-Mayumbre. El projecte es proposa equipar 15 escoles d'infermeres i matrones en zones rurals de l'oest de la República Democràtica del Congo (RDC). Encara que són zones de difícil accés, una labor d'anys amb diferents actors, ha permès que s'hagin creat 420 Escoles Mèdiques per a infermeres i matrones que puguin atendre a la població rural d'aquesta zona.

La formació no sempre és l'adequada al treball que hauran de realitzar més tard, d'una gran responsabilitat, doncs és freqüent que siguin l'únic personal sanitari que es troba en aquests dispensaris. Les deficiències de formació es deuen a diferents factors, però un dels més greus i evidents és la manca de manuals i llibres especialitzats, senzills, de fàcil maneig i econòmicament accessibles, a les biblioteques d'aquests centres. Reben, gairebé sempre, un ensenyament purament oral, basada en anotacions de classe i, més tard, quan s'enfronten als malalts, només tenen els escassos coneixements adquirits, sense que puguin recolzar-se en algun llibre específic per adquirir informació.

Inscripció