Testimoni Colòmbia: Projecte de Mans Unides

Jaime León, activitsta per la pau i els drets humans a Colòmbia

"El conflicte de la terra a Colòmbia és molt seriós, perquè no hi ha autoritat, no hi ha lleis, no hi ha justícia"

Jaime León respon en aquesta entrevista sobre el projecte que duen a terme els claretians al resguard de Caño Mochuelo amb el recolzament de Mans Unides.

-Expliqui'ns el projecte de Mans Unides que duu a terme, per favor.
En l'extrem oriental de país, molt lluny dels centres urbans, es troba el “Resguard de Canella Mussol” en el qual viuen 10 pobles diferents. Es tracta d'un resguard molt petit de 94 mil hectàrees que anteriorment era molt major i que tot això pertanyia als indígenes de la Orinoquía. El terreny ha estat disminuït i els indígenes han estat perseguits al punt de l'extermini.

En els anys 70, quan ja estaven gairebé exterminats alguns d'això grups, el govern els va atorgar aquest resguard per poder sobreviure. Aquest resguard va ser un assoliment de la congregació de les Germanes Lauritas que amb la seva veu profètica a favor dels pobles indígenes van aconseguir diferents resguards.

Nosaltres arribem realment l'any 2005. El pare Héctor, retirat per malaltia l'any passat, va iniciar aquest acompanyament. Actualment acompanyem a cinc pobles, comunitats més aviat, amb el projecte de Mans Unides.

-I de quina manera els acompanyen?
Gràcies a Mans Unides vam poder iniciar l'any 2009 un projecte i des de llavors ens dediquem específicament a dos temes principals.

Un és la sobirania alimentària, hem tingut molts debats nosaltres interculturals, perquè dèiem per què els ensenyem a conrear si són nòmades? Però vam deduir que si no els hi ensenyàvem nosaltres anaven a desaparèixer. Necessiten sobreviure, resistir a un extermini al com han estat condemnats.

L'altre punt, és l'enfortiment organitzatiu dels seus líders. L'any passat portem a alguns 15 dies a la ciutat de Bogotà i a altres pobles perquè coneguessin altres pràctiques d'organització. Mai havien sortit del seu resguard. I és que l'enfortiment polític permet que se'ls doni la possibilitat d'exigir els seus drets, de capacitar-se per també avançar en un desenvolupament propi.

En aquests dos punts, estem treballant en el resguard. Tenim un equip permanent de dues persones, un equip de suport de voluntaris, de professors del col•legi claretiano, d'estudiants d'universitats que recolzen anant a algunes visites eventuals. La situació és molt complicada, nens es moren de desnutrició, avis també… és molt delicada.

-El govern té oblidats a aquests pobles?
El govern inverteix molts recursos però malament invertits, perquè no tenen gent que estigui dedicada en el terreny. Tira plata, com si la plata sola funcionés. Llavors és molt complicat. Nosaltres hem dit al govern en algunes ocasions que no acceptem els seus projectes, perquè les nostres pràctiques són reeixides. Però és un dels departaments més corruptes del país, un departament amb molt petroli, gairebé tots els governadors i alcaldes dels municipis han estat destituïts i estan a la presó. És molt complicat.

I és que nosaltres aconseguim pràctiques reeixides, intervencions molt positives. Sempre fem una anàlisi per no danyar a la cultura, per no intervenir en els seus costums… Resulta molt difícil perquè l'atracció de la nostra cultura per a ells és molt forta. Però bé, en això estem, es necessiten molts anys perquè aprenguin a conrear.

Hi ha un poble que ha estat molt bé valorat per les mateixes comunitats, per altres comunitats i pel mateix govern, perquè no creien que els indígenes serien capaços de conrear yuca o altres espècies... És un exemple molt encoratjador.

Tenim molts reptes, no obstant això, perquè pensem que les comunitats necessiten com a mínim 15 anys perquè avancen molt lentament, a pesar que s'avança, perquè són pobles que no tenen el costum de l'agricultura, no tenen el costum del polític tampoc, ells treballaven, vivien com a clans, l'autoritat era el major de la casa, la família i s'instal•laven en roques per les Sabanes i els seus costums eren propis del nomadisme.

Proyecto de Manos Unidas en Caño Mochuelo

-Per què hi ha molt conflicte entre els colons i els indígenes? Estan enfrontats?
La nostra educació és molt occidental, solament pensa en el progrés, no pensa a respectar la diferència. A les regions com la de Canella Mussol, hi ha colons que tenen terres que van adquirir fa 50 anys, i de vegades ni tan sols viuen allí els amos d'aquesta terres sinó l'administrat, i l'amo està fora del país, són terres on tenen 5 mil caps de bestiar, 10 mil caps de bestiar i això li va divinament per viure des de lluny. Llavors, òbviament que qui cuida la terra que és l'administrador cuida el bestiar que és del seu patró i si algú ho ve a prendre doncs ho defensa, i com no hi ha autoritat doncs ho defensa amb les seves pròpies mans.
El conflicte de la terra a Colòmbia és molt seriós, perquè no hi ha autoritat, no hi ha lleis, no hi ha justícia, no hi ha autoritats a les regions que puguin solucionar els conflictes, sinó que la gent mateixa ho fa.

Volem que hi hagi diàleg entre les comunitats i fer-los entendre als colons que els indígenes tenen costums diferents, i que ells són colons, invasors, que els indígenes tenen per descomptat el temor del colon, això està gravat en el caparró dels indígenes, en els esperits dels indígenes. La malícia indígena també fa part d'això, de considerar als quals arribem com a estranys, que a més també ataquen la seva cultura.

L'any passat va haver-hi un conflicte amb un colon, perquè un indígena va prendre una mica de la seva finca. Li van disparar a l'indígena, després va venir l'autoritat que no va fer gens… Li van dir al colon que tenia raó perquè era de la seva propietat, però l'indígena no concep com a propietat això i el colon no entén tampoc que l'indígena té una altra forma de pensar, el colon pensa que és un indígena que és un mandrós i que cal eliminar-ho si s'atreveix a agafar una mica de la seva finca. Però en això estem caminant, aquest any, tenim el projecte que presentem a Mans Unides amb la idea de reunir als colons i als indígenes almenys dues vegades per conversar, per parlar, per començar a acostar-los, perquè comencin sobretot els colons a entendre…

-Un treball complex, de temps i paciència i voluntat…
Nosaltres adorem el treball que fem amb els indígenes de Canella Mussol, també ho fem en altres llocs, però aquí ho adorem perquè com estan lluny les comunitats es poden preservar una mica més la seva cultura, no tenen tanta influència dels pobles propers, dels cascos urbans dels municipis, llavors poden conservar-se una mica més.

En Canella Mussol el suport de Mans Unides és molt interessant perquè ens permet tenir un equip de terreny, ajudar als líders, ajudar als indígenes, evidenciar tota aquesta situació de desnutrició, de gana, d'abandó de l'estat… Allí també va haver-hi presència de grups guerrillers i paramilitars però com són pobles que tenen altres costums, fins i tot els grups armats no van veure aquí possibilitat de reclutar si més no soldats per als seus exèrcits, perquè definitivament els indígenes no saben… no entenen les armes ells cacen amb les seves fletxes, i es defensen amb les seves fletxes.

Hi ha hagut casos molt tristos de joves que va reclutar la guerrilla i que després fugen amb les seves armes i fan danys als camperols, perquè no entenien… no dimensionan la vida fora dels seus pobles.

Proyecto de Manos Unidas en Caño Mochuelo

-Llavors, quin és la major amenaça amb els pobles indígenes de Canella Mussol?
Per descomptat, la riquesa que tenen les seves terres, el petroli que hi ha en Canella Mussol, perquè ja han identificat punts de petrolis. En algun moment arribaran les multinacionals per treure petroli i els van a dividir. I, òbviament que va a haver-hi conflictes, segurament no violents però si culturals, conflictes econòmics i dany a la cultura. La cultura és mil•lenària. La cultura s'hauria de respectar perquè tinguin la seva opció pròpia, però un desenvolupament així… fort, la qual cosa fan és danyar-los molt ràpid.

L'altre problema dels indígenes, que ells tenen són els seus territoris. Els seus territoris són molt petits, 94 mil hectàrees sona a bastant, però són zones àrees, on no es pot sembrar si no es milloren les terres, i com no saben millorar-les, doncs caldria ensenyar-los i l'Estat no té una política per a això, l'estat va, i deixa uns diners al líder del poble o de la comunitat i surt i ja amb això creu que soluciona el problema.

Reclamen terres que ara tenen els colons i multinacionals. I l'Estat no els escolta, com no existeixen, aquestes reclamacions per a l'Estat no tenen sentit. La tinença de terres permetria que la seva supervivència estigués garantida i que també poguessin seguir avançant d'acord als seus ideals.

Cada aportació compta: fes-te soci de l'ONG Mans Unides

Eradicar la fam i la pobresa extrema només és possible gràcies a persones solidàries com tu. Gràcies als nostres... Llegir més

El teu donatiu ajuda les persones més vulnerables

La teva aportació és molt valuosa perquè cada dia més persones tinguin accés a una vida digna. Uneix-te a la lluita... Llegir més

Signa per una regulació efectiva dels minerals de conflicte

Les arrels del conflicte a la R.D. del Congo són complexes i profundes, però s’han vist agreujades per les disputes per... Llegir més
ONG contra la pobresa al món