Notícies

És veritat que fa un any que la comunitat internacional va girar-se commoguda per contemplar una tragèdia de dimensions terribles, però la veritable lacra del poble haitià va començar fa molts anys.

Nosaltres som, en part, els que vam conduir a aquest poble al caos amb els abusos que han patit per la cobdícia d'Occident.

I és que abans del terratrèmol més del 80% dels haitians ja vivien sota el llindar de la pobresa, sense capacitat de resposta per a un desastre com els hi va arribar.

És veritat que el terratrèmol va ser un fenomen natural contra el que no es podia lluitar però les conseqüències que ha patit aquest poble sí es podien haver evitat.

Hem de ser conscients de que Haití necessita una reconstrucció real i no un maquillatge i tots ens hem de posar seriosament perquè en som els responsables.

Per exemple, el model neoliberal amb l' obertura total per a la importació massiva d'aliments en anys recents, va arruïnar i va desestructurar encara més a un país que mai va poder recuperar-se del seu passat colonitzat.

És il·lustratiu el cas de l'arròs, producte de consum bàsic amb el que el país era autosuficient fins a fa pocs anys i que la obertura comercial va tirar pel terra. Ara la major part de l'arròs ha de ser importat. Els camperols són el 70% de la població, però les polítiques oficials han destrossat l'economia rural.

Mans Unides, ONGD que col·labora amb contraparts locals a Haití des de fa més de 30 anys, coneix i ha analitzat quin és el veritable camí que ens ha de fer moure a les ONGDs, als governs, a les institucions i a les societats occidentals en general per tal d'ajudar al poble que hem oprimit.

A continuació en fem una relació: La reconstrucció, cap a on? Cap a on ha d'anar la reconstrucció d'Haití? Sembla raonable afirmar que ha de vincular-se a un procés de canvi i transformació que condueixi a un nou tipus de desenvolupament destinat a reduir la vulnerabilitat social, a promoure la producció nacional, a eliminar la pobresa extrema i a millorar la qualitat de vida.

Tot seguit, enumerem breument alguns components que, segons el nostre parer, són ineludibles:

-La reconstrucció física d'infraestructures públiques, comunitàries i familiars ha de planificar-se coordinadament entre els habitants, les autoritats, els experts i els donants, sota criteris tècnics, antisísmics, i evitant que empreses estrangeres s'aprofitin d'aquesta tragèdia.

-A Haití, aproximadament el 75 % de la gent no te ocupació fixa i estable. Per això, la inversió productiva es un factor indispensable en la reconstrucció.

-Hi ha milions d'haitians que han quedat ferits en el fons del seu esser, amb traumes que duraran molts mesos i anys. Cal prestar molta atenció, per això, a la seva rehabilitació psicosocial.

-Un pas inexcusable perquè el país inicii un camí de desenvolupament és la immediata condonació del deute extern, d’aproximadament 900 milions de dòlars. Cal evitar que els recursos destinats a la reconstrucció, generin nou endeutament, i que se estableixin condicionalitats.

-La reconstrucció passa per un procés de reforma de l'Estat necessari i de totes les institucions publiques, i de depuració i consens entre les forces polítiques. És el poble haitià qui ha de trobar i construir la seva institucionalitat i el seu propi model de democràcia.

-És necessari l'enfortiment del teixit social i, per tant, l'enfortiment de les organitzacions populars de base amb un augment de les seves capacitats institucionals, tècniques i organitzatives, incloent-hi les organitzacions no governamentals de desenvolupament locals.