Estat de Fam a l'Àfrica 2017 - Iemen

Més de 10 milions de persones necessiten ajuda urgent al Iemen

Gairebé un 40% de la població del Iemen, país habitat per 27'4 milions d'habitants, necessiten d'ajuda urgent. La guerra amb Aràbia Saudita, que ja suma 10.000 morts, està destrossant el país.

Guerra Civil al Iemen

El que es coneix com la Primavera Àrab, que es va iniciar a Tunísia al desembre del 2010 i es va estendre a diversos països, va arribar al Iemen al gener del 2011. Les protestes inicials es van centrar en la desocupació, l'economia i la corrupció, però ràpidament la situació va derivar en protestes contra el llavors president Ali Abdullah Saleh, al qual es demanava que dimitís.

El nivell d'enfrontament entre manifestants i les forces governamentals va anar pujant d'intensitat, arribant a produir-se moltes morts en el bàndol opositor. Algunes fonts afirmen que més de 2.000 persones van morir durant la Primavera Iemenita.

Al juny del 2011, Ali Abdullah Saleh va sobreviure a un atemptat i va ser traslladat a l'Aràbia Saudita per ser tractat de les ferides. Durant aquest temps, el seu vicepresident Abd Rabbuh Mansur Hadi va ser designat temporalment com a president. El 23 de novembre de 2011, Ali Abdullah Saleh va designar a Hadi com a futur president i es va exiliar als Estats Units d'Amèrica. Uns mesos després, al febrer de 2012, Saleh va tornar al Iemen i el 27 d'aquest mes va lliurar el seu càrrec de forma oficial a Abd Rabbuh Mansur Hadi.

Tot i que aparentment va cedir a les protestes i fins i tot va cedir el càrrec al seu vicepresident Hadi, Ali Abdullah Saleh mai va deixar d'aspirar a tornar al càrrec en el qual havia estat més de 30 anys. Per això, Saleh va ser el líder en l'ombra que va afavorir la rebel·lió Huti, grup zaidí pertanyent a la branca xiïta de l'Islam.

Aquest cop d'estat dels hutíes, que van aconseguir el control de la capital Sana'a, va provocar que el president Hadi dimitís el 22 de gener de 2015, tot just 3 anys després d'accedir al càrrec. Dies després, els rebels hutíes es van proclamar com la nova autoritat del país, però l'oposició i molts governs estrangers es van negar a acceptar aquesta declaració, així com tampoc l'ONU.

Al març del 2015, Arabi Saudita va declarar la guerra al govern rebel Huti i va començar l'operació al-Hazm Storm, consistent en bombardejos sistemàtics contra les ciutats dominades pels hutíes. Al país saudita s'hi van unir, en forma de coalició, Emirats Àrabs Units, Kuwait, Qatar, Bahrain, Jordània, Marroc, Sudan, Egipte i Pakistan.

La coalició saudita està recolzada pels Estats Units d'Amèrica. L'Administració Obama va mantenir la seva postura de forma discreta, però el nou govern nord-americà de Donald Trump sí que ha mostrat explícitament el seu suport a Aràbia Saudita i ha demanat intensificar els atacs contra els territoris hutíes. Per la seva banda, els rebels hutíes són recolzats per l'Iran.

Tot just 115 km marítims (l'estret de Bab al-Mandeb) separen al Iemen d'Àfrica.

Desastre humanitari al Iemen

Enmig de tot això, com sempre, la que més està patint és la població civil, que ja acumula 10.000 morts en 2 anys. I els que no han mort enmig de la guerra, s'enfronten a la pitjor fam que es recorda al país, amb més de 7 milions de persones en risc extrem de morir de fam.

Gairebé 500.000 nens pateixen desnutrició aguda greu. Segons l'ONU, es necessiten de forma urgent 1.700 milions de dòlars per combatre la fam que assola al Iemen. Els dos anys de guerra han fet augmentar els nivells d'atur i han provocat que molts ciutadans hagin perdut el seu mitjà de vida, fent créixer a nivells impossibles la fam i la pobresa.

La complicació de tractar un estat de fam es multiplica en el cas del Iemen, ja que el bloqueig saudita als ports (suposadament perquè els rebels hutíes no accedeixin a les armes) complica en gran manera el poder fer arribar l'ajuda humanitària a qui més la necessita. Mentre això no se solucioni, la fam no farà més que agreujar-se.

Iemen importa més del 90% dels seus aliments bàsics i gairebé el 100% del seu combustible, medicaments i artefactes mèdics. El bloqueig marítim de la Coalició Saudita provoca que els subministraments no arribin, i que els que ho fan augmentin de preu de forma desproporcionada.

Segons els informes de l'ONU, les prioritats es distribueixen de la següent manera:

  • 10'4 milions de persones necessiten atenció sanitària urgent.
  • 8'3 milions de persones requereixen aigua, sanejament i higiene.
  • 8'2 milions de persones han de veure assegurada la seva alimentació.
  • 2'6 milions de persones han de rebre aliments de forma urgent.

Els documents de l'ONU també detallen els objectius estratègics per a escometre la lluita contra la fam:

  • Proveir assistència vital a la gent més vulnerable a través d'una atenció efectiva i ben dirigida.
  • Assegurar-se que tota l'assistència promou la protecció, seguretat i dignitat de la gent afectada i que s'ofereix per igual a homes, dones, nens i nenes.
  • Donar suport i preservar els serveis i institucions essencials per a una ajuda humanitària immediata i promocionar els mitjans de subsistència i resiliència.
  • Proporcionar una ajuda humanitària ben coordinada i que advoqui clarament per ajudar els més desfavorits.

Hugo Pérez Marsol (amb informació obtinguda de l'ONU, Russia Today i Wikipedia)

Cada aportació compta: fes-te soci de l'ONG Mans Unides

Eradicar la fam i la pobresa extrema només és possible gràcies a persones solidàries com tu. Gràcies als nostres... Llegir més

El teu donatiu ajuda les persones més vulnerables

La teva aportació és molt valuosa perquè cada dia més persones tinguin accés a una vida digna. Uneix-te a la lluita... Llegir més

Signa per una regulació efectiva dels minerals de conflicte

Les arrels del conflicte a la R.D. del Congo són complexes i profundes, però s’han vist agreujades per les disputes per... Llegir més
ONG contra la pobresa al món