Testimoni Colòmbia: Procés de Pau

Jaime León, activitsta per la pau i els drets humans a Colòmbia

"En sis mesos la guerrilla de les FARC ja no existirà com a grup armat"

Jaime León respon en aquesta entrevista sobre el conflicte de la terra a Colòmbia i la situació del procés de pau. Ambdós temes relacionats.

-Per què el problema de la tinença de terres és tan important a Colòmbia?
El conflicte de la terra a Colòmbia és molt seriós. No hi ha autoritat, no hi ha lleis, no hi ha justícia. A les regions és la pròpia gent qui es pren la justícia pel seu compte.

En aquest moment de post-conflicte, en el qual hi ha un avanç important en el diàleg de pau, s'està assassinant a activistes, líders socials d'alt nivell que treballen amb grups per la defensa del medi ambient, de la veritat, en defensa de les terres i de les víctimes...

És una nova etapa d'aquest extermini dels líders socials en ple procés de pau que és important que es conegui en altres llocs del món.

-I què fa l'estat colombià?
L'estat colombià té l'obligació de garantir l'exercici de l'activisme en drets humans, en la defensa del medi ambient.

No obstant això, l'estat no fa res perquè li interessa que les comunitats segueixin amb la por i no exigeixin els seus drets i no participin sinó a mercè de qui té les armes. Però les armes no les han tingut només les FARC i l'ELN també les han tingut els paramilitars i l'exèrcit i la policia, per descomptat, que actua com a policia militar a Colòmbia.

-Per això comentava abans el tema de la terra...
Sí, hi ha un problema de terres gegantí aquí. El problema principal a Colòmbia és el problema de la terra: qui té la terra, té el poder. Colòmbia és el país on el 5% de la població té gairebé el 90% de les terres. La gent que té més terra òbviament no la vol deixar anar, no la vol lliurar. Un d'ells és el senyor Víctor Carranza, que va morir fa uns 2 o 3 anys. La seva família va quedar com a hereva de tota la seva riquesa.

A Puerto Gaitán, molt lluny de Bogotà, una comunitat camperola ens va demanar ajuda fa uns anys i els vam fer acompanyament. Les terres on viu aquesta comunitat camperola eren del senyor Carranza. Tenia títols de propietat sobre aquestes terres -aproximadament 40 mil hectàrees- mal aconseguits. Hi ha altres terres que ja també vam denunciar l'any passat, una altra finca que aquesta família la té al seu nom i que també és propietat de l'Estat.

Les comunitats camperoles, acompanyades per nosaltres, han hagut de lluitar realment la terra contra aquesta família. Aquesta família, per descomptat, no va a la zona de la terra, sinó que mana a persones a envair i les autoritats obeeixen doncs aquesta família té un poder increïble. En el departament de Meta pràcticament tot es fa a mercè d'aquesta família. Aquesta família també posseeix hotels famosos al departament del Meta, on van els famosos a allotjar-se.

Anem a iniciar un treball, precisament després del meu retorn d'Europa, amb una multinacional nord-americana que conrea a tot el món productes per generar aliments i aeri-combustibles i que té a la zona aproximadament unes 80 mil hectàrees de terra. Aquestes terres si eren d'algú, eren dels indígenes, que han estat desplaçats històricament de la regió.

-Expliqui'm el seu punt de vista sobre el procés de pau
El president Santos va convocar un plebiscit per el dos d'octubre. Personalment, jo tenia les meves sospites que aquest plebiscit no es guanyaria, perquè el Uribismo és molt fort.

El Uribismo és una tendència política molt potent que recull el més tradicionalista del país i els més conservador del país, nosaltres som un estat molt religiós, molt fonamentalista tant catòlic com protestant. Les noves esglésies protestants, no les històriques, sinó les protestants noves són molt radicals, els catòlics també realment i també sectors d'empresaris, sectors militars molt, molt arrelats en la història amb privilegis ...

Hi ha un sector de la política tradicional que no vol superar una tradició una mica feudal de fer política i d'accedir als drets i a la riquesa. I aquest sector d'ultradreta, el Uribismo, és el que està oposant-se a totes les iniciatives de país. Aquest sector és on estan alguns integrants del partit conservador i alguns empresaris molt poderosos del país. Aquests volen d'alguna manera sostenir el model econòmic, el model polític sense cap modificació.

De fet, el president Santos va guanyar les eleccions l'any 2014, amb escàs marge davant del Uribismo gràcies a que els partits d'esquerra es van oposar a aquest i van donar suport a l'Santísmo. No hi havia una altra opció, no votar per Santos era permetre que Uribe guanyés. Llavors tothom es va enfocar en què Santos guanyés. Santo prometia la pau i en efecte, ho ha complert.

El Uribismo no volia perdre les eleccions del plebiscit i van fer una campanya molt forta amb corrupció, amb enganys, i desafortunadament el poble colombià ha estat preparat al llarg de la història per no comprendre, per no fer crítiques, han educat al poble colombià de manera que no sigui capaç de participar activa i qualificadament en política.

-Finalment, es va perdre el plebiscit.

Jo ho interpreto com un avís perquè es millori l'educació, perquè es millori la participació política, perquè quan van necessitar que el poble avalés una causa justa, la gent no va entendre. El poble colombià no tenia la capacitat d'entendre el que es decidia.

Es va perdre per 60 mil vots, el Uribismo va fer una campanya amb tots els seus recursos amb tot el seu poder, utilitzant als pastors de les esglésies, a molts religiosos, als mitjans de comunicació ... I van aconseguir confondre a la gent sota la por, indicant de dir-li sí a la pau, era dir-li sí a la guerrilla, sí al poder de la guerrilla, sí al castrochavismo. Indicant que el president Santos és castrochavista, la qual cosa és absurd.

Per exemple, als taxistes els deien que els anaven a treure els taxis per donar-los als guerrillers; als pensionistes que els anaven a treure les pensions per donar-los als guerrillers que sortien de les armes... tota una infinitat de mentides que van aconseguir fer el seu efecte en la població. És trist però també és una realitat interessant, perquè ens demostra que el poble colombià i els que són al poder han de donar més importància a l'educació, han de ser més justos amb el poble.

-Per què hi va haver tant absentisme?
L'abstencionisme va ser pràcticament del 60%. Hi va haver molta gent a qui ni tan sols li va interessar anar a les urnes. Al meu entendre, el govern es va afanyar a promoure un plebiscit al mig de la por. Si hagués esperat que hagués transcorregut algun temps des dels acords, potser la gent hagués comprès que havia avanços reals, que els que infonen por mentien, però el govern es va afanyar perquè estava segur que guanyaria, que tothom diria que sí a la pau.

Si hagués esperat potser un any, la gent s'hagués adonat que la guerrilla no està actuant militarment, que ja no hi ha segrestos... que ja estan en procés de canviar: buscar una universitat on estudiar, buscar una feina, estar amb les seves famílies, reconciliar-se amb les víctimes, perquè això és molt important i la gent, la societat no ho ha vist, la societat viu encara amb odi, amb rancúnia, infundat i promogut des dels mitjans.

Encara s'ha de caminar més en gestos de reconciliació, de perdó i per a això cal esperar que passi el temps.

-Al final sembla que tot s'arregla...

Sí, el govern ha aconseguit que el Congrés de la República avalés al novembre el procés de diàleg amb les FARC. Que en representació també del poble li atorgués al president del dret de signar aquests acords i així avançar en la seva implementació.

Gràcies a això s'ha salvat la situació, també ha salvat la situació el fet que la societat civil vulgui la pau, que afortunadament és la societat activa, i es manifesti per tots els mitjans.

Vam fer marxes després del plebiscit gairebé cada 8 dies a Bogotà i en diferents zones del país, exigint al govern que es mantingués en els acords, que s'implementaran i als acords, amb un missatge interessant: No d'odiar als que estan en contra de els acords amb les FARC sinó més aviat de cridar-los a que se sumin, a que entenguin, al fet que discutim que els acords tenen un sentit, uns objectius... a entendre que els que s'oposen també tenen dret per descomptat en les seves reclamacions, però que l'important és desarmar aquests grups, que lliurin les seves armes i entrin a discutir.

Perquè tothom està tirant plom aquí a Colòmbia, i és una bogeria... Ja portem 50 anys en això i ningú va a arribar al poder, això està demostrat. Ni les guerrilles guanyaran a l'Estat ni l'Estat va a poder controlar als escamots totalment. Pot delmar-lo, però no els va limitarà.

Llavors, en aquest moment històric, el Congrés de la República treballa al voltant de la pau, per la unitat nacional, en un projecte de llei, de justícia transicional, que permetrà tant als guerrillers com als militars poder entrar en la vida política. És important que el Congrés comenci aquests debats i que es permeti que el nou partit de la guerrilla tingui una participació, segurament no serà important, però ja és important el fet que no estiguin disparant i estiguin aportant les seves idees al debat polític.

En aquest precís moment, al Congrés de la República, s'està treballant en el projecte de llei de participació política i de justícia transicional, veient que els guerrillers que han participat en fets que puguin ser catalogats com violacions a drets humans, crims, violacions de guerra... siguin revisats en un tribunal especial, per mirar quins tipus de penes han de complir, i després que ja puguin accedir a càrrecs públics i presentar-se a eleccions populars.

Ara el Congrés està treballant en l'aprovació de decrets i de lleis que permetin la implementació, la deixadesa d'armes, la concentració dels guerrillers... L'any passat van disminuir les accions militars entre la guerrilla i l'Estat pràcticament a 0%, les comunitats estan més tranquil•les...

Però això no s'explica en els mitjans de comunicació. Els mitjans només mostren el que diuen alguns al país amb molt poder. No van a les comunitats...

La idea és que en 6 mesos la guerrilla de les FARC ja no existeixi com a grup armat. Això és molt important, tindrem a un grup de colombians que deixaran de disparar, d'assassinar, de enfrontar-se al govern colombià, a l'Estat Colombià, de matar-se principalment entre camperols, soldats, guerrillers. Entraran a la contesa política, a formar part de la societat.

I per això hem de preparar-nos nosaltres també. Sabem que com a sector d'església estem dient molt i hem de fer-ho. No tenim molta veu pública perquè els mitjans de comunicació volen mostrar que no hi ha necessitat de la pau, que cal eliminar l'altre perquè va cometre un error, que són terroristes...

Nosaltres estem dient que són ciutadans, que no han tingut oportunitats. Que es van involucrar en la guerra, però que ara hem de acollir-nos perquè tinguin l'oportunitat de manifestar-se, d'estudiar, d'accedir a la salut, d'accedir a la recreació, al dret de la família... I també les víctimes, per descomptat, aquestes tenen dret de dir-los a aquests homes Per què van matar al meu fill? Perquè em van segrestar? Ens sembla, que la guerrilla, almenys en alguns llocs, ha de disculpar-se.

Cada aportació compta: fes-te soci de l'ONG Mans Unides

Eradicar la fam i la pobresa extrema només és possible gràcies a persones solidàries com tu. Gràcies als nostres... Llegir més

El teu donatiu ajuda les persones més vulnerables

La teva aportació és molt valuosa perquè cada dia més persones tinguin accés a una vida digna. Uneix-te a la lluita... Llegir més

Signa per una regulació efectiva dels minerals de conflicte

Les arrels del conflicte a la R.D. del Congo són complexes i profundes, però s’han vist agreujades per les disputes per... Llegir més
ONG contra la pobresa al món